Si una cosa fa nació, aquesta és la llengua. I aquesta nació es fa més patent en circumstàncies com les actuals en què la llengua és atacada per totes bandes i a tots els racons. "La llengua és el punt d'unió i el fet que ens fa existir com a poble" i per tant "les retallades a la llengua i el menyspreu constant afecta tot el país".

És el que sentencia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que s'ha pronunciat arran de "la persecució i l’agressió constant a la llengua catalana arreu dels Països Catalans".

A la Catalunya del Nord, assenyala, el català penja d’un fil ja que les ajudes que rebia La Bressola, una de les poques entitats que es preocupa per la recuperació del català, s’estan retallant cada vegada més i no se’ls està facilitant gens la feina voluntària que estan fent.

Pel que fa al País Valencià hi ha tot un moviment popular encapçalat per desenes de milers de famílies, professorat i estudiantat reclamant una educació en català que ja fa temps que lluiten i que s’enfronta a unes polítiques que potencien el castellà i que arraconen el català a les aules.

I la situació a les Illes Baleras i Pitiüses no és gens esperançadora ja que el nou govern del PP està imposant una política lingüística espanyolitzadora, ja no només en l’ensenyament, sinó també en les administracions públiques o en els Premis Ciutat de Palma, entre altres. A més, recalca que la situació a les Illes s’ha agreujat ja que el PP ha expulsat la llengua catalana de l’administració pública balear.

Tot amb tot, manifestacions arreu de les Illes i arreu dels Països Catalans i els centres educatius enllaçats per la llengua han demostrat que "això sols respon als interessos dels espanyols que governen el nostre territori i que estan disposats a acabar amb l’unitat dels Països Catalans per tots els mitjans", manifesta el SEPC.

"La pressió social està més activa que mai"

Malgrat la situació, el SEPC afirma que "aquelles persones que volen arraconar el català com un element folklòric no ho tindran pas fàcil" ja que "la pressió social al País Valencià està més activa que mai i no només plantant cara en les retallades a la llengua". A les Illes, la comunitat educativa està reaccionant amb concentracions i accions de protesta, la més destacada la vaga de fam de Jubilats per Mallorca. I a les comarques nord-catalanes s’estan començant a organitzar per reaccionar unitàriament i fer de la llengua un mecanisme de consciència social i nacional.

En aquest sentit, el SEPC avisa que "no ens quedarem de braços plegats i que reaccionarem en conseqüència" ja que "des dels més petits fins als més grans, tenim dret a anar a l’escola i que ens ensenyin la nostra llengua". "Ni el PP ni Convergència i Unió potencien l’escolarització en català, l’únic que fan és destruïr la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre poble. La nostra llengua és l’eix vertebador que ens fa existir com a poble. O ens recobrem amb la nostra unitat o serem destruits com a poble. O ara o mai!", afirmen parafrasejant Joan Fuster.