El documental Operació Garzón contra l'independentisme català [tràler] està a punt de veure la llum. Serà aquest dissabte en un gran acte que reunirà centenars de persones, i per primer cop, tots els represaliats del 92, al Teatre Principal d'Olot. Podeu adquirir les entrades aquí.

Al teatre garrotxí es projectarà el documental sencer acabat de sortir del forn i es realitzarà un homenatge als encausats, 20 anys després d'aquells fets. La jornada, però, es complementarà amb activitats al llarg de tot el dia: mostres de cultura popular, un dinar i actuacions musicals. Vegeu el vídeo en què el portaveu de l'AEIG, entitat organitzadora de la jornada, explica en què consistirà l'acte.

El d'Olot donarà el tret de sortida al cicle de presentacions del documental que Llibertat.cat realitzarà per tot el territori durant l'estiu. La propera data serà el 22 de juny al Teatre Monumental de Mataró. Un cop realitzades les presentacions descentralitzadament, el documental es penjarà a la xarxa sota llicència Creative Commons perquè circuli tot el que sigui possible. També es traduirà a diversos idiomes per poder donar a conèixer l'Operació Garzón arreu.

"Es va intentar aniquiliar l'independentisme combatiu però 20 anys després hi ha un moviment emergent amb els mateixos objectius polítics"

Carles Benítez, membre fundador de Llibertat.cat, parla del documental en aquest vídeo on també explica els objectius que persegueix, com és el de "posar sobre la taula uns fets ocorreguts fan 20 anys quan es van vulnerar els drets humans i es va intentar aniquilar l'independentisme combatiu centrat en les organitzacions Terra Lliure, MDT o Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans".

Benítez va recordar que molts dels responsables de l'Operació Garzón, com el mateix jutge o Luis Roldán "actualment estan ihabilitats o processats per corrupció i altres delictes", i també va rememorar com "CiU va fer els ulls grossos i com l'ERC d'Àngel Colom, Joan Ridao i Pilar Rahola va exercir un paper criminalitzador de l'independentisme combatiu". "Tot per tenir uns Jocs Olímpics tranquils i acabar amb la lluita independentista", va remarcar.

Malgrat la repressió, però, "20 anys després hi ha una nova alenada d'aire fresc amb un moviment emergent que manté els mateixos objectius polítics de llibertat del poble català", va constatar Benítez.

"Els nostres torturats continuaran sent homenatjats"

Un documental que persegueix fer memòria d'uns fets que han volgut ser silenciats, com és la ràtzia contra l'independentisme català que va instruir el jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel. En una roda de premsa [fotos] de suport al documental, l'escriptora Isable Clara-Simó va lloar [vídeo] la realització del projecte perquè permetrà que "els nostres torturats continuïn sent homenatjats" i farà possible "que els nostres fills i els nostres néts sàpiguen què va passar l'any 92 a Barcelona".

"Pretenem que no hi hagi oblit, que no oblidem. No oblidem Melitón Manzanas [cap de la Brigada Político-Social de Guipúzcoa], que li van voler donar una medalla al Congrés perquè va ser la primera víctima d'ETA i era el tio que més persones havia torturat", va recordar Clara-Simó, que va denunciar "la hipocresia de l'esquerra espanyola" en homenatjar Garzón.

"Ni nosaltres podem oblidar ni ells [les víctimes de tortures] podran oblidar mai. Però aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell. La memòria no es pot esborrar", va sentenciar l'escriptora d'Alcoi.

"Queden impunes la majoria d'aquells delictes espantosos"

"Hem guanyat nosaltres, han guanyat els torturats perquè Garzón ha caigut i ara la pitada [contra el rei], que és allò que va provocar les tortures -aixi de repugnant és el cas- ha sigut 10 vegades més alta en un camp esportiu", va afirmar Clara-Simó en referència a la monumental xiulada independentista que es va produir en la final de la Copa del Rei a Madrid el passat 25 de maig.

Tot i així, l'escriptora alcoiana va recalcar la necessitat de "no oblidar el dolor patit, la detenció il·lícita, l'arbitrarietat judicial". "No oblidem que això és irreversible", va afirmar, denunciant que Garzón "va decidir actuar com si això fos un estat policial". "Encara ningú ha retut comptes, els torturadors no han estat jutjats mai, i per tant queden impunes la majoria d'aquests delictes tan espantosos dels quals qualsevol demòcrata se n'hauria d'avergonyir", va sentenciar.

"20 anys després hem tornat a fer la pitada, una xiulada 10 vegades més gran que aquella"

Clara-Simó, però, va voler donar mostres d'optimisme insistint que "després de 20 anys hem tornat a fer la pitada, ha sigut una xiulada fantàstica 10 vegades més gran que aquella". "Hem caricaturitzat el rei, hem fet carotes d'elefants i l'hem tornat a xiular malgrat que Aguirre ens hagi comminat a callar perquè l'himne nacional és sagrat", va dir, recordant que "Espanya no té himne, allò és una marxa reial".

"Aguirre tenia tan terror a la xiulada que va fer que es dupliquessin. Moltes gràces senyora Aguirre. Garzón va detenir i torturar perquè tenia por de les xiulades. No dic gràcies Garzón perquè va ser un canalla però si gràcies al temps que ha permès que la xiulada hi fos", va assenyalar, reafirmant que "per tant hem guanyat nosaltres, han guanyat els torturats".

I va concloure: "Ara Garzón ha caigut per la traïció i enveja dels seus propis amics i nosaltres continuem i continuarem xiulant".

Suport d'Alerta Solidària i Memòria contra la Tortura

Els portaveus Alerta Solidària i Memòria contra la Tortura, Xavi Pellicer i Ramon López, van destacar a la roda de premsa de suport al documental, la necessitat de recuperar la memòria històrica i van agrair a Llibertat.cat la tasca de realçar "la memòria viva d'uns fets que tot i que van passar fa 20 anys encara són presents al nostre món".

Podeu veure les intervencions dels dos portaveus aquí i aquí.