Les noves sentències del Tribunal de Justícia de Catalunya (TJSC) contra el català i la seva plenitud lingüística han suscitat un ampli rebuig entre la societat i les principals entitats de defensa de la llengua.

El TSJC ha tornat a atacar l'escola en català estimant la petició de quatre famílies més que han demanat el castellà com a llengua vehicular en l'educació dels seus fills. La secció 5a de la sala contenciosa considera que tant el català com el castellà són llengües vehiculars en el sistema educatiu català, segons sentències recents del Suprem, i per tant els pares tenen dret a demanar l'escolarització en castellà. I afegeix que l'administració ha d'adoptar les mesures necessàries per adaptar el sistema. 

D'altra banda, també ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona tal com estableix el reglament del consistori, donant així la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz. El TSJC assenyala que l'omissió del castellà suposa una violació del principi de cooficialitat de les dues llengües. A més, l'alt tribunal també estableix que l'administració es dirigeixi al ciutadà en la llengua que consideri oportuna però considera que ha de contestar les peticions en la llengua que el ciutadà esculli.

"Procés iniciat de segregació lingüística"

Somescola.cat, que agrupa les principals entitats cíviques i educatives del país, ha reaccionat alertat que el TSJC "confirma el procés iniciat de segregació lingüística a les escoles catalanes" i advertint que les darreres sentències "ens condueixen a un procés irreversible que ataca el model d’immersió lingüística que ha guiat l’escola catalana en els darrers 30 anys".

Segons Somescola.cat, aquest procés de segregació lingüística és molt negatiu per al país, especialment per als fills de les famílies demandants a qui es condemna a un règim d’excepcionalitat. Per això reclama "fermesa, responsabilitat i intel·ligència" a les autoritats educatives del país davant del que veu com "un atac constant al model lingüístic propi". Un atac, diu, que ja forma part "d’una estratègia ben organitzada per qüestionar el model d’escola catalana". "El Govern català ha de ser contundent. Caldrà tornar a lluitar batalles que ja semblaven guanyades", assenyala.

"Atac organitzat que compta amb el suport dels aparells de l'Estat"

De la seva banda,  USTEC-STEs ha manifestat "el més frontal rebuig a aquesta nova agressió a l’escola catalana" i ha subratllat que "és del tot simptomàtic que aquests posicionaments vinguin de l’administració de justícia, la que (juntament amb l’exèrcit, és clar) té més deures per fer en relació als drets lingüístics, la que menys usa el català i la que posa més dificultats al seu lliure ús per part de la ciutadania".

El sindicat afirma que "ens trobem davant un atac sistemàtic i organitzat que, més enllà dels quatre fanàtics que el protagonitzen, compta amb el suport dels aparells d’Estat, especialment dels alts tribunals espanyols de justícia, i del govern del PP". Així mateix, ha reclamat al Govern "que es mantingui ferm i no cedeixi a cap pressió". "Si els atacs persisteixen serà l’hora de la desobediència civil", sentencia.

"Es perpetua la discriminació legal que pateixen els catalnoparlants"

La Plataforma per la Llengua també ha deplorat les sentències que "imposen l'ús del castellà a Catalunya i perpetuen la discriminació legal que pateixen els ciutadans catalanoparlants a Espanya". L'entitat assegura que "confirmen l'anomalia lingüística espanyola", que l'estat espanyol és l'únic de la Unió Europea i de l'espai Schengen que no reconeix com a oficial en tot el seu territori una llengua mitjana de les dimensions del català.

Així mateix, remarca que totes les sentències "tenen un clar biaix polític", que la Plataforma per la Llengua considera "molt preocupant i que crea una gran alarma social". En aquest sentit, demana a les institucions catalanes que segueixin aplicant els reglaments d'usos lingüístics aprovats democràticament i que continuïn amb el model d'escola catalana, "garantia d'igualtat de drets i de cohesió social".