Davant la hipocresia de la Marató per la pobresa que aquest diumenge inundarà la televisió i la ràdio públiques, i en el marc de la rebel·lió crítica contra l'esdeveniment propugnat pel moviment #sobrencadires, que ha assolit un èxit sense precedents en pocs dies, s'ha creat la Marató per la justícia. El vídeo #sobrencadires ja va camí del rècord amb prop de 120.000 reproduccions.

La Marató per la justícia té lloc durant tot aquest diumenge de 10 a 10 del vespre a davant de les torres de La Caixa, a l'avinguda Diagonal de Barcelona, seu del moviment Occupy Mordor.

Una jornada que se celebrarà sota el lema "Ens arruïnen, ens silencien i ara ens demanen caritat", una clara denúncia a qui hi ha darrere de la Marató per la pobresa de TV3, en què hi trobem destacades empreses capitalistes que concentren quantitats desorbitades de diners en poques mans: Abertis, La Caixa, Movistar, PwC i El Corte Inglés, empreses totes elles que han fet milions d'euros nets en beneficis però que tot i així destaquen per realitzar acomiadaments massius de treballadors.

Durant aquest diumenge es realitzaran conferències, debats i actuacions amb personalitats i entitats destacades en la lluita contra el capitalisme. Es plantejaran alternatives reals a la pobresa, es farà una auditoria del deute i es faran xerrades amb Arcadi Oliveres, Enric Duran, Setem, l'Associació 500x20 o Carles Muntaner [consulta l'ordre del dia].

De la seva banda, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha criticat que no se l'ha convidat a la Marató per la pobresa quan ha estat reconeguda com la millor iniciativa solidària a la gala Català de l'any, on TV3 ja va censurar el discurs d'Ada Colau, la portaveu de la plataforma.

"Sí que hi ha diners però els tenen uns quants"

L’assemblea de #Mordor organitza una #maratójustícia per "combatre les mentides del motiu pel qual hi ha pobresa al món". "Ara la pobresa ens toca a nosaltres, però que al món ja hi ha 842 milions de persones que passen fam per culpa d’un sistema econòmic pervers, i que fins ara hem estat uns privilegiats", denuncia, i en culpa "la cobdícia que fa que pocs tinguin moltíssim".

En aquest sentit, assenyala que "cal denunciar que sí que hi ha diners però que els tenen uns quants" i aposta per mostrar maneres d’organització alternatives fora del sistema econòmic actual. "Ja en sabem de compartir cadires, però no ens resignem davant l’injust repartiment de la riquesa que cada cop s’està fent més accentuat", sentencia. I afegeix que "això no s’arregla amb caritat, perquè després de la marató uns quants continuaran vivint a costa de molts".

"La crisi l’han generat els grans especuladors que després d’enriquir-se i portar els diners a paradisos fiscals, diuen que s’han arruinat i l’estat els ha de rescatar amb els diners dels impostos de les classes treballadores", assegura l'assemblea Mordor, que apunta que la pobresa "la generen unes lleis injustes, dins d’un sistema econòmic pervers que incentiva la lluita i no la cooperació entre les persones".

A més, critica que "no hi ha càstig per als causants de la crisi, però sí que augmenta la repressió contra la ciutadania amb noves lleis que limiten les nostres llibertats i els nostres drets i amb pràctiques policials desproporcionades, amb un augment de les condemnes de presó i de la despesa militars".

Per això opta per promoure "una marató que exigeixi Justícia, Solidaritat… No Caritat. Que ajudi a canviar les coses, i no fomenti la caritat per a suplir les funcions que les administracions públiques abandonen. Que potenciï l’acció i no l’almoina".

Concentració un any després dels fets del 27-M

D'altra banda, a les dotze del migdia hi ha convocada una concentració a la Plaça Catalunya per recordar el desallotjament de la plaça el 27 de maig de fa un any, en plena acampada del moviment 15-M. Aquell dia, la resposta de les autoritats polítiques catalanes davant d’una de les majors expressions de protesta contra les injustícies socials que han tingut lloc en els últims anys va ser el desmantellament de l’acampada de Plaça Catalunya de manera violenta.

Davant d'això els desallotjats van presentar una querella col·lectiva que va ser arxivada. Un any després encara no s’han dut a terme les diligències de prova sol·licitades per l’acusació; no s’ha pres declaració a les persones que han interposat la querella; no s’han valorat moltes de les proves aportades; no s’ha realitzat cap tipus de diligència per identificar als autors d’agressions i vexacions manifestes, així com tampoc s’ha tingut en compte que hi ha agents responsables de situacions greus que ja han estat identificats.