Amb això vull situar l'estratègia repressiva que estem vivint a tres punts del país com un símptoma que estem fent mal al sistema. Quan no hi ha repressió o és "de baixa intensitat" com es coneix sovint, és perquè la nostra activitat no posa en jac el sistema i els Estats que ens oprimeixen. Algú es creu que Esperanza Aguirre hagués insitat a tancar el Vicente Calderón si els dels xiulets haguéssin estat uns pocs seguidors? La por del sistema cap a un gir de timó de la societat cap a propostes més democràtiques i justes com les que proposa l'esquerra independentista i, en general, l'esquerra rupturista, la veiem dia a dia. Ho podem veure amb números quan veiem l'elevat vot que reben candidatures com la CUP o amb el candidat a Rector a la UAB, en Pere Solà, que ha estat el més votat.
Però també ho podem veure amb la repressió, i amb aquesta ens haurem de veure les cares. O algú es pensava que això era un camí fàcil? És el moment de plantar cara a la repressió, com vam fer molt bé recentment (i aprofito per felicitar Alerta Solidària per la seva tasca) amb la roda de premsa anterior al Primer de maig. Ens haurem d'enfrontar a les multes amb insubmissions a aquestes. Ens enfrontarem als judicis amb dignitat i sabent que això és una conseqüència de la nostra lluita. I sobretot, amb solidaritat a les companyes detingudes.
Cal agrair a les persones que van donar la cara el dia de la vaga del 29M i que després van plantar cara a l'estratègia repressiva de CIU. Ara cal seguir al peu del canó amb tenacitat, com ho han fet molts abans nostre. Hem perdut la por a la repressió perquè hem entès els seus mecanismes.
Llibertat detingudes per la vaga general !