En una carta oberta dirigida als futurs candidats a les properes eleccions legislatives del mes que ve , la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de Catalunya del Nord ha decidit de demanar als candidats a la diputació de pronunciar-se sobre la preservació de la nostra diversitat lingüística a nivell estatal
Després d'un llarg preàmbul integrant la declaració de la Unesco sobre la diversitat lingüística de la Humanitat i exposant la situació actual de la nostra llengua tant a nivell social com legal, la Federació destaca en especial la manca d'estatut oficial pel català, com per les altres llengües regionals: "Sense una reforma constitucional, la legislació de les llengües regionals només consagrarà la inferioritat de les nostres llengües i cultures i obstaculitzarà la seva expressió i el seu desenvolupament."
La carta de la Federació torna a insistir sobre la posició borrosa sinó contradictòria dels textos oficials: «la pròpia Constitució va ser esmenada el 2008 per establir a l'article 75-1 que “les llengües regionals fan part del patrimoni de França”. No obstant això el Consell Constitucional, el maig de 2011, va trobar que aquesta disposició “no estableix ni dret ni llibertat, garantits per la Constitució."
Per això, l'entitat demana als candidats diputats que es comprometin, en cas de ser elegits, sobre tres punts: que modifiquin la Constitució (per que reconeixi, protegeixi i promogui les llengües del territori francès), que ratifiquin la Carta europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa i tercerament que facin establir una llei-marc per cada llengua regional "per adoptar per a cada llengua regional, per tant pel català, un marc jurídic, regulador i contractual, fins al cooficial, en consulta amb les autoritats locals i organitzacions de la societat civil, per garantir-ne la sostenibilitat i el desenvolupament."
La Federació és membre del Col·lectiu 31 de març de 2012 que va organitzar, a través dels seus membres (Kevre Breizh, Euskal Konfederazioa, la Federació, Corsu Parlemu, Col·lectiu d'Alsàcia-Mosela, Col·lectius d'Occitània, ...) en totes les regions amb una llengua "regional", manifestacions agrupant desenes de milers de persones. A Catalunya Nord es va fer el lipdub amb un record de participació.