El jubilat grec Dimitris Christoulas es va disparar un tret al cap dimecres als afores del parlament grec. En una nota de comiat, aquest farmacèutic de 77 anys denunciava que els problemes econòmics l'havien dut a una situació extrema i que preferia morir abans d'haver de buscar menjar a les escombraries.

Aquesta mort s'ha convertit ràpidament en el símbol de les conseqüències que té la crisi capitalista per a les classes populars. I és que el caràcter públic i simbòlic d'aquest mort ha desencadenat una allau de mostres de suport per part dels grecs, que han reiniciat les protestes i fins i tot han creat un altar improvisat amb espelmes, flors i notes escrites a mà en protesta per la crisi. Missatges com “No és un suïcidi, és un assassinat” es repeteixen a Atenes.

Dijous, desenes de personeses van concentrar a la cèntrica plaça de Syntagma on l'home es va matar, el també escenari de les protestes dels indignats grecs. El diari conservador Eleftheros Typos ha qualificat la víctima de "màrtir de Grècia" i ha assegurat que l'acció està coberta d'"un profund simbolisme polític" que podria "commocionar la societat grega i el món polític i despertar la seva consciència" abans de les eleccions parlamentàries del mes que ve.

La ràbia està dirigida als polítics i a les dures mesures d'austeritat imposades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional a canvi dels fons del rescat que han de treure el país de la fallida.

El de Christoulas ha estat una mort pública, però es compten per desenes les morts provocades que hi ha al país. Amb un culpable clar: abans de la crisi Grècia tenia la taxa més baixa de suïcidis d'Europa. En quatre anys els suïcidis s'han duplicat i la taxa ja és la més alta del continent europeu.

Carta de comiat:

El Govern d'ocupació de Tsolakoglou ha reduït al no res, literalment, la meva capacitat de supervivència que depenia d'una respectable pensió que, durant més de 35 anys, jo sol (sense contribució de l'Estat) he pagat. Atès que tinc una edat amb la que ja no tinc el poder de resistir activament (tot i que, per descomptat, no descarto que, si qualsevol grec hagués empunyat un kalashnikov jo hagués sigut el segon en fer-ho) no trobo una altra solució per un final digne abans de veure'm reduït a buscar a les escombraries per alimentar-me. Crec que els joves sense futur prendran les armes algun dia i penjaran del revés als traïdors nacionals de la Plaça Syntagma, igual que els italians van penjar Mussolini (a la Plaça Poreto de Milà).