Torna l'estètica supeditada a la religiositat a les façanes de les institucions. Executiu, Parlament, Delegació del Govern, Consell i Cort s'han posat d'acord perquè totes les banderes oficials onegin a mitjan pal des d'avui, Dijous Sant, fins diumenge a les dotze, Pasqua de Resurrecció. L'acord inclou la bandera d'Europa, segons informa Diari de Balears
Aquest costum, que va quedar abolit per l'esquerra la legislatura passada, torna a tenir la màxima vigència amb la recuperació del poder per part del PP. La legislatura anterior es va distingir per la màxima laïcitat en les decisions de l'esquerra, en l'equip de govern. Es trencava així amb l'etapa del batle Ramon Aguiló (1979-1991), que tot i governar en nom de l'esquerra va mantenir la tradició de banderes a mitjan pal durant la Setmana Santa.
Reaccions a la xarxa
Reproduïm l'article Per quin dol es reten les banderes? de Jaume Mateo i Martí al seu bloc
Costa escriure, aquest dijous santificant per alguns, quan en Tomeu Amengual segueix en vaga de fam pels nostres drets lingüístics des de fa onze dies, tot rellevant Jaume Bonet, i fa la sensació que és un acte privat, intranscendent; una bogeria que cal silenciar perquè no s’estengui. Per què no se’n parla més quan la causa també és nostra?
Aquest costum, que va quedar abolit per l'esquerra la legislatura passada, torna a tenir la màxima vigència amb la recuperació del poder per part del PP. La legislatura anterior es va distingir per la màxima laïcitat en les decisions de l'esquerra, en l'equip de govern. Es trencava així amb l'etapa del batle Ramon Aguiló (1979-1991), que tot i governar en nom de l'esquerra va mantenir la tradició de banderes a mitjan pal durant la Setmana Santa.
Reaccions a la xarxa
Reproduïm l'article Per quin dol es reten les banderes? de Jaume Mateo i Martí al seu bloc
Costa escriure, aquest dijous santificant per alguns, quan en Tomeu Amengual segueix en vaga de fam pels nostres drets lingüístics des de fa onze dies, tot rellevant Jaume Bonet, i fa la sensació que és un acte privat, intranscendent; una bogeria que cal silenciar perquè no s’estengui. Per què no se’n parla més quan la causa també és nostra?
Costa escriure, avui més que mai, quan veus que els mateixos sicaris de la desraó que ens governen persegueixen el signe màxim de la nostra parla -convertit en llaç per visibilitzar la dignitat que ens volen arrabassar- alhora que fan penjar a mig pal les banderes dels edificis del Consolat, el Parlament, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i la Delegació del Govern fins a les dotze del dia de Pasqua. Per quin dol es reten aquestes banderes? Segur que no és per la dona i el seu fill discapacitat que ahir varen ser desnonats judicialment. Ni pel dany que causen les retallades i la laminació dels drets civils que practica amb una eficiència exemplar el partitpopularime que impera. Costa escriure, avui, que, per més afegir a l’estupor, la memòria va esvalotada i s’enreda amb records de gent bona, excel·lent, que ja no hi és però que te la trobes per tot marcant territori i senders. Costa, costa molt, però molt!, escriure, ara. Millor llegir, avui. Per ventura demà...