No hauria pogut desitjar millor destí terrenal: bisbe d’Alcalá de Henares, en la Meseta profunda de castellans vells i originals, espanyolíssims. Juan Antonio Reig Pla, natural de Cocentaina (el Comtat), paradigma de botifler valencià. Franquista por la gracia de Dios i homofòbic con dos cojones; ensotanats, però: (Ai, mare, què li penja al frare? La sotana!). Tan bon punt va ser nomenat bisbe de la novíssima diòcesi de Sogorb-Castelló va reduir-hi l´ús públic del català a la mínima expressió: ¡Arriba España! Tot i amb això, encara que s’hi esmerce com la més servil de les criadetes sense paga sempre serà un espanyol assimilat i no de pura cepa. No debades quan Reig Pla s’expressa en la llengua del castellaníssim arquebisbe Mayoral no pot negar la seua vertadera procedència lingüística. Ja li pot pegar tort, però en l’accent –de Cocentaina– porta la penitència. Potser per això és catalanofòbic: perquè no ha pogut exterminar la seua originària catalanitat i no pot presentar-se arreu com un espanyol sense màcula. Aneu a saber, com sol passar sovint, si l’altra fòbia seua expressa també un intent d’exterminar la seua vertadera sexualitat, la qual tan escandalosament rebutja sentenciant-la a les flames de l’Infern. Tant de bo hi creguérem nosaltres, que hi ha un Infern on s’abrasiran els hipòcrites i tota la mala gent. Reig Pla s’hi socarraria. I seria doblement, perquè els de Cocentaina, com els de Xàtiva, ja naixen «socarrats».