Memoria.cat ha publicat tres cartes inèdites que l’historiador, polític i etnòleg Josep Maria Batista i Roca (1895-1978) va enviar a Jaume Creus i Ventura, i cinc cartes de Jaume Creus a Batista i Roca. Es tracta de correspondència inèdita i van ser escrites entre el 1944 i el 1945 que aporten novetats sobre la biografia de l'històric independentista.
Segons explica Memoria.cat a l’epistolari es parla del present i futur de Catalunya i que Batista i Roca afirmava que la posició del Consell Nacional de Catalunya a Londres –organisme del qual era secretari- havia de ser la de “impulsar la marxa progressiva del nostre poble” i reivindicar “el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures” i no pas reclamar cap estatut. Per tant, deixa palès l'objectiu independentista d'aquest organisme, mentre altres sectors polítics es replegaven durant els primers anys de la dictadura feixista.
Batista i Roca informa Creus en aquestes cartes de la voluntat del Consell Nacional de Catalunya (CNC) d'”obtenir la unió de tots els catalans” i li demana què sap de l’opinió dels catalans de l’interior: “Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu”. També mostra el seu convenciment que els guanyadors de la Segona Guerra Mundial no faran caure el règim de Franco, tal i com va suecceir i malgrat la implicació del nacionalisme radical català en les xarxes de resistència contra el bloc de l'Eix.
En aquesta correspondència Jaume Creus li explica els greus problemes que comporta la dispersió i aïllament dels catalans a l’exili i l'informa del lloc on es troben alguns catalans exiliats com “Rovira i Virgili, Martí Barrera i els mestres Fabra i Casals”. I demana a Batista i Roca la formació d’un “govern fort”, que es potenciï la gent jove, que es deixin al marge “moltes carcasses de prohoms” i “sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.
Batista i Roca va retornar de l'exili el 1976 i va ser l'impulsor de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees i del Centre d'Agermanament Occitano-Català. Un temps després de la seva mort va ser implicat en el procés judicial i policíac que va dur el seu nom, per encausar els independentistes del grup armat independentista EPOCA. Se l'acusava de ser el cervell d'aquest grup clandestí, juntament amb Jaume Martínez Vendrell i Manuel Viusà i Camps. Anteriorment, durant els anys 60, havia participat en la formació de joves guerrillers catalans perquè actuessin contra la dictadura franquista, iniciativa que donaria lloc al grup armat Front d'Alliberament de Catalunya (FAC).
Per saber-ne més:
Segons explica Memoria.cat a l’epistolari es parla del present i futur de Catalunya i que Batista i Roca afirmava que la posició del Consell Nacional de Catalunya a Londres –organisme del qual era secretari- havia de ser la de “impulsar la marxa progressiva del nostre poble” i reivindicar “el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures” i no pas reclamar cap estatut. Per tant, deixa palès l'objectiu independentista d'aquest organisme, mentre altres sectors polítics es replegaven durant els primers anys de la dictadura feixista.
Batista i Roca informa Creus en aquestes cartes de la voluntat del Consell Nacional de Catalunya (CNC) d'”obtenir la unió de tots els catalans” i li demana què sap de l’opinió dels catalans de l’interior: “Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu”. També mostra el seu convenciment que els guanyadors de la Segona Guerra Mundial no faran caure el règim de Franco, tal i com va suecceir i malgrat la implicació del nacionalisme radical català en les xarxes de resistència contra el bloc de l'Eix.
En aquesta correspondència Jaume Creus li explica els greus problemes que comporta la dispersió i aïllament dels catalans a l’exili i l'informa del lloc on es troben alguns catalans exiliats com “Rovira i Virgili, Martí Barrera i els mestres Fabra i Casals”. I demana a Batista i Roca la formació d’un “govern fort”, que es potenciï la gent jove, que es deixin al marge “moltes carcasses de prohoms” i “sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.
Batista i Roca va retornar de l'exili el 1976 i va ser l'impulsor de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees i del Centre d'Agermanament Occitano-Català. Un temps després de la seva mort va ser implicat en el procés judicial i policíac que va dur el seu nom, per encausar els independentistes del grup armat independentista EPOCA. Se l'acusava de ser el cervell d'aquest grup clandestí, juntament amb Jaume Martínez Vendrell i Manuel Viusà i Camps. Anteriorment, durant els anys 60, havia participat en la formació de joves guerrillers catalans perquè actuessin contra la dictadura franquista, iniciativa que donaria lloc al grup armat Front d'Alliberament de Catalunya (FAC).
Per saber-ne més: