La CUP considera que l’antic Club Nàutic és una construcció inútil i obsoleta que fa nosa i obstaculitza una millor utilització del front marítim. L’enderroc d’aquesta herència del franquisme posaria punt i final a un procés de privatització del front marítim al davant mateix de la ciutat consolidada. Proposem transformar-lo en un espai obert al públic i integrat en el passeig marítim.
Després que el Consell Comarcal hagi renunciat a la concessió administrativa que finalitzava el 2014, ara l’Ajuntament de Mataró hauria de renunciar a la concessió que el 2009 li havia traspassat el CCM.
Ara mateix l’edifici és un nyap urbanístic sense cap utilitat, degradat i que només pot generar problemes de salubritat i riscos. Així ho han manifestat els veïns i també ho poden comprovar tots els ciutadans que passegin per la zona.
Proposem que la Generalitat, titular de l’edifici, iniciï els tràmits per enderrocar l’edifici i així poder arranjar el solar per recuperar-lo com a espai públic per a la ciutat integrat en el front de mar.
L’edifici ocupa un lloc estratègic d’una ciutat que es vol “oberta al mar” però que hi posa barreres com ara aquesta construcció. Durant la dictadura franquista el govern local va iniciar el que seria la seva aposta pel front marítim: l’espigó com a inici de la barra del port davant el nucli urbà i la construcció del Club Nàutic com a vaixell insígnia del futur port.
La reacció ciutadana durant els anys 70 va aconseguir amb les seves mobilitzacions que es desplacés el projecte de port al sector de ponent, deixant així una platja davant la ciutat. El que havia de ser la talaia portuària quedava com un edifici al mig de la platja a centenars de metres del port. Segons la llei de costes, l’edifici no té sentit perquè no és una instal·lació portuària.
L’any 2010 la CUP es va quedar sola votant contra del projecte de “reordenació de volums” de l’antic Club Nàutic aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró el 7 d’octubre. L’anterior govern tripartit pretenia consolidar l’edifici sense saber quins usos li acabaria donant, simplement per mantenir metres quadrats edificats tot aprofitant el buit de regulació urbanística existent. El llavors regidor d’Urbanisme retreia que el regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria plantegés opcions més “atrevides”, com ara l’enderroc, per trobar l’encaix de la ciutat amb el front marítim amb alternatives més interessants a nivell arquitectònic, paisatgístic i social.
En aquest sentit, la CUP presentarà una proposta de resolució al Ple de l’Ajuntament de Mataró per demanar a la Generalitat que s’enderroqui l’antic Club Nàutic i que es facin els tràmits pertinents per arranjar-lo com a espai públic.
Tant el Consell Comarcal com l’Ajuntament de Mataró volen desfer-se de la concessió que tenen sobre l’edifici de l’antic Club Nàutic, propietat de la Generalitat. Fins ara, la CUP havia defensat en solitari l’enderroc de l’edifici obsolet i la seva recuperació com a espai públic per obrir la ciutat al mar.
Després que el Consell Comarcal hagi renunciat a la concessió administrativa que finalitzava el 2014, ara l’Ajuntament de Mataró hauria de renunciar a la concessió que el 2009 li havia traspassat el CCM.
Ara mateix l’edifici és un nyap urbanístic sense cap utilitat, degradat i que només pot generar problemes de salubritat i riscos. Així ho han manifestat els veïns i també ho poden comprovar tots els ciutadans que passegin per la zona.
Proposem que la Generalitat, titular de l’edifici, iniciï els tràmits per enderrocar l’edifici i així poder arranjar el solar per recuperar-lo com a espai públic per a la ciutat integrat en el front de mar.
L’edifici ocupa un lloc estratègic d’una ciutat que es vol “oberta al mar” però que hi posa barreres com ara aquesta construcció. Durant la dictadura franquista el govern local va iniciar el que seria la seva aposta pel front marítim: l’espigó com a inici de la barra del port davant el nucli urbà i la construcció del Club Nàutic com a vaixell insígnia del futur port.
La reacció ciutadana durant els anys 70 va aconseguir amb les seves mobilitzacions que es desplacés el projecte de port al sector de ponent, deixant així una platja davant la ciutat. El que havia de ser la talaia portuària quedava com un edifici al mig de la platja a centenars de metres del port. Segons la llei de costes, l’edifici no té sentit perquè no és una instal·lació portuària.
L’any 2010 la CUP es va quedar sola votant contra del projecte de “reordenació de volums” de l’antic Club Nàutic aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró el 7 d’octubre. L’anterior govern tripartit pretenia consolidar l’edifici sense saber quins usos li acabaria donant, simplement per mantenir metres quadrats edificats tot aprofitant el buit de regulació urbanística existent. El llavors regidor d’Urbanisme retreia que el regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria plantegés opcions més “atrevides”, com ara l’enderroc, per trobar l’encaix de la ciutat amb el front marítim amb alternatives més interessants a nivell arquitectònic, paisatgístic i social.
En aquest sentit, la CUP presentarà una proposta de resolució al Ple de l’Ajuntament de Mataró per demanar a la Generalitat que s’enderroqui l’antic Club Nàutic i que es facin els tràmits pertinents per arranjar-lo com a espai públic.
Tant el Consell Comarcal com l’Ajuntament de Mataró volen desfer-se de la concessió que tenen sobre l’edifici de l’antic Club Nàutic, propietat de la Generalitat. Fins ara, la CUP havia defensat en solitari l’enderroc de l’edifici obsolet i la seva recuperació com a espai públic per obrir la ciutat al mar.