Olot i Esponellà van ser escenari, dissabte i diumenge passat respectivament, de dues calçotades que van aplegar centenars de persones. En el cas de la calçotada del Pla de l'Estany, que se celebra cada any i versa sobre una temàtica concreta que preocupa la comarca, l'activitat va anar dedicada a les hortes de la zona de sota Monestir de Banyoles, que estan en perill arran de la reordenació que ha impulsat l'Ajuntament de Banyoles, governat per CiU amb majoria absoluta.

En el cas d'Olot, la calçotada, organitzada per la Greda, va comptar amb un bon nombre d'activitats i amb una fira de productes agroecològics de pagesos agrupats a Tràmec, l'associació de productors ecològics de la comarca de la Garrotxa. Segons la Greda, aquesta va ser "la primera fira d'entitats i moviments socials de la comarca".

Durant tot el matí, es van celebrar mostres de cultura popular dels Països Catalans amb la participació de la colla castellera dels Angelets del Vallespir (Catalunya Nord), els bastoners d'Olot i els Cop de Garrot (Berga), així com sardanes, tallers de reciclatge i de bèlit, una cantada d'albades amb els dolçainers de Beniarrés (País Valencià) i el ball de la Caputxeta Roja. Finalment, es va poder gaudir d'un concert de jazz amb els Trujazz (Garrotxa).

Més de 500 persones, segons la Greda, van gaudir dels 10.000 calçots que es van cuinar. Els parlaments van anar a càrrec de la Greda, que va fer un repàs als actes dels últims anys, l'Ateneu Arrels de Beniarrés i Tràmec, que va animar tots els presents a consumir amb coherència i responsabilitat alhora que va exigir poder tenir un espai de venda de productes ecològics locals al mercat setmanal d'Olot. Les Absentes (Solsona) i els Stukat Del Bolet (Garrotxa) van cloure la jornada lúdico-festiva.

Calçotada amb contingut polític a Esponellà

La popular calçotada que organitza anualment el Col·lectiu la Falç del Pla de l'Estany, amb la col·laboració de la CUP, es va celebrar enguany a Esponellà, i com cada any, va anar dedicada a una temàtica concreta que afecta la comarca, com són les hortes de Banyoles. Segons la CUP, la modificació de la zona de sota monestir de Banyoles podria posar en perill “l’últim reducte d’espai lliure que queda dins el nucli urbà i una de les poques zones on encara es conserva la xarxa de recs i horts que caracteritzava la ciutat”. Anna Sànchez, de la CUP, va explicar en els parlaments la lluita que duu a terme la formació per intentar preservar aquest espai.

De la seva banda, Sandra Pazos, regidora de la CUP a Banyoles, va refermar la seva lluita contra "les polítiques immobilistes i institucionals dels polítics actuals" i va defensar que la CUP "proposa alternatives a les polítiques que s’estan fent a tots als nostres municipis a la vegada que qüestiona les decisions que han estat assumides pels consistoris i els ciutadans com a vàlides".

Així mateix, va remarcar que la formació, tot i que actualment només té representació municipal, "continua treballant per a crear les condicions òptimes perquè en un futur més pròxim que llunyà puguem presentar una alternativa als partits que actualment tenen representació en les diferents institucions supramunicipals que depenen de les administracions espanyola i francesa".

"No volem un país del totxo i el ciment"

Pazos va assegurar que la CUP no tolerarà "un model territorial basant en l'especulació urbanística, el turisme de borratxera ni la destrucció dels espais naturals" ja que "no volem que el nostre país esdevingui un país de totxo i ciment, ni que sigui el focus de les grans màfies mundials i que les seves mentides i les seves solucions per reduir l'atur no ens agraden". "Perquè aquestes solucions continuen omplint les butxaques d’alguns a costa del poble i del territori", va sentenciar.

Pazos va denunciar que "tant la reforma laboral aprovada per l’Estat Espanyol com les retallades dutes a terme pel Govern de la Generalitat són un atac frontal contra les classes populars que aniquilen els drets fonamentals dels treballadors i afavoreixen una vegada més la patronal". "Prou atacs a les classes populars, prou retallades, si volen retallar que comencin per dalt!", va exclamar, i va fer una crida a secundar la vaga general.