Les declaracions de Convergència favorables a l’Estat Propi no poden ser preses a la lleugera, perquè són el reflex del mar de fons que mou el país. És una victòria més de l’extensió de la sensibilitat social a favor de la independència. I això vol dir que estem entrant en el moment de l’empenta definitiva per al nostre alliberament. I ens hi hem de preparar.

Per això, coneixent com coneixem les habilitats malabars del llenguatge polític de CDC, també és el moment de preguntar-nos ... Quina de nova ens en preparen? A quin nivell cal situar l’ambigüitat sempre calculada dels mags convergents?

L’examen de les posicions que han anat segregant els ideòlegs més conspicus de CDC al llarg dels darrers mesos ens fa pensar que ara penjaran la corda a la meitat del trajecte, que aniran teixint complicitats per a començar a proposar diferents formes de semi-sobirania que llevin a l’objectiu independentista el seu contingut alliberador.

S’ha parlat força de l’“Estat lliure associat” una fórmula per la qual Puerto Rico, per exemple, manté la subordinació econòmica, cultural i ideològica als Estats Units d’Amèrica,  sota una aparença de sobirania. És un model que agrada a alguns d’aquests equilibristes.

La corda fluixa es dirà, doncs, potser “Estat lliure - però solidari amb Espanya” (per a no privar l’Estat de debò de la nostra sagnia regular). La corda fluixa es dirà probablement “Estat amb institucions pròpies (com ara) però sota la monarquia hispànica”: és a dir, com és ara. Què haurà canviat?

Hem d’estar preparats per als nous jocs de mans que avui ni tan sols preveuen les bases de CDC. Però els seus dirigents sí. I per a evitar més malabarismes no hi haurà res com posar els fonaments per a un pont realment sòlid, el de la República Catalana federativa per la qual Catalunya Principat i el conjunt de ls Països Catalans podrem transitar cap a la plena independència sense perill de caure de la corda fluixa a la primera sacsejada.