Aquesta és una pel.lícula de 90 minuts de durada, produïda per M. Huerga amb guió de Toni Soler, es pot trobar amb format de DVD i de llibre editat per Columna Edicions, 2011.
Toni Soler, bon coneixedor de la nostra història nacional -recordem el seu magnífic text divulgatiu: Història de Catalunya (modèstia a part) Columna Edicions, 1998-, s'ha cenyit al rigor històric dels fets al redactar un guió de notable claredat expositiva.
Al llarg de la pel·lícula, veiem desfilar cronològicament la Conferència d'Esquerres del barri de Sants el febrer del 1931, que donà naixença a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el 14 d'abril de 1931 quan Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona, passant per la redacció del Ban de la República catalana i la seva lectura per Francesc Macià des del Palau de la Diputació fins el final del cicle i el pacte amb els tres emissaris del govern provisional de la República espanyola: Lluís Nicolau d'Olwer, Fernando Giner de los Rios i Marcel·lí Domingo, fent marxa enrera a la ja proclamada República catalana, acceptant la fórmula de la Generalitat de Catalunya i pactant la redacció d'un Estatut de Catalunya que havia d'ésser aprovat pel Congrés de Diputats.
Per a contextualitzar la proclamació de la República catalana, es fa parlar als distints polítics protagonistes dels esdeveniments: Ventura i Gassol, Joan Casanovas, M Carrasco i Formiguera, Francesc Cambó, Jaume Aiguader, N. Alcalá Zamora, Miguel Maura, és a dir, un ventall d'opinions des de diverses posicions polítiques, que permeten tenir una visió contrastada de la proclamació de la República catalana i del seu pas a a Generalitat de Catalunya.
La proclamació de la República catalana fou un acte d'audàcia i coherència política, un acte revolucionari aprofitant la situació d'incertesa generada per la caiguda de la monarquia borbònica.
Més enllà de la contraposició de les figures de Lluís Companys i Francesc Macià, dues personalitats procedents de cultures polítiques distintes, i per tant amb visions diferenciades, sobre la tàctica i l'estratègia que calia aplicar en aquells moments històrics, altres raons de fons poden ajudar a explicar el desenllaç de la República catalana.
No es comptava amb una força armada per a mantenir la nounada República catalana, ni amb prou suport polític, i sobretot no s'havia establert una estratègia pròpia, que impliqués no anar a remolc de les decisions del govern de Madrid. Hi hagué prou audàcia per a la proclamació de la República catalana, fallà, però, la capacitat d'anàlisi de la situació i en funció d'aquesta, establir una tàctica adient per a consolidar la institució que ja s'havia proclamat.
Toni Soler, bon coneixedor de la nostra història nacional -recordem el seu magnífic text divulgatiu: Història de Catalunya (modèstia a part) Columna Edicions, 1998-, s'ha cenyit al rigor històric dels fets al redactar un guió de notable claredat expositiva.
Al llarg de la pel·lícula, veiem desfilar cronològicament la Conferència d'Esquerres del barri de Sants el febrer del 1931, que donà naixença a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el 14 d'abril de 1931 quan Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona, passant per la redacció del Ban de la República catalana i la seva lectura per Francesc Macià des del Palau de la Diputació fins el final del cicle i el pacte amb els tres emissaris del govern provisional de la República espanyola: Lluís Nicolau d'Olwer, Fernando Giner de los Rios i Marcel·lí Domingo, fent marxa enrera a la ja proclamada República catalana, acceptant la fórmula de la Generalitat de Catalunya i pactant la redacció d'un Estatut de Catalunya que havia d'ésser aprovat pel Congrés de Diputats.
Per a contextualitzar la proclamació de la República catalana, es fa parlar als distints polítics protagonistes dels esdeveniments: Ventura i Gassol, Joan Casanovas, M Carrasco i Formiguera, Francesc Cambó, Jaume Aiguader, N. Alcalá Zamora, Miguel Maura, és a dir, un ventall d'opinions des de diverses posicions polítiques, que permeten tenir una visió contrastada de la proclamació de la República catalana i del seu pas a a Generalitat de Catalunya.
La proclamació de la República catalana fou un acte d'audàcia i coherència política, un acte revolucionari aprofitant la situació d'incertesa generada per la caiguda de la monarquia borbònica.
Més enllà de la contraposició de les figures de Lluís Companys i Francesc Macià, dues personalitats procedents de cultures polítiques distintes, i per tant amb visions diferenciades, sobre la tàctica i l'estratègia que calia aplicar en aquells moments històrics, altres raons de fons poden ajudar a explicar el desenllaç de la República catalana.
No es comptava amb una força armada per a mantenir la nounada República catalana, ni amb prou suport polític, i sobretot no s'havia establert una estratègia pròpia, que impliqués no anar a remolc de les decisions del govern de Madrid. Hi hagué prou audàcia per a la proclamació de la República catalana, fallà, però, la capacitat d'anàlisi de la situació i en funció d'aquesta, establir una tàctica adient per a consolidar la institució que ja s'havia proclamat.