Demagògia. Populisme. Classisme. Mitges veritats malintencionades. Molta mala llet, arguments esbiaixats i ...xenofòbia, què carai! Sovint es dóna per fet que la gent ho veu per si mateixa i que, per això, combatre els apologetes de la xenofòbia i el racisme a casa nostra no fa res més que fer-los publicitat. En definitiva, que cal ignorar-los. Doncs no.

Una xacra social com aquesta s’ha de combatre i denunciar des del primer moment. Per què? Doncs un exemple el tenim al nostre país que,en poc més d’una dècada, de ser un indret on gairebé tothom feia bandera de l’antiracisme i on s’acollia solidàriament qui ha hagut d’abandonar la seva terra, ha passat a tenir als nostres ajuntaments els de Plataforma per Catalunya, els García Albiol de torn i, per efecte dominó, molts d’altres alcaldes i regidors d’altres partits que es deixen endur pel tsunami xenòfob...perquè creuen que és allò que realment pensa la nostra societat en la intimitat i no gosa dir en veu alta, per allò de ser políticament correcte.

Ja n’hi ha prou. S’ha de parlar sense embuts sobre la immigració. Sense bonisme, sí. Sense paternalisme, sí. Però sense demagògia, també. Perquè sinó el discurs dels Anglada, García-Albiol i companyia va caient com una gota malaia en la nostra societat, fent bona la màxima del ministre de propaganda nazi Goebbels:” una mentida repetida un milió de vegades, esdevé una realitat”.

Per evitar que aquest discurs filoxenòfob acabi quatllant en la nostra societat, per vergonya de tota ella, cal desactivar els falsos arguments dels qui pretenen una societat dividida, classista i, certament, moralment més pobre.

En base a un estudi publicat el maig de 2011 per  la Fundació La Caixa replicarem algunes de les falsedats esteses en torn a les persones migrades que viuen als Països Catalans:

    Actualment les persones migrades aporten més d’allò que reben: són el 12.2% de la població, però només absorveixen el 6.8% dels serveis socials, el 6.1% de les despeses educatives i el 5.1% de la sanitat.
    És fals que la població immigrada tinguin els medicaments gratuïts: van al metge la meitat que els autòctons i el seu consum farmacèutic és, per altra banda, inferior en un 41% als autòctons.
    La població catalana d’origen immigrat consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16.5% l’especialista,  recorrent un 3.2% més als serveis d’urgència.
    l’ultradretana Plataforma x Catalunyadiu: “Si els immigrants tenen negocis no paguen impostos ni se’ls obliga a complir normes”.Segons la legislació vigent, en canvi, els i les treballadores extrangeres han d’estar al corrent de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels pagaments a Hisenda per a poder renovar el seus permisos de treball.
    Una altra intoxicació de PxC: ”Treuen la feina als d’aquí”. Segons l’Oficina de Treball de la Generalitat en el període 2006-2010 a la ciutat de Barcelona l’atur va augmentar un 71% entre la població autòctona i un 236% entre la població immigrada
    Menys de l’1% de les persones perceptores de pensions són extrangeres ( de les quals, més de la meitat són europees). A més, es calcula que l’alta taxa d’activitat de les persones immigrades contribuirà a retardar cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions, i també a frenar l’envelliment poblacional.
    El 30% de les persones migrades són pobres, essent un 18% en la població autòctona. No obstant, només el 6.8% de les intervencions de serveis socials es dirigeixen a la població immigrant
    El 50% del superàvit de les finances públiques en els anys de major creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportades per la població immigrada. Malgrat això, la crisi ha castigat durament a aquest col.lectiu, que actualment pateixen taxes d’atur superiors al 30%

Això són dades per combatre les intoxicacions. Però encara que aquestes dades no fossin favorables a la població migrada, justificaria això una actitud hostil vers la migració per part d’un nombre excessivament elevat de la població catalana? O és que la nostra societat opulent i egoísta no s’ha construït mitjançant l’enriquiment a costa dels països empobrits? Durant segles, Europa i Estats Units s’han servit de l’explotació i el foment de les dictadures en els països d’on ara aquesta gent ha de fugir cames ajudeu-me per sobreviure. Tot torna.

I vist això, potser d’allò que parlen alguns dels apologetes esmentats al l’inici del text, no és de drets i deures, d’acabar amb el bonisme i amb allò políticament correcte. No ells parlen de rebuig a les tradicions, cultura i arrels dels immigrants. Parlen de que si volen immigrants que facin les feines que no volen els autòctons, però amb menys drets que els autòctons. Parlen de ..xenòfobia. Què pretenen ? Que marxin les persones migrades? no, això és impossible.. El que busquen és una societat dividida, on uns quants visquin en una bola de cristall, als seus barris alts, les seves escoles privades i les seves segones residències, mentre els immigrants sense contracte els poden el jardí, els fan la feina de casa i els cuiden la mainada. I la resta d’autòctons a barallar-se com llops famèlics pels serveis socials  amb els immigrants : ja tenen cap de turc.

Tot plegat perquè la societat no es mogui….contra els seus interessos de classe. Aquest és el problema. Perquè el problema de fons, és que un 20% de la població mundial aclapari el 83% de la riquesa del planeta. La immigració no és la causa del problema, sinó una conseqüència del sistema que durant segles bona part de la societat europeea ha tolerat, mentre se’n beneficiava? Ara que potser ens tocarà migrar a nosaltres, continuarem donant les culpes de tot als nostres veïns i veïnes? O, per fi, assenyalarem als deu mil banquers, capitalistes industrials i comercials i els seus polítics professionals que han exclòs a cinc mil milions de persones dels beneficis del treball, de l’educació i de la tecnologia actual? Aquesta minoria mundial ens ha deshumanitzat, tot especulant i jugant com a titelles amb nosaltres.

I malgrat tot, la majoria de nous catalans d’origen immigrat es quedaran aquí,  i tant ells com els seus fills i filles són i seran tan catalans com nosaltres, per vergonya dels qui ho volen impedir i orgull dels qui ho volem aconseguir.  Per tant, enlloc de seguir el joc a aquests que només busquen dividir-nos com a societat, no és més lògic, ètic i humà dedicar els nostres esforços a la cohesió social mitjançant la plena integració de la població nouvinguda? Al cap i a la fi, si com a societat fem les coses bé, és allò que acabarà passant.