TV3 emetrà finalment el documental que la direcció de la cadena va censurar l'abril del 2010, aviat farà dos anys. Enmig de la crisi que travessa la institució monàrquica espanyola, amb el cas Urdangarin o les converses que va publicar Der Spiegel sobre la responsabilitat de Juan Carlos amb el cop d'estat, el programa Sense Ficció emetrà finalment el polèmic treball.

Llibertat.cat ha creat un esdeveniment al Facebook per animar tothom a mirar el documental i a fer-ne difusió. A Twitter #monarquiaorepública.

Dirigit pel premiat equip de TV3 format per Montsserrat Armengou i Ricard Belis (Premi Dignitat 2008), el documental s'emetrà dimecres a les 23.10 h. El passat 27 de gener, el PP va demanar a la comissió de control de la Corporació de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que el programa seguís paralitzat.

"Monarquia o República?" repassa els dos models d'estat i es planteja quin seria el resultat d'un hipotètic referèndum en què es demanés a la ciutadania si preferiria que Espanya fos una monarquia o una república. També es pregunta si els resultats serien comparables a Catalunya i a la resta de l'Estat.

Per tal d'elaborar el reportatge, l'Àrea de Documentals havia contactat amb diferents moviments populars i organitzacions polítiques contràries a la monarquia espanyola, així com amb els  processats per la crema de fotos del monarca espanyol, que va exigir l'emissió del documental "en la seva integritat". El col·lectiu considerava la no emissió del projecte un "greu pas enrere en la televisió pública catalana i una retallada de la llibertat d'expressió silenciant la veu de les opinions republicanes que qüestionen la monarquia borbònica".

Censura del programa el 2010

TV3 va decidir ara farà dos anys cancel·lar l'emissió del reportatge "Monarquia o república?", que feia més d'un any que s'estava preparant. La directora de TV3, Mònica Terribas, va anunciar la decisió a la sessió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i va justificar-ho adduint que li volien donar "un enfocament diferent". "Creiem que és legítim que la televisió pública faci aquest debat, però ara aquesta peça no respon als criteris necessaris perquè la gent pugui extreure el seu propi criteri sobre aquest tema", va dir Terribas. En conseqüència, la direcció de TV3 va arxivar el treball per tal de reeditar-lo.

Tal com va informar Llibertat.cat llavors, l'Àrea de Documentals va confessar la seva "desil·lusió" per la decisió de TV3 de no emetre el documental "tal com nosaltres l'havíem concebut", confirmant així que el motiu de la paralització era el de modificar el contingut de la peça audiovisual. De fet, Documentals revelava que la direcció de TV3 els va dir que es reempendria "el tema".

Protestes contra la censura del programa

La decisió de no emetre el treball no va passar desapercebut i va generar protestes. És el cas de les 1.500 signatures que es van enviar a Terribas instant-la a recapacitar la decisió de no emetre el documental. La Coordinació republicana i memorialista de Catalunya va engegar una campanya de recollida de signatures per fer pressió popular a TV3 i exigir l'emissió del documental. Segons l'entitat, el treball es va censurar "per evitar que es qüestioni l'hereu de Franco", cosa que va qualificar de "gravíssim atac a la llibertat d'expressió i d'informació de la ciutadania".

L'entitat va decidir engegar la campanya "davant del greu atropellament d'aquestes llibertats democràtiques fonamentals". La recollida de signatures va començar a principis de maig del 2010 i fins l'agost es van recollir 1.500 signatures.

De la seva banda, la Comissió de la Dignitat va convocar una concentració de protesta el 14 d'abril del 2010 per denunciar "el greu atac contra la llibertat d’expressió i els drets polítics" per la suspensió de l’emissió del reportatge. L'entitat condemnava "l'atac contra els drets d’informació dels professionals de TV3 comès per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals" i va exigir la rectificació i l’emissió del programa tal com havia estat realitzat per l’equip responsable, sense cap mena de censura.

"Una institució per molts inqüestionable"

El documental aborda el paper de la monarquia i el paper del rei espanyol en episodis com el 23-F, que "han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable". El treball remarca que un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del regionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat.

Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable del monarca s’hi amaguen aspectes que no es volen aclarir. Per això el documental es pregunta: "Sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques?".

En aquest sentit s'entrevisten partidaris del rei com Luis María Anson, el comte de Sert, Sabino Fernández Campo, Paul Preston, Nicolás Franco, Simeó II de Bulgària, Aleix Vidal-Quadras, Gregorio Peces-Barba, Santiago Carrillo i Mariángel Alcázar. Però també partidaris de la República com Joan Tardà, Iñaki Anasagasti, Héctor López Bofill, Josep M. Terricabras, José Antonio Barroso, Amadeo Martínez Inglés, Toni Albà, etc.