El Tribunal Constitucional francès ha censurat la llei que penalitzava la negació del genocidi armeni. El Senat de l'Estat francès va aprovar a finals de gener una llei que convertia en delicte la negació del genocidi armeni a mans de l'imperi otomà, portat a terme especialment durant l'any 1915. La llei es va poder aprovar gràcies a 127 vots a favor, tot i que 86 senadors van votar-hi en contra.
La justificació del tribunal francès és que la llei va en contra de “la llibertat d'expressió i comunicació que preveu la carta magna francesa”, un argument esgrimit amb pressions des del govern de Turquia.
Aquesta decisió representa una marxa enrere per a la llei a l'Assemblea que tipificava com a delicte el revisionisme del genocidi armeni. Mentre Turquia ha aplaudit el rebuig de l'alta instància judicial francesa.
La llei considerava il·legal negar el genocidi dels armenis per part de l'imperi turc fa gairebé un segle. La seva aprovació el 23 de gener va provocar tensions diplomàtiques molt fortes entre l'Estat francès i Turquia, que va trencar relacions diplomàtiques amb París.
Precisament després de l'anunci del tribunal francès el ministre d'Afers Exteriors turc, Ahmed Davutoglu, ha manifestat que ara el seu govern es reunirà per decidir si reprèn els contactes econòmics, polític i militars amb l'estat gal.
El president de la República francesa, per una altra banda, ha descrit "d'intolerable" negar el genocidi armeni i ha insistit que l'apologia del genocidi armeni ha de ser "sancionat" com en altres casos, per exemple en el cas del revisionisme del genocidi del poble jueu a mans del règim nazi.
La llei francesa contra el negacionisme, que pretenia aturar la impunitat del negacionisme del genocidi armeni, previa sancions d'un any de presó i 45.000 euros de multa. A Europa existeixen nombroses normes jurídiques semblants per al negacionisme del genocidi del nazisme alemany. En canvi, no existeixen legislacions concretes que persegueixin el negacionisme en el genocidi dels pobles indigenes americans per part dels espanyols o sobre els crims de l'estat feixista més recent a Europa, l'Estat espanyol.
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que buscava el nacionalisme expansiu turc era l'eliminació física del poble armeni als territoris de l'imperi otomà. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
La justificació del tribunal francès és que la llei va en contra de “la llibertat d'expressió i comunicació que preveu la carta magna francesa”, un argument esgrimit amb pressions des del govern de Turquia.
Aquesta decisió representa una marxa enrere per a la llei a l'Assemblea que tipificava com a delicte el revisionisme del genocidi armeni. Mentre Turquia ha aplaudit el rebuig de l'alta instància judicial francesa.
La llei considerava il·legal negar el genocidi dels armenis per part de l'imperi turc fa gairebé un segle. La seva aprovació el 23 de gener va provocar tensions diplomàtiques molt fortes entre l'Estat francès i Turquia, que va trencar relacions diplomàtiques amb París.
Precisament després de l'anunci del tribunal francès el ministre d'Afers Exteriors turc, Ahmed Davutoglu, ha manifestat que ara el seu govern es reunirà per decidir si reprèn els contactes econòmics, polític i militars amb l'estat gal.
El president de la República francesa, per una altra banda, ha descrit "d'intolerable" negar el genocidi armeni i ha insistit que l'apologia del genocidi armeni ha de ser "sancionat" com en altres casos, per exemple en el cas del revisionisme del genocidi del poble jueu a mans del règim nazi.
La llei francesa contra el negacionisme, que pretenia aturar la impunitat del negacionisme del genocidi armeni, previa sancions d'un any de presó i 45.000 euros de multa. A Europa existeixen nombroses normes jurídiques semblants per al negacionisme del genocidi del nazisme alemany. En canvi, no existeixen legislacions concretes que persegueixin el negacionisme en el genocidi dels pobles indigenes americans per part dels espanyols o sobre els crims de l'estat feixista més recent a Europa, l'Estat espanyol.
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que buscava el nacionalisme expansiu turc era l'eliminació física del poble armeni als territoris de l'imperi otomà. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
Per sabern-ne més: