Primer t'ignoren / La CUP s’ha passat quasi deu anys de la seva existència essent silenciada i menyspreada pels partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Girona. Durant els dos mandats que vam passar sense representació des que vam crear la CUP a Girona, vam presentar desenes i desenes de mocions, propostes i al•legacions (la Secretària municipal en pot donar fe), que van ser ignorades sistemàticament pels grups municipals del consistori. Ens consideraven incòmodes, evidentment, però sempre van pensar que érem una nosa prou insignificant com per no haver-se de preocupar gaire de nosaltres.

/ Més tard es riuen de tu / Ara que som dins l’Ajuntament, quan no els agrada el que diem, ja no poden tancar les portes de la plaça del Vi i fer com si sentissin ploure. Ens han d’escoltar i han de posicionar-se sobre les nostres propostes. Hem trencat el veto dels temes espinosos, les velles convencions i els pactes de silenci. I com que els incomodem profundament, ens intenten ridiculitzar. Ens diuen que no ens documentem bé, que fem propostes inapropiades. Que presentem proposicions de cares a la galeria i per penjar-nos medalles (té gràcia: precisament ells; precisament a nosaltres!). Ens demanen constantment que retirem les mocions que presentem (en comptes de simplement votar-hi en contra, com s’ha fet sempre), per una suposada responsabilitat i “lleialtat institucional”, com agrada dir a l’Alcalde Puigdemont. En definitiva, ens diuen que no en sabem, i que els deixem fer a ells, que són els professionals. El seu cinisme quan es riuen de nosaltres és absolut. I trist. És la màxima expressió de la seva decadència. És demostrar que no estan entenent res. Que perden vots i adeptes al sistema a manta, però encara no saben (o no volen veure) on tenen els descosits.

/ Després t'ataquen / Jo crec que encara no hem arribat a aquest punt. Sí, ens acusen d’irresponsables, inflexibles, radicals, entre d’altres lloances. Dic lloances perquè a aquests polítics se’ls ha de saber interpretar. Són els reis de l’eufemisme. I hem de saber entendre que on diuen irresponsables volen dir compromesos, on diuen inflexibles volen dir coherents, i on diuen radicals volen dir... radicals, un terme que per molt que intentin convertir en pejoratiu sempre serà ‘relatiu o pertanyent a l’arrel’, concretament a aquell qui va a l’arrel dels problemes, com nosaltres. Bromes a banda, encara som en un punt en què els atacs que rebem per part seva són de molt, molt baixa intensitat. Es dediquen a fer córrer rumors sobre nosaltres (els professionals dels mitjans de comunicació me n’han fet arribar alguns de divertits: un dia, amb calma, els llistaré tots). Mentides que busquen fer-nos mal, i desprestigiar-nos. Però és clar, perquè un rumor adquireixi credibilitat, el primer que n’ha de tenir, de credibilitat, és el que el fa córrer. I és per això que els seus no acaben de triomfar. La qüestió és que encara els fa por donar-nos més protagonisme del que tenim. Però tot arribarà, n’estic segur.

/ Finalment guanyes. Això mateix. I no em refereixo a la CUP, concretament. Em refereixo a aquells amb qui i per als quals fem política, i a la nostra manera de fer política. I guanyarem especialment si ells continuen aferrats a les seves cadires, intentant atacar i desprestigiar els qui, pas a pas, de mica en mica, anem erosionant les parets gruixudes de les seves institucions i maneres de fer, i anem fent-les transparents, properes, accessibles. Segur que no ens ho posaran fàcil, però ho farem. Finalment guanyarà la democràcia. Però la de veritat, no la seva. Caurà la dels interessos particulars, la de l’elitisme i l’autoritarisme. I construirem d’una vegada la de l’interès comú, la de la igualtat i la participació. De la vergonya a la dignitat.

«Primer t'ignoren. Més tard es riuen de tu. Després t'ataquen. Finalment guanyes» (Mahatma Gandhi)