El govern espanyol ha indultat avui cinc agents dels Mossos d'Esquadra que el 2008 van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona per torturar i maltractar un home que havia estat detingut per error dos anys abans. El govern espanyol ha aplicat l'habitual indult sistemàtic dels guàrdies civils i policies estatals que en comptades ocasions arriben a ser condemnats. En la majoria dels casos els agents condemnats per tortures també són condecorats per les institucions policials i governamentals.
Els Mossos que van detenir aquesta persona van arribar a posar-li una pistola a la boca per arrencar-li una confessió. L'home va ser detingut com a presumpte autor d'un robatori amb violència i posteriorment, després haver patit tota mena de maltractaments i amenaces el van deixar en llibertat. Segons la sentència de l'Audiència de Barcelona, els policies "van colpejar i van torturar el detingut", i també van maltractar i van arrestar la seva nòvia, que estava embarassada de tres mesos, fins al punt que va permetre que escorcollessin el pis on vivien.
La condemna d'aquests agents de la policia autonòmica va ser ratificada el 2009 pel Tribunal Suprem amb penes d'inhabilitació professional, presó i multa per delictes de lesions, tortura, maltractaments i detenció il·legal.
El govern espanyol ha decidit commutar les penes d'inhabilitació imposades per una única pena de dos anys de suspensió per exercir càrrec públic en el cas de quatre dels Mossos d'Esquadra condemnats, que comptaven amb més de dos anys de presó i inhabilitació. Al cinquè condemnat, en aquest cas a sis mesos de presó i inhabilitació, el consell de ministres ha optat per mantenir-hi la mateixa pena.
La notícia de La Directa sobre aquest indult explica avui que la publicació de la sentència el 2008 contra els agents que van torturar el detingut "va anar acompanyada d’una campanya difamatòria sense precedents contra la víctima". Entre les expressions de justificació, banalització i minimització del maltracte policial s'hi va destacar aleshores la tertuliana Pilar Rahola, defensora a ultrança dels agents que havien torturat el detingut. Mentre que la víctima mai va ser entrevistada a cap mitjà.
Els Mossos condemnats van rebre aleshores tota mena de suport institucional i dels sindicals de la policia. Aquest mateix mitjà destaca "La banalització de la tortura va ser protagonitzada per les centrals sindicals, determinats periodistes (com Pilar Rahola, Salvador Sostres o Iu Forn) i responsables socials i polítics com Jordi Pujol, José María Álvarez (UGT) o la consellera de Justícia Montserrat Tura, que va defensar obertament els mossos condemnats, a qui va dir que coneixia personalment. Tota aquella estratègia política i mediàtica ha assolit els seus objectius: garantir la impunitat final dels condemnats, consumada avui".
Els Mossos que van detenir aquesta persona van arribar a posar-li una pistola a la boca per arrencar-li una confessió. L'home va ser detingut com a presumpte autor d'un robatori amb violència i posteriorment, després haver patit tota mena de maltractaments i amenaces el van deixar en llibertat. Segons la sentència de l'Audiència de Barcelona, els policies "van colpejar i van torturar el detingut", i també van maltractar i van arrestar la seva nòvia, que estava embarassada de tres mesos, fins al punt que va permetre que escorcollessin el pis on vivien.
La condemna d'aquests agents de la policia autonòmica va ser ratificada el 2009 pel Tribunal Suprem amb penes d'inhabilitació professional, presó i multa per delictes de lesions, tortura, maltractaments i detenció il·legal.
El govern espanyol ha decidit commutar les penes d'inhabilitació imposades per una única pena de dos anys de suspensió per exercir càrrec públic en el cas de quatre dels Mossos d'Esquadra condemnats, que comptaven amb més de dos anys de presó i inhabilitació. Al cinquè condemnat, en aquest cas a sis mesos de presó i inhabilitació, el consell de ministres ha optat per mantenir-hi la mateixa pena.
La notícia de La Directa sobre aquest indult explica avui que la publicació de la sentència el 2008 contra els agents que van torturar el detingut "va anar acompanyada d’una campanya difamatòria sense precedents contra la víctima". Entre les expressions de justificació, banalització i minimització del maltracte policial s'hi va destacar aleshores la tertuliana Pilar Rahola, defensora a ultrança dels agents que havien torturat el detingut. Mentre que la víctima mai va ser entrevistada a cap mitjà.
Els Mossos condemnats van rebre aleshores tota mena de suport institucional i dels sindicals de la policia. Aquest mateix mitjà destaca "La banalització de la tortura va ser protagonitzada per les centrals sindicals, determinats periodistes (com Pilar Rahola, Salvador Sostres o Iu Forn) i responsables socials i polítics com Jordi Pujol, José María Álvarez (UGT) o la consellera de Justícia Montserrat Tura, que va defensar obertament els mossos condemnats, a qui va dir que coneixia personalment. Tota aquella estratègia política i mediàtica ha assolit els seus objectius: garantir la impunitat final dels condemnats, consumada avui".