Una notícia del directe! Cat, del 05/01/2012, informava que els secretaris generals de CCOO i UGT demanarien als grups parlamentaris que instin el Parlament català, a convocar una consulta popular sobre les retallades fetes pel Govern de Catalunya

La iniciativa sembla d’allò més encertada i sobretot, el resultat que es pot despendre de la consulta. Què pot opinar qualsevol treballador si li disminueixen el sou, o els serveis en sanitat o la qualitat de l’ensenyament, com a resultat de les retallades? Què li semblarà que li facin pagar els plats trencats, d’una crisi que ha generat el capital especulatiu, la banca i les multinacionals, que fins i tot en aquesta època de recessió segueixen obtenint beneficis milionaris? Segons El Punt-Avui del 05/11/2011, els quatre grans bancs de l’Estat, Santander , BBVA, Caixa Bank i Popular van obtenir un benefici conjunt de 9.695 milions € en els nou primers mesos de l’exercici del 2011, és a dir, 35,5 milions €/dia, sembla que la crisi no és per a tothom.

Voler fer una pregunta del tot innecessària, perquè la resposta és òbvia, indica per part de les cúpules dels dos sindicats, la necessitat de fer algun gest per justificar la seva inoperància, per aturar la campanya de desballestament de l’estat del benestar per part de l’Estat i la patronal

Els dos sindicats “oficials”,davant la progressiva pèrdua de drets de la classe treballadora, es limiten a acceptar els diktats de la patronal, quan aquesta, aprofitant la crisi generada per la mateixa irracionalitat del sistema, han iniciat un procés de privatització de les empreses construïdes amb diner públic

UGT i CCOO reben de l’Estat una subvenció de 6.446.509 €/ any i 6.092.257 €/any respectivament. A aquestes subvencions cal sumar-hi els beneficis dels cursos de formació continuada, UGT té 177 aules i 167 centres. L’Estat cedeix als dos sindicats locals de propietat pública que els representen un estalvi de 180 milions €/any.

En una nota apareguda al diari ARA, 09/12/2012, s’informa que CCOO pagarà les nòmines dels seus 300 treballadors que té al Principat, el 4 de gener, perquè encara no ha rebut la subvenció d’uns 3 milions € del Govern de la Generalitat

Podem dir que ningú mossega la mà del qui li dóna de menjar, el cas dels dos sindicats no creiem que sigui una excepció, algú els ha qualificat d’empreses de l’Estat, d’un sindicalisme que actua de corretja de transmissió dels interessos de la patronal i l’Estat

En la història del moviment obrer català tenim l’exemple de la CNT, que malgrat alguns errors polítics al llarg de la seva dilatada trajectòria, és un model de sindicat sense alliberats, ni subvencions, ni burocràcia, amb una trajectòria de defensa dels interessos dels treballadors exemplar.

Ben segur que en les bases dels dos sindicats CCOO i UGT hi ha treballadors que creuen, de bona fe, que aquest és l’únic model de sindicat viable. La nostra crítica va adreçada a les cúpules, als dirigents de la burocràcia sindical, als que fan de sindicalistes, sense haver marcat mai al rellotge d’entrada i sortida del centre de treball.

L’esquerra independentista té pendent la construcció d’un sindicat nacional i de classe, eina de lluita i transformació, com tenen els bascos amb LAB, els gallecs amb CIG o els corsos amb el STC. Un sindicat que inclogui en el seu programa la lluita per la sanitat, l’habitatge, el transport, la cultura, l’ensenyament. Un sindicalisme de classe no pot restar aliè a la lluita per les llibertats nacionals del nostre poble i de tots els pobles oprimits del món. La defensa dels interessos de classe, ha d’estar vinculada a un projecte de país.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) la Intersindical-CSC, la I A C són l’embrió d’aquest sindicalisme, que entén les formes d’explotació i opressió, com a derivades del model d’assimilació, opressió, dels Estats dominants.

Volem suggerir a les cúpules de CCOO i UGT que siguin radicals, és a dir, que vagin a l’arrel del problema, i proposin una consulta popular sobre temes que interessin la classe treballadora, els en suggerim alguns:

1.- Esteu d’acord que els diners generats al Principat de Catalunya pels seus treballadors, amb l’espoli fiscal de l’Estat de 22.000 milions €/any, se’ls emporti l’Estat, quan ens són indispensables per a les nostres infraestructures, hospitals, escoles, xarxa viària, investigació?

2.-Els hi sembla bé que per cada 12,7 milions € que s’inverteix en medi ambient a l’aeroport del Prat, s’inverteixin 300 milions a l’aeroport de Barajas ?

3.- És acceptable que de cada 3 anys, 1 el Ministerio de Fomento no faci cap inversió al Principat?

4.- És just que el Principat aporti el 22% del total del PIB de l’Estat i aquest només inverteixi a la Catalunya Principat un 12% d’aquest PIB ?

Seria interessant que a la consulta popular que pensen fer els dos sindicats, afegissin alguna d’aquestes preguntes, o totes, i sobretot analitzar-ne els resultats, però ens temem que no ho faran, massa arriscat, hi hauria el perill de quedar-se sense les subvencions i amb un 20% d’atur, la situació és complicada.