Memòria
Mor l'activista independentista Sílvia Martínez

Martínez era una blocaire reeixida i molt seguida pels sectors independentistes del país

31/01/2012 Política
L'activista i blocaire independentista Sílvia Martínez ha mort aquest dimarts a la nit a l'edat de 47 anys. El seu estat de salut era delicat, tal com va explicar ella mateixa el 8 de gener en un apunt al seu bloc, un espai molt ric i conegut a la xarxa. "Alternativa és seguir apagant-me, més i més, i poc en queda, i tinc una salut molt dolenta, que m'ha deixat sense força ni alegria, i problemes d'altres menes, com de transport, de comunicació, i més", expressava.

La seva família ha confirmat la mort de Martínez a través d'un escrit al seu Facebook. "Aquesta nit s'ha anat a dormir i ja no s'ha despertat", explica la família, que informa que aquest dimecres a les 5 de la tarda se li farà l'últim comiat al tanatori de Salt.

On era més seguida era a la xarxa, a través de les seves reflexions independentistes. VilaWeb destaca que Martínez escrivia amb molta freqüència al seu bloc Indústries i caminars, un dels primers que es van fer a +VilaWeb i molt seguit i comentat a la xarxa.

Martínez havia promogut la manifestació dels Deumil a Brussel·les, després Deumil en xarxa per l'autodeterminació, i també va participar en el moviment de les consultes des d'Amer Decideix i més recentment fent campanya a favor de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A més, se la podia veure en tota mena de mobilitzacions independentistes, tot i que era coneguda pel seu paper a la xarxa. De fet, tant el Facebook com el Twitter, i també els blocs, han començat a omplir-se de mostres de condol i sorpresa per la mort de Martínez. La Xarxa de Blocs Sobiranistes ja ha mostrat el seu condol en una entrada al bloc titulat "Fins sempre Sílvia".

A l'escrit del 8 de gener al seu bloc, deia: "M'acomiadaré avui, sí. I ho faré amb distància, perquè em sembla que així serà més amor i menys dolor. Oh, ha passat a dominar un adéu gent, que volia poder canviar. Però ara estic moooolt cansada, ni el cor no té aire. Haig de marxar, haig de trobar algú qui estimar, uns minuts si no poden ser més, abans no mori, si res en queda. Una abraçada, a distància, pobra, cansada, i molt trista, no tinc res més, o no ho sé trobar".