Contràriament al que ha fet mai cap govern espanyol, l'Argentina ha començat a investigar crims comesos durant el règim feixista espanyol a instàncies d'un grup de familiars de víctimes. Fins a 13.000 ciutadans argentins descendents de víctimes del franquisme es personen en l’acusació, basada en el principi de justícia universal pel qual es poden investigar crims de lesa humanitat ocorreguts en altres països.

Els moviments de drets humans de l’Argentina han posat en el seu punt de mira els franquistes i les empreses que es van beneficiar amb el règim feixista i han porta la jutgessa federal Servini de Cubría a iniciar les causes. De moment, ha emplaçat judicialment l'estat espanyol a aportar informació sobre ministres i responsables de les forces de seguretat de la dictadura franquista, dins la investigació oberta per crims comesos durant el règim de Francisco Franco.
 
La jutgessa federal María Servini de Cubria sol·licita noms i domicilis dels ministres i caps de les forces de seguretat del període comprès entre el 17 juliol de 1936 i el 15 juny de 1977.  La sol·licitud també inclou els comandaments de les Forces Armades, Guàrdia Civil, Policia Armada, Directors de Seguretat i dirigents de la Falange Espanyola i demana el certificat corresponent en cas de defunció.
 
Així mateix, ha demanat informació sobre persones desaparegudes, assassinades i torturades durant el franquisme; nens apropiats indegudament i dades d'empreses que van utilitzar presos polítics per a fer treball esclau.
 
Entre les demandes presentades davant dels tribunals de Buenos Aires, hi figuren la de Silvia Carretero, vídua de Luis Sánchez Bravo, un dels cinc últims afusellats pel franquisme; la de Darío Rivas, fill de Severino Rivas, afusellat en 1936; i la d’Inés García, neboda d'Elías García, assassinat el 1937.
 
Rivas i García ja van encapçalar la querella per genocidi franquista que organitzacions humanitàries van presentar l'abril de 2010 davant dels tribunals federals argentins, amb l'auspici d'organismes humanitaris locals.

"La resistència dels feixistes espanyols tindrà el suport total del PP"
 
Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona, afirma que "els responsables de la dictadura feixista de la qual és hereva legítima l'actual monarquia estan entre la mobilització democràtica i la paret" i denuncia que "la resistència jurídica dels feixistes espanyols tindrà el suport total del PP al govern" en el marc de les previsibles tensions entre el govern de Cristina Fernández i Mariano Rajoy.

Així mateix, explica que les reclamacions dels familiars de les víctimes del feixisme espanyol estan integrades en el moviment de drets humans de l’Argentina, avantguarda mundial en el tema. "Això significa una força social i per tant política indefugible, però també significa disposar de milers d’advocats i dels millors juristes en la matèria", afirma, i recorda que la persona que dirigeix el Tribunal Penal de La Haia és argentina.
 
Si la investigació pot portar o no conseqüències al règim espanyol és una incògnita, perquè si l’Estat es nega a continuar la corresponent acció judicial, la jutgessa hauria de constituir el seu jutjat a l’ambaixada argentina de Madrid i "exhortar a la força publica que faci comparèixer Manuel Fraga i els responsables de les empreses que es van beneficiar del treball esclau", argumenta Arcos, que afirma que en última instància la jutgessa pot personar-se davant dels compareixents, amb la seva custòdia armada i amb immunitat diplomàtica en els cassos d’argentins assassinats durant la dictadura ja que es tracta de víctimes que tenien la doble nacionalitat hispano-argentina.
 
Aquest exhort judicial haurà de tenir resposta, que amb tota probabilitat seria una denegatòria sota l'argument que els tribunals espanyols ja estan tractant el tema. I llavors s'hauria de demanar l'habeas corpus, una reclamació jurídica que comporta només que un jutge informi de la situació d’una persona, viva o morta.

Mobilització necessària
 
Segons Arcos però, l'èxit de la causa depèn en gran mesura de la mobilització i creu que "aquí a Catalunya, als Països Catalans, i a l’estat espanyol no existeix un moviment pels drets humans fort i amb implantació social com a l’Argentina i a tota Amèrica Llatina". És per això que des del Casal Argentí de Barcelona s'ha creat la Comissió ArgenCat de Suport als Judicis contra el Franquisme per enfortir les organitzacions de drets humans dels Països Catalans. La comissió es presentarà a mitjans de gener.