El jutjat contenció administratiu número 13 de Barcelona ha desestimat el recurs que la CUP va presentar l'any 2008 contra un decret del llavors alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), que aprovava la urbanització de la ronda Barceló i l'illa de Can Fàbregas per a construir-hi un centre comercial del Corte Inglés.

El jutge considera que el procés va ser "perfectament lícit" i avala així els canvis urbanístics que va impulsar l'anterior govern tripartit (PSC, ICV-EUiA i ERC) que permetien les obres dels grans magatzems del Corte Inglés.

Amb aquesta sentència, està previst que el Corte Inglés signi, el dia 9 de gener, el contracte de compra-venda dels terrenys on s'erigirà la gran superfície comercial amb l'Ajuntament, ara governat per CiU De la seva banda, la Generalitat de Catalunya ja ha concedit la llicència comercial a l'empresa, segons va confirmar l’alcalde, Joan Mora, al ple extraordinari del 23 de desembre en el qual es va aprovar atorgar al Corte Inglés la concessió administrativa per gestionar l’aparcament públic. L’alcalde va destacar que amb aquesta llicència s’ha “salvat un escull importantíssim", segons recull Capgròs.com. Paral·lelament, el Corte Inglés també ha demanat la llicència d’obres municipal, que podria concedir-se abans del 9 de gener.

Amb aquestes llicències concedides i el contracte signat, el Corte Inglés podria iniciar les obres de construcció del centre comercial i de l'aparcament subterrani de 900 previsiblement aquest any 2012. A més, segons informa Capgròs.com, la concessió atorgada és per un termini de cinquanta anys però el Corte Inglés no començarà a pagar el cànon establert de 120.000 euros anuals fins el desè any, en compensació per haver assumit el cost de la construcció. Al ple, només la CUP va votar en contra de la concessió de l’aparcament, argumentant una vegada més que en tota l’operació amb el Corte Inglés “hi ha hagut tractes de favor”, segons va dir el regidor Xavier Safont-Tria.

A més, segons l'Ajuntament, el Corte Inglés està “molt interessat” en què aquests diners es destinin a la millora del patrimoni als entorns del centre comercial, de manera que una part dels diners que pagarà el Corte Inglés pel solar de Can Fàbregas estaran destinats al patrimoni. Aquests diners, 2,8 milions d’euros, es podrien destinar a les obres de reconstrucció de la nau de Can Fàbregas a la vorera del davant de l’espai que va ocupar fins al seu trasllat.

La CUP posa en dubte la legalitat del trasllat de Can Fàbregas

Durant tot el procés la CUP s'ha oposat al projecte, i tot i que ha aconseguit retardar-ne la posada en marxa, finalment el procés judicial s'ha anat resolent a favor del consistori. L'última sentència, del passat 12 de desembre, avala aquesta transformació urbanística projectada pel govern municipal d'aleshores i recorreguda per la CUP.

La formació posa en dubte la legalitat del desmuntatge i trasllat de Can Fàbregas i el fet que aquest projecte no estigués inclòs en el planejament urbanístic, malgrat que existia un projecte propi per fer aquesta obra. La CUP també va denunciar que el projecte va patir "modificacions substancials" després de la seva aprovació i reclamava que es tornés a començar aquest procés.

Delicte contra el Patrimoni Històric

La Fiscalia, la plataforma Salvem Can Fàbregas i la CUP van presentar el gener del 2010 una querella contra l'alcalde, el regidor d'Urbanisme i una lletrada de l'Ajuntament per dos presumptes delictes contra el Patrimoni històric per haver desmuntat la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt i contra l'Ordenació del territori per emmagatzemar provisionalment les peces de la fàbrica en terrenys no urbanitzables.

El febrer de 2011, el titular del Jutjat número 3 de Mataró va dictar el sobreseïment lliure i arxiu del cas en no trobar indicis dels delictes, fet que va donar peu a dos recursos d'apel·lació a l'Audiència Provincial de Barcelona. L'Ajuntament va impugnar aquests recursos i ara l'Audiència ha donat la raó a l'Ajuntament adduint que el jutge del Jutjat d'instrucció número 3 de Mataró va fer una interlocutòria "modèlica" i "de gran alçada jurídica" en concloure que els fets denunciats manquen de significació penal. En aquest sentit, estableix que els elements del subsòl de Can Fàbregas no estan catalogats i que, per tant, poden ser eliminats tal com va demanar l'Ajuntament a la Direcció General de Patrimoni amb data 18 de setembre de 2009.

Un jutge de trajectòria reaccionària

El cas és que el jutge Guillermo Benlloch Petit té un currículum polèmic i una marcada presència pública de caràcter reaccionari. Tal com va revelar Llibertat.cat, Benlloch és un jurista conservador que ha defensat reiteradament unes excloents "arrels cristianes d'Europa" i ha mostrat un suport públic a grups antiavortistes. També ha realitzat sentències condemnatòries contra okupes, un fet que contrasta amb el seu vot favorable a la llibertat de l'acusat del cas Tous i cap de seguretat de l'empresa de joieria, que va acabar a trets amb la vida d'un suposat lladre albanokosovar.