Josep Prat Domènech, director general del grup d'empreses muncipals de Reus Innova, president de l'Institut Català de la Salut (ICS), membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas i soci de l'empresa privada de sanitat, USP Hospitals, ha presentat la seva dimissió i deixa de ser per tant director general d'Innova. Amb tot, segueix sent però president de l'ICS.

Aquest dimecres al matí l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus ha anunciat en una roda de premsa urgent que Josep Prat deixa el càrrec de director general d'Innova i el de director general de serveis de l'Ajuntament de Reus. Prat ha presentat aquest matí la renúncia al seu càrrec i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, l'ha acceptat.

L'endemà de la denúncia de la CUP

La notícia arriba l'endemà que la CUP presentés una denúncia a la fiscalia de l’Audiencia Nacional en detectar presumptes irregularitats en la gestió del holding d’empreses municipals Innova i la gestió del ja exdirector Josep Prat. El regidor de la CUP a Reus David Vidal s'ha mostrat clar: "La presentació de la denúncia al fiscal ha provocat la dimissió de Prat, el que demostra que rere de la seva gestió a Innova hi ha greus irregularitats que esperem que el fiscal comenci a investigar”.

Vidal ha recordat que l’informe presentat a la fiscalia “no és una denúncia explícita contra ningú en concret, simplement és una explicació de la situació que ens hem trobat la CUP des de que vam accedir a l’Ajuntament”. I ha afegit que “ja hem denunciat públicament reiterades vegades que se’ns està obstruint la nostra tasca i no es facilita la informació que demanem, sense que encara no haguem obtingut cap tipus de resposta per part d’Innova ni del senyor alcalde”.

Els altres dos membres de la CUP que participen al consell d’administració de les empreses d’Innova, Bartomeu Castellano i Xavier Milian, han explicat que “des del mes de juliol que estem demanant a l’Ajuntament i a Innova que ens expliquin l’estat econòmic de les empreses i sense resposta al respecte”. "No podem exercir la nostra tasca de consellers d’aquestes empreses si no sabem sobre el que estem votant”, ha alertat Castellano.

Procés encobert de privatització?

Vidal ha explicat que les dues principals preguntes que han traslladat a la fiscalia són: “Les retallades en sanitat són en benefici del sistema sanitari públic o un procés encobert de privatització per beneficiar empreses com USP?” i “La persona que governa la ciutat la votem els i les reusenques cada quatre anys o és el director d’Innova?”. D’aquesta manera la formació pretén que la fiscalia es posicioni sobre la possible incompatibilitat de càrrecs de Prat, el qual ostenta quatre càrrecs públics i participa en diferents empreses dels mateixos àmbits econòmics.

"Ens vam comprometre a posar llum als racons més foscos"

La CUP està a l’espera, ara, de rebre notícies de la fiscalia de l’Audiència Nacional. Però, segons Vidal, “el fet que Prat hagi dimitit d’un dels seus càrrecs posa en evidència que darrere de tot plegat hi ha irregularitats i, per tant, crec que aquest fet facilitarà que s’iniciï una investigació”. Prat ha explicat que “des de la CUP ens vam comprometre a posar llum als racons més foscos de l’Ajuntament perquè la ciutadania sàpiga com es gestionen els seus impostos, per aquest motiu, arribarem fins on faci falta per aconseguir que l’Ajuntament sigui transparent”.

Vidal ha assegurat que “aquesta és una acció d’higiene democràtic de la ciutat i del país” i ha recalcat que “si s’inicia la investigació, serà el moment que la ciutadania es mobilitzi i comenci a qüestionar determinades polítiques com les retallades als serveis públics i les privatitzacions d’aquests”.

De la seva banda, en la roda de premsa l'alcalde no s'ha volgut pronunciar sobre si les presumptes incompatibilitats de Prat i la denúncia que ha presentat la CUP han estat el detonant de la dimissió de Prat, tot i que sí que ha admès que se sent "més alleugerit" desprès de al renúncia, tal com recull DelCamp.cat. Tampoc ha volgut aclarir si hagués cessat Prat si aquest no hagués presentat la dimissió, però ha reconegut que "feia temps que en parlàvem, no m'ha vingut de nou". Malgrat tot, Pellicer ha assenyalat que "el canvi de noms no afectarà en res la intenció del Govern per seguir treballant per la nova Innova".

Lucrar-se amb la privatització de la sanitat

El sindicalista Jordi Martí Font assegura que Prat és "un dels personatges que més es lucrarà amb tota aquesta privatització, atracament en diria jo, legal i a plena llum del sol", "un home que porta anys privatitzant i que ve de casa rica, de família d’amos i senyors". En un article d'opinió, Martí assegura que Prat està "Acostumat a manar des que va néixer, com son pare i son padrí; també està acostumat a traficar amb diners, molts més dels que la decència permet posar damunt d’una taula sense sentir vergonya per l’evidència que amb mètodes èticament acceptables ningú no en pot recollir tants en una sola vida. Ara bé, crec que l’ètica a gent com ell és de les coses que els sobra i els rellisca. No la tenen al diccionari.

"Ha dissenyat l'esquarterament de la sanitat pública"

Segons Martí, Prat "ha dissenyat l’esquarterament de la sanitat pública catalana per privatitzar-ne les empreses resultants després", les quals seran compraran algunes de les altres empreses "que formen part de la gran patronal per a què treballa". "Tot un procés que potser és legal, no ho posaré en dubte, però que provoca i provocarà tant de sofriment -i ell ho sap o ho pot saber- que només una molt mala persona el podia haver pensat", afirma.

La Generalitat defensa Prat

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que s'ha complert la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de la presidència de l'ICS. Homs va mostrar el seu "convenciment que s'ha respectat escrupolosament el principi de legalitat i s'ha complert la llei" en el nomenament de Prat.

Segons la conselleria de Sanitat, Prat "té un reconegut prestigi i una dilatada trajectòria professional dins del sector sanitari públic, que l'avalen per liderar el desenvolupament de la Llei de l'ICS, aprovada el 2007 i en desenvolupament des d'aleshores".