El portaveu de CiU al Congrés i president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat un requeriment notarial aquesta mateixa setmana contra el periodista Xavier Bosch on li reclama una rectificació que pot acabar en una demanda civil.

Segons ha explicat CCOO de TVC, l'enuig de Duran es deu a una entrevista que Bosch li va fer al programa Àgora de TV3 durant la campanya electoral del novembre passat quan li va demanar per les crítiques del candidat d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, i d’altres dirigents d’ERC sobre l’actuació del candidat de CIU a favor de la indústria farmacèutica. En el transcurs de l’entrevista Duran va etzibar a l'entrevistador: "Vostè està essent còmplice d'un delicte".

"Sí, faig de lobby de la indústria farmacèutica"

Es dóna la circumstància que la setmana anterior a l’entrevista Duran Lleida havia declarat a El Periodico: "Sí, faig de lobby de la indústria farmacèutica perquè dóna feina a molts treballadors i hi ha moltes empreses del sector a Catalunya".

Duran Lleida "exemplifica la concepció que el Govern té sobre la independència informativa"

Per CCOO, Duran Lleida "exemplifica la concepció que el Govern té sobre la independència informativa a TV3". En aquest sentit, remarca que "amb l’ajuda del PP, CiU promou la reforma de la Llei de la CCMA per eliminar el requisit de majoria parlamentaria qualificada per escollir la direcció de les empreses de la CCMA i deixar la decisió en mans dels partits governants".

Tant és així que recorda que en la seva campanya electoral Duran i Lleida "va fer d’amplificador de les propostes del PP sobre la reducció de canals i de pressupost a TVC que, amb posterioritat, va anunciar l pPresidència del Govern de la Generalitat". Després de les eleccions, Duran va afirmar que havia guanyat “malgrat TV3”.

Sobre el seu paper de defensor dels lobbies CCOO de TVC explica que l’any 2004, amb Duran Lleida com a portaveu de CiU al parlament espanyol, quan l’Agència Tributària va incloure les SICAV en el seu pla contra el frau fiscal, CIU va fer aprovar al Congrés, amb els vots a favor de PP i PSOE, una llei que li treia al Ministeri d’Hisenda les competències sobre aquestes societats d’inversió de grans capitals que només paguen un 1% d’impostos.