Per Ferran Dalmau, publicat al seu bloc ramblamunt.wordpress.com
Enguany es compleixen 30 anys de la fundació de l’Editorial El Llamp per part de l’editor Enric Borràs Cubells i el seu fill Enric Borràs Calvó. El segell, extingit el 1995, es caracteritzà per l’edició d’un alt nombre de llibres, especialment d’assaig però també d’altres gèneres, amb una clara vocació independentista i de Països Catalans: “un editorial que havia nascut per contribuir a assolir la independència”, segons el propi Borràs fill (ara, Borràs avi).
El Llamp, radicat a la cruïlla del Carrer Gran amb la Travessera, impulsà diverses col•leccions on destaca la “Rella”, que agrupava l’assaig amb vocació política i que fou utilitzat per autors com Pedrolo, Ferrer i Gironès o el propi Crexell (director de la col•lecció) per publicar algunes obres, però fou també un editorial que tocà altres tecles, algunes de tant innovadores com la novel•la eròtica, a través de la col•lecció “La Cuca al cau”. Els seus títols, publicats en un format rústic molt agraït, la convertiren en la col•lecció pionera en aquest gènere en llengua catalana, tot un revulsiu que, segons Borràs, els situà en totes les llistes negres i els tancà les portes de les institucions per la publicació de llibres com Històries venèries d’Enric H. Marc, Els conillets afamats de Francesc Valls Calçada o el “best seller” de la col•lecció, la trilogia Els quaderns d’en Marc, d’autoria anònima, a qui seguirien després Els quaderns de la dona d’en Marc, també anònim, i Diari de Campanya (El fill d’en Marc a Prada), aquest darrer de Manuel Joan i Arinyó, entre d’altres títols.
L’any 1984, Borràs impulsà la recuperació de la capçalera El Llamp (el nom correspon a una revista catalana i republicana que es publicava a primers de segle a la Terra Alta) una revista de periodicitat quinzenal que es proposava ser “una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans”. La revista, que s’edità durant tres anys (74 exemplars), comptava amb la participació de plomes prou destacades, com la del gandià Gonçal Castelló entre d’altres.
El 1989, en un article a la Vanguardia Rosa Piñol, parlant dels setè aniversari de l’editorial, en feia un petit balanç en aquest termes: ”cent cinquanta títols (amb un important pes específic de l’assaig), dos-cents noms d’autors i prologuistes, una dotzena de col•leccions ¡ una activitat continuada mantinguda amb voluntarisme i sense subvencions, és el balanç que l’editorial catalana El Llamp pot oferir. Per a assenyalar l’efemèride, l’editora ha fet l’esforç de posar simultàniament al carrer tretze nous títols, alhora que enllesteix el volum inaugural d’una nova col•lecció, “Acràcia”, dedicada a divulgar el pensament llibertari, que s’iniciarà l’abril”. Per acabar-ho de celebrar, aquell mateix any, els seus editors publicaren el catàleg general de l’editorial que havia de servir per posar una mica d’ordre i endreçar la tasca gegantina i ingent duta a terme els anys anteriors.
En clau documental i de memòria, cal recordar que l’evolució de l’editorial i de la revista, és paral•lela a l’eclosió independentista dels anys 80, amb l’aparició i desenvolupament del binomi format pel Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i l’organització Terra Lliure. És per això que les publicacions de El Llamp són un perfecte testimoni de l’activitat política i un reflex dels termes dels debats i l’activitat d’aquest espai polític durant la dècada. De fet, alguns del seus títols han esdevingut amb els anys llibres de referència, com És molt senzill, digueu-li Catalunya de Josep Guia, Cròniques Colonials de Manuel de Pedrolo, Terra Lliure de Jaume Fernández Calvet o Batista i Roca, acusat acusador, de Víctor Castells. Tot plegat constitueix, doncs, vint anys després, un llegat -qualitativament i quantitativament- senzillament espectacular.