La societat civil illenca s’ha rebel·lat contra l’avantprojecte de llei presentat pel govern balear per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública. L’Obra Cultural Balear considera que la proposta presentada pel Govern és contrària a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i assenyala que la norma màxima fixa l’oficialitat de la llengua catalana i obliga les institucions a garantir l’ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Segons l’OCB, a més, l’avantprojecte és contrari a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
 
L’OCB recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canviar la Llei de Normalització Lingüística. Per a l’entitat, és clar que el projecte del Govern és “un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans”, ja que pretén, sense reformar l’Estatut, la instauració d’un nou règim polític en què la llengua pròpia ja no gaudirà d’una oficialitat plena en peu d’igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per l’entitat es tracta de “la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic”, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l’idioma propi de l’administració pública i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica.

Segons l’OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l’ús de la llengua pròpia, actua com “el seu botxí i exterminador, amb la finalitat d’anorrear-la i fer-la desaparèixer”.
 
L’entitat exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l’avantprojecte i la recuperació del consens en matèria de llengua.

De la seva banda, l’STEI-i assegura que el PP prepara una normativa a funció pública que “pretén eliminar no només el requisit de català per a l’accés a la funció pública sinó també el requisit per a la promoció interna i per als concursos de trasllats dins l’administració pública de les Illes Balears”. L’STEI-i considera que aquest fet no garanteix el dret dels ciutadans d’usar sempre que vulguin la llengua pròpia i oficial de les Balears.

L’únic sindicat que s’hi ha pronunciat a favor és el sindicat “independent” ANPE-CEMSATSE que li sembla bé que el català deixi de ser un requisit d’accés i de promoció interna.

La Junta Directiva de Jubilats per Mallorca ha acusat el govern balear d’”intent de genocidi lingüístic” ja que “El fet que en aquestes illes hi hagi una llengua l’obligació de coneixement de la qual sigui superior a l’obligació de conèixer-ne sa llengua pròpia, és un fet clarament colonialista i abominable”, i els polítics que “encara punyen per fer més innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, atempten contra la diversitat cultural de la humanitat i són col·laboradors d’etnocidi”.

En aquest sentit, reivindica que els drets lingüístics dels autòctons balears “són drets fonamentals i, com la resta de drets humans, no estan subjectes a conjuntures electorals ni a interessos imperialistes de cap casta”.