Davant la intenció del govern de José Ramón Bauzá de fer que el català deixi de ser un requisit i sigui només considerat un mèrit per accedir a la funció pública a les Illes Balears ha provocat una onada de protestes des dels municipis. En aquest sentit, cada cop més ajuntaments estan aprovant mocions en defensa del català.

Fins ara una vintena d’ajuntaments ha aprovat mocions de suport al manteniment del català com a requisit per accedir a la funció pública. Aquests municipis són Inca, sa Pobla, Pollença, Artà, Búger, Esporles, Lloseta, Llubí, Porreres, Son Servera, Sant Joan, Sant Llorenç, Sóller, Sencelles, Alaró, Algaida, Capdepera o Ses Salines. Es dóna el cas que algunes mocions s'han aprovat amb el suport del grup municipal del PP, el que des del govern està intentant reduir el català a la mínima expressió.

D'aquesta manera, els consistoris en ple insten les institucions públiques de les Illes Balears a "promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon, com a llengua pròpia de les Balears, i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat".

La moció estableix que l’exigència d’estar en disposició d’atendre els ciutadans que s’expressen català és "l'única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llegua oficial que desitgi", i que, en cas contrari, "s’ocasionarà al ciutadà una greu pertorbació al seu dret a utilitzar el català amb plena normalitat quan es relaciona amb l’Administració".

El text assegura que l’avantprojecte de lli suposa "una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l’administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a una igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la llengua catalana".

Al·legacions a l'avantprojecte

La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa ha informat avui que presentarà al·legacions a tots els punts de l’avantprojecte de llei del Govern del PP de modificació de la llei de funció pública per buidar de contingut l’oficialitat de la llengua catalana. Els diputats Antoni Alorda (PSM-EN) i Fina Santiago (IniciativaVerds), i el dirigent d’Entesa Miquel Àngel Mas han avançat que les conclusions de les al·legacions seran instar el Govern a retirar l’avantprojecte de llei.

Antoni Alorda ha explicat que la proposta del PP és una “provocació” i una “irresponsabilitat” que “enterra la llei de normalització lingüística i, amb ella, el consens social i polític que havia imperat en matèria lingüística durant els darrers 25 anys en aquest país”. “És extraordinàriament greu que el PP enterri el consens lingüístic assolit per totes les forces polítiques en la primera legislatura democràtica, i que ho faci per la porta falsa, amb una disposició addicional a una llei que no hi té a veure, on tota la intenció és degradar el caràcter oficial de la llengua catalana”, ha dit.

La castellanització dels topònims

D'altra banda, Alorda ha apel·lat al pragmatisme i ha explicat que "no creu que sigui sa" que cada vegada que canviï el govern, es canviïn els topònims. "Parlarem de coses que durin", ha asseverat Alorda, i ha afegit que totes aquests assumptes cal consensuar-los "per no fer de la ideologia una militància que converteixi cada decisió en una batalla". En aquest aspecte, el diputat ha recalcat que "no és per riure" que la castellanització dels topònims "hagi estat inclòs en una Llei de Funció Pública".