L'illa de Mallorca ja no té mitjans propis de caràcter públic i que emetin íntegrament en català. Per voluntat del Consell de Mallorca, governat per la majoria absoluta del PP, Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM) va dir aquest divendres adéu al seu públic després de quasi sis anys de trajectòria. Es tracta de la primera clausura d'una radiotelevisió pública que es perpetra a l'estat espanyol.

Tal com informava ahir el mateix Consell, la televisió va posar punt i final a les seves emissions a les 24 hores, mentre que la ràdio ho va fer a les 21 hores.

Els treballadors s'han volgut acomiadar personalment dels espectadors des del mateix plató des d'on s'ha emès el darrer informatiu de Televisió de Mallorca. També s'han acomiadat des d'Ona Mallorca, que ha emès el seu darrer butlletí (podeu veure els vídeos dels comiats juntament amb aquesta notícia).

El procés culmina una vegada finalitzat el procés de negociació de l'Expedient de Regulació d'Ocupació que es va iniciar el passat mes de setembre i que els sindicats van denunciar per irregular. El tancament de la ràdio i televisió públiques deixa al carrer un total de 115 treballadors.

El Consell de Mallorca justificava ahir la decisió afirmant que es deu a "la política d'austeritat marcada per la institució insular" i amb l'objectiu de "prioritzar els recursos i disminuir el deute". Una excusa "cínica", segons el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) en tractar-se del partit que "es va gastar més de cent milions d'euros en un velòdrom amb goteres i una pista que no es podia homologar".

Però la institució presidida per Maria Salom insisteix: "Atesa la insostenibilitat de la situació actual de l'ens a nivell econòmic i financer, i l'escassetat de recursos de què disposa el Consell per fer-hi front, la institució insular, seguint un criteri de responsabilitat, considerà que no es podia mantenir en funcionament la Radio i Televisió de Mallorca, perquè suposaria duplicar el deute durant els 4 anys de legislatura".

Un comiat emotiu

Els treballadors d'[M] es van acomiadar a l'informatiu d'ahir a les vuit del vespre, presentat per Caterina Noguera i Víctor Vivó. Vivó va lamentar que es clausuri "aquesta televisió tan necessària i que malauradament posa el seu punt i final" i va demanar "que no es tanquin més mitjans de comunicació". Al seu discurs final, Noguera -que portava la xapa contra el tancament- va expressar que després de 4.000 edicions Mallorca Notícies "arriba a la seva fi". "Ens sentim agraïts, orgullosos i encoratjats per la tasca feta. Vam començar del no res i en aquests anys hem creat un espai propi i diferneciat en el panorama audiovisual de Mallorca", va manifestar. Noguera, envoltada dels treballadors del mitjà, va agrair les 14.000 signatures rebudes per impedir el tancament de l'ens així com les mocions que diversos ajuntaments van aprovar també en suport a la continuïtat del mitjà.

En un comunicat de la cadena, els professionals d'[M] afirmen que "arriba un dels moments més durs, que és el final de la producció pròpia". "Acaba així un servei públic que va començar l'any 2006 i que ha ofert als espectadors una informació plural i propera, gràcies a l'esforç humà de la redacció, la xarxa de corresponsalies i diferents productes que han elaborat programes de qualitat amb un compromís molt clar: fer una televisió pública, austera, al servei del ciutadà, plural i compromesa amb Mallorca", manifesten.

Suspensió cautelar del tancament

La lluita, però, no s'atura, ja que el comitè d'empresa de RTVM ha anunciat que demanarà la suspensió cautelar del tancament de l'ens.

El comitè, conjuntament amb el sindicats SPIB, STEI, CCOO i UGT, així com la plataforma de suport, han denunciat diverses irregularitats en la tramitació i resolució de l'ERO, i considera que la Direcció General de Treball hauria d'haver estat neutral i just arbitrar les negociacions. En aquest sentit, continuen exigint la dimissió de la directora general de Treball i Salut Laboral, Juana Maria Camps Bosch, per la "manca de neutralitat" a la tramitació i resolució de l'ERO que autoritza l'acomiadament de tota la plantilla de l'ens, de 115 persones.

El ple del Consell de Mallorca, amb majoria absoluta del PP, va aprovar el desmantellament de RTVM a finals de juliol passat, mentre l'oposició i les entitats reiteraven que l'ens era viable econòmicament i indispensable per garantir la pluralitat informativa i la llibertat d'expressió.

Professionals i entitats en contra

Des de l'anunci del tancament, nombroses organitzacions i entitats cíviques i culturals s'han mobilitzat a l'illa per evitar el tancament de l'ens públic. La Plataforma Ciutadana en suport a RTV Mallorca, creada expressament per defensar la continuïtat de l'ens, ha expressat el seu suport als treballadors de l’ens públic i ha fet costat fins al darrer moment a totes les seves reivindicacions "per mantenir un mitjà de comunicació de qualitat, objectiu, cultural i en la nostra llengua".

El tancament també ha generat malestar en el texit associatiu. L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que el tancament d'Ona i de Televisió de Mallorca significarà "un retrocés per a la llengua" i anirà, per tant, contra l'esperit de la Llei de Normalització Lingüística, que obliga les administracions públiques a promoure'n l'ús a tots els àmbits. A més, alerta que la desaparició de les dues emissores representarà "un perjudici per a la pluralitat informativa, l'objectivitat i la proximitat" dels diferents municipis de Mallorca; per a les indústries culturals autòctones, de les quals les dues emissores han estat un altaveu destacat; per als espectadors que han pogut gaudir d'una televisió cultural de qualitat; i per a la incipient indústria audiovisual. D'aquesta manera l'OCB assegura que el tancament d'una televisió significarà "un cop molt dur per a un sector que ha anat creixent durant els darrers anys".

De la seva banda, Joves de Mallorca per la Llengua ha demanat a Maria Salom que eviti que el nou govern elimini "uns mitjans de comunicació que han complert amb escreix la seva funció de servei públic, han fet la seva programació íntegrament en català i han afavorit la integració social i cultural dels nouvinguts". Així, alerta que fins ara "són ben pocs els mitjans de comunicació en català a Mallorca i és per això que la tasca de RTVM és imprescindible".

També en l'àmbit periodístic s'ha posat el crit d'alerta. Pel Grup Barnils, el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca "coarta la llibertat d'informació dels mallorquins i suprimeix una eina bàsica per explicar què passa a l'illa amb mitjans públics propis", segons va manifestar en un comunicat. A banda, subratlla que amb la clausura de RTVM augmentarà les dificultats de les ràdios locals per mantenir una veu pròpia amb el canvi a la ràdio digital terrestre ja que Televisió de Mallorca va recollir l'herència dels canals de televisió locals que es van quedar sense espai. El Grup Barnils assenyala que Televisió de Mallorca i Ona Mallorca "fan, amb independència informativa, un servei públic necessari molt important per l'illa".

El Consell de la Societat Civil de Mallorca ha denunciat que la desaparició de l'ens "empobrirà la democràcia i retallarà els drets de la ciutadania". L’òrgan de participació, format per més de 50 entitats, plataformes i col·lectius ciutadans, adverteix que la ràdio i televisió públiques "han permès que sectors socials tradicionalment sense veu s’hagin tengut presència en els mitjans de comunicació". En aquest sentit, per al Consell, la seva desaparició "empobrirà la democràcia i retallarà els drets de la ciutadania". Així, creu que RTVM "hauria de continuar perquè és un servei públic que ofereix una informació de proximitat, amb criteris de transparència, objectivitat i imparcialitat".