L'escriptor i revolucionari Frantz Fanon ha estat homenatjat aquesta setmana a Buenos Aires en el cinquantè aniversari de la seva mort. Patriota i ideòleg de la lluita anticolonial i antiimperialista, Fanon va morir de leucèmia el 6 de desembre del 1961 després d'haver sacsejat el continent africà amb Els condemnats de la terra (1961), entre altres obres.

Fanon va aportar teoria i praxi a les revolucions que van sacsejar tot el continent africà durant la dècada dels 60 i en especial al procés alliberador que va culminar amb la independència d'Algèria de l'imperialisme francès el 1962.

Diverses activitats político-culturals l'han recordat a la capital de l'Argentina. El primer dels actes es va celebrar dimecres passat en el marc del tancament d'activitats anuals de la Universitat dels Treballadors que hi ha en una fàbrica de Buenos Aires alliberada pels treballadors.

El poeta i escriptor Vicente Zito Lema va recalcar que "ara molts parlen dels drets humans, però quan en els anys 60, 70 i 80 calia defensar-los amb el cos, ningú veia els llocs on es disputava la batalla". El famós intel·lectual argentí va donar testimoni del que havia estat la lluita en aquesta època però també va assenyalar que "molts de nosaltres seguim en aquest camí i no callem ara davant les flagrants violacions dels drets humans dels pobles originaris, dels camperols, dels famolencs". "Callar és complicitat i covardia i no ens prestarem a aquest acte que només ajuda a la mort i no a la vida", va sentenciar, enmig d'ovacions de l'auditori.

De la seva bana, el periodista Carlos Aznárez va dedicar la seva al·locució a recordar Fanon i la seva curta però fecunda vida, ja que va morir als 36 anys. Nascut a Martinica, Fanon es va destacar com a psiquiatre i terapeuta social, revolucionant aquesta carrera quan li va tocar treballar a l'Hospital de Salut mental algerià, on va eliminar l'electroxoc i va humanitzar radicalment la relació amb els seus pacients, que el van arribar a defensar dels atacs que va començar a patir per les seves posicions de lluita, va explicar.

El 1954 va prendre contacte amb la naixent batalla del Front d'Alliberament Nacional d'Algèria (FLN), a qui va dedicar els seus esforços i la seva saviesa. Teòric sobre els problemes de la negritud, ideòleg del Tercer Món, obsessionat per com els colonitzats cauen en les pràctiques i costums del colonitzador, Aznárez va descriure Fanon com "un imprescindible" que "va reivindicar el dret a rebel·lar-se amb els mitjans que facin falta per combatre el racisme, l'imperialisme i al capitalisme".

"Ell i els seus llibres ens van ajudar a formar-nos i ens van donar consciència als 70, però també a milions de persones al món, que es van saber rebel•lar-se davant la injustícia", va assenyalar, i va afirmar que "com visionari que era, Fanon va advertir en alguns dels seus llibres sobre els perills que es podien gestar en els països que trencaven amb els lligams colonials", com ara la manca de consciència crítica, la cooptació, els processos educatius que no trencaven amb les pautes imposades per les metròpolis... elements quepodien provocar, com va acabar passant en diversos processos, "involucions nefastes".

L'acte va culminar amb la lectura de fragments de llibres de Fanon i del pròleg d'Els condemnats de la Terra que va escriure Jean Paul Sartre per a Fanon.

L'homenatge però, ha conclòs aquest proper divendres al local de les Assemblees del Poble (Chacabuco i Mèxic, al barri de Sant Telmo), amb la projecció de la pel·lícula La batalla d'Algèria, del cineasta Gilio Pontecorvo, un clàssic que parla de la lluita de l'FLN per alliberar Algèria de les cadenes imposades per França.