Els membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en procés constituent, Jaume Marfany, Pere Pugès, Pep Riera i Roser Loire, han explicat aquest dilluns al Museu d'Història de Barcelona la feina feta i els objectius que ha d'assolir l'organització amb la vista posada al 10 de març del 2012, dia en què es constituirà l'Assemblea. L'acte, que també ha servit per explicar el funcionament de l'ANC, la seva expansió territorial i el full de ruta provisional, ha comptat a més amb la intervenció de l'alcalde de Vic i promotor de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal.
En representació del Consell Permanent, un òrgan format per 110 persones de reconeguda trajectòria que vetta pel bon funcionament de l'Assemblea, Jaume Marfany ha recordat l'origen del procés de gestació de l'ANC, el passat 30 d'abril. Aleshores 1.300 persones van aplegar-se al Palau de Congressos de Montjuïc en la Conferència Nacional per l'Estat Propi "per iniciar el procés de creació d'una organització popular, unitària, plural i democràtica: L'Assemblea Nacional catalana", ha explicat. Marfany ha afegit que "l'Assembla Nacional Catalana tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini de temps més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalanes i catalans totalment partidaris d'aconseguir la Independència".
En la conferència del passat 30 d'abril també es va nomenar un Secretariat Nacional, al qual es va encomanar impulsar i coordonar la formació d'assemblees territorials. En aquest sentit, Roser Loire ha explicat que de cara el 10 de març, l'objectiu és assolir "un mínim de 241 assemblees territorials i uns 7.500 membres inscrits", un objectiu "ambiciós", ha dit, però necessàri "si volem fer que la independència del nostre poble sigui possible en el terminis que ens fixem".
Actalment ha explicat Loire, ja hi ha 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i "més de 60 poblacions en les que hi ha contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees", així com més de 3.500 adherits. Unes xifres que, a tres mesos de la contitució de l'ACN, permet ser "moderament optimistes" als promtors. Tot i això, Loire ha admés també que hi ha punts a millorar, com el fet que encara hi ha 40 municipis de mès de 3.000 habitants on està previs constituir-hi una assemblea abans del 10 de març.
Més enllà de les xifres, Loire ha explicat que el Pla d’acció del Secretariat “preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des de les fogueres de Sant Joan -el 23 de juny- fins a l'11 de setembre”, període en el qual l’ANC té previst organitzar la Marxa per la Independència, “una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social”. Organitzada en deu columnes, la marxa recorrerà tot el territori per “fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència”, ha dit Loire. Les deu columnes de la Marxa confluiran a Barcelona l’onze de setembre en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya.
Vila d’Abadal: “El país està bullint”
Per parlar de les complicitats i la feina complementària entre l’ANC i l’associació de municipis –que es constituirà aquest 14 de desembre-, ha intervingut a l’acte l’alcalde de Vic i promotor d’aquest moviment, Josep Maria Vila d’Abadal. El dirigent ha afirmat que el país “està bullint”, i ha remarcat que tant l’ANC –que ha definit com “l’organització que ha d'estructurar les iniciatives de la societat civil encaminades a aconseguir l'Estat català”- com l’Associació de Municipis per la Independència comparteixen “els mateixos objectius”.
En aquest sentit, Vila d’Abadal ha fet una crida a “aplegar esforços” per tal d’aconseguir “convocar una consulta a tots els municipis catalans” de manera simultània sobre la independència. Una tasca complicada, al seu parer, però possible “si els municipis catalans, encapçalats pels seus consistoris, i la societat civil es posen d'acord i treballen junts per aconseguir-ho”. “Només el treball conjunt dels ajuntaments, l'Assemblea Nacional Catalana i les principals entitats i associacions del país poden aconseguir-ho”, ha reiterat.
Funcionament i sectorials
Prèviament, en representació del Secretariat Nacional, Pere Pugès ha explicat com s’estructura i organitza l’ANC, a través d’assemblees territorials i sectorials. Per parlar de les sectorials, precisament, ha intervingut el fundador de la Unió de Pagesos Pep Riera, impulsor de la sectorial ‘Pagesos per la independència’. Riera ha repassat les diverses assemblees sectorials que ja existeixen i ha remarcat que la seva tasca serà la de debatre i aportar arguments “dels avantatges que representaria, per a cada sector, disposar d'un Estat català”.
En representació del Consell Permanent, un òrgan format per 110 persones de reconeguda trajectòria que vetta pel bon funcionament de l'Assemblea, Jaume Marfany ha recordat l'origen del procés de gestació de l'ANC, el passat 30 d'abril. Aleshores 1.300 persones van aplegar-se al Palau de Congressos de Montjuïc en la Conferència Nacional per l'Estat Propi "per iniciar el procés de creació d'una organització popular, unitària, plural i democràtica: L'Assemblea Nacional catalana", ha explicat. Marfany ha afegit que "l'Assembla Nacional Catalana tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini de temps més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalanes i catalans totalment partidaris d'aconseguir la Independència".
En la conferència del passat 30 d'abril també es va nomenar un Secretariat Nacional, al qual es va encomanar impulsar i coordonar la formació d'assemblees territorials. En aquest sentit, Roser Loire ha explicat que de cara el 10 de març, l'objectiu és assolir "un mínim de 241 assemblees territorials i uns 7.500 membres inscrits", un objectiu "ambiciós", ha dit, però necessàri "si volem fer que la independència del nostre poble sigui possible en el terminis que ens fixem".
Actalment ha explicat Loire, ja hi ha 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i "més de 60 poblacions en les que hi ha contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees", així com més de 3.500 adherits. Unes xifres que, a tres mesos de la contitució de l'ACN, permet ser "moderament optimistes" als promtors. Tot i això, Loire ha admés també que hi ha punts a millorar, com el fet que encara hi ha 40 municipis de mès de 3.000 habitants on està previs constituir-hi una assemblea abans del 10 de març.
Més enllà de les xifres, Loire ha explicat que el Pla d’acció del Secretariat “preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des de les fogueres de Sant Joan -el 23 de juny- fins a l'11 de setembre”, període en el qual l’ANC té previst organitzar la Marxa per la Independència, “una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social”. Organitzada en deu columnes, la marxa recorrerà tot el territori per “fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència”, ha dit Loire. Les deu columnes de la Marxa confluiran a Barcelona l’onze de setembre en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya.
Vila d’Abadal: “El país està bullint”
Per parlar de les complicitats i la feina complementària entre l’ANC i l’associació de municipis –que es constituirà aquest 14 de desembre-, ha intervingut a l’acte l’alcalde de Vic i promotor d’aquest moviment, Josep Maria Vila d’Abadal. El dirigent ha afirmat que el país “està bullint”, i ha remarcat que tant l’ANC –que ha definit com “l’organització que ha d'estructurar les iniciatives de la societat civil encaminades a aconseguir l'Estat català”- com l’Associació de Municipis per la Independència comparteixen “els mateixos objectius”.
En aquest sentit, Vila d’Abadal ha fet una crida a “aplegar esforços” per tal d’aconseguir “convocar una consulta a tots els municipis catalans” de manera simultània sobre la independència. Una tasca complicada, al seu parer, però possible “si els municipis catalans, encapçalats pels seus consistoris, i la societat civil es posen d'acord i treballen junts per aconseguir-ho”. “Només el treball conjunt dels ajuntaments, l'Assemblea Nacional Catalana i les principals entitats i associacions del país poden aconseguir-ho”, ha reiterat.
Funcionament i sectorials
Prèviament, en representació del Secretariat Nacional, Pere Pugès ha explicat com s’estructura i organitza l’ANC, a través d’assemblees territorials i sectorials. Per parlar de les sectorials, precisament, ha intervingut el fundador de la Unió de Pagesos Pep Riera, impulsor de la sectorial ‘Pagesos per la independència’. Riera ha repassat les diverses assemblees sectorials que ja existeixen i ha remarcat que la seva tasca serà la de debatre i aportar arguments “dels avantatges que representaria, per a cada sector, disposar d'un Estat català”.