Els Setze Jutges han decidit retre homenatge a un dels seus components, Enric Barbat, que va morir dissabte a Menorca. L’acte tindrà lloc el proper 19 de desembre a les vuit del vespre en el marc de la celebració del 50è aniversari del primer concert que va fer aquest grup. L’espai escollit per a realitzar l’homenatge serà la seu de la ICCIC, institució que precisament va acollir el primer recital dels Setze Jutges, el 19 de desembre del 1961.

Concretament, s’ha organitzat una taula rodona formada per persones vinculades a aquest col·lectiu musical, com és el cas de Josep Maria Espinàs, Lluís Serrahima i el periodista especialitzat en la Nova Cançó Jordi Garcia-Soler. D’altra banda, el mestre Francesc Burrull interpretarà peces musicals dels Setze Jutges i s’inaugurarà una exposició gràfica sobre els inicis i l’evolució d’aquest moviment musical i cultural del nostre país.

A la celebració hi assistirà el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i el director general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Cabré.

També es preveu que hi siguin presents altres membres dels Setze Jutges, com és el cas de Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó i Maria Amèlia Pedrerol.

La història del recital

El nucli format per Miquel Porter, Lluís Serrahima, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs (poc abans de dir-se Els Setze Jutges) buscava l’oportunitat de donar a conèixer la seva activitat com a compositors de cançons noves en català. Va ser Gonçal Lloveras, un professor de la ICCIC (anteriorment CICF) qui els va proposar realitzar un recital a les Sessions Club que organitzava la Institució.

Sota el títol Sesión extraordinaria dedicada a la poesía de la Nova Cançó, els pre-Setze Jutges van poder tocar les seves cançons, amb l’excepció de Remei Margarit (indisposada pel seu embaràs), que va poder ser escoltada amb l’ajut d’una gravació prèvia enregistrada amb un magnetòfon. L’acte va aconseguir un gran ressò popular i aparegué àmpliament a la premsa, principalment a Serra d’Or i Catalunya Exprés, que van destacar el caràcter històric de l’esdeveniment.

Des d’aquella data i fins el 1968, el grup dels Setze Jutges va anar creixent. A més dels tres components inicials (Miquel Porter, Remei Margarit i Josep M. Espinàs), s’hi van sumar Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i, finalment, Lluís Llach.

Gonçal Lloveras, promotor del recital

Gonçal Lloveras (1926-2003) era endocrinòleg de professió i va pertànyer a l’anomenada resistència cultural del franquisme. A les moltes activitats que va emprendre, cal destacar la seva vinculació a la ICCIC com a docent i com a animador cultural. Lloveras va ser el creador de l’expressió Nova Cançó, terme que, a partir d’aquell primer recital, es va utilitzar de manera unànime per a designar la cançó en català sorgida durant el franquisme.

Exposició sobre els Setze Jutges

La mostra gràfica que es podrà veure a l’edifici de la ICCIC de Via Augusta aplega 81 fotografies sobre els Setze Jutges. Els comissaris de l’exposició són David Ferrer i Fermí Puig, mentre que les il·lustracions han anat a càrrec de Joan Manuel Escrihuela. Les fotografies han estat extretes dels arxius de Fermí Puig, Josep Porter, Josep Puvill, Maria Amèlia Pedrerol, Delfí Abella, Guillermina Motta i Pau Barceló.