L'Espanya de les Autonomies, instituïda per la Constitució espanyola de 1978, ha fracassat i representa una greu amenaça per a la nostra cohesió social. No és sols un problema d'espoli fiscal, perquè també hi ha un problema d'interessos de classe contraposats i que sols amb la independència es podran manifestar i superar sense interferències alienes pertorbadores.L'estat actual dels Països Catalans és transitori. L'obediència als símbols i a les lleis antidemocràtiques d'Espanya són mostres d'una actitud suïcida. Ara i aquí, allò que val és la voluntat del poble català.

Cal, doncs, enfortir la mobilització i l'organització popular per restituir el poder i la paraula al poble català en base al dret d'Autodeterminació. Aquest camí cal fer-lo al marge de la legalitat espanyola. En aquest viarany no cal témer els representants del poder ocupant (PSC o PP) sinó "els traïdors que tenim dins de casa" (com afirmava F. Macià el 1922), que sempre cuiten a adular la Monarquia i a arreplegar les engrunes que transitòriament els concedeixen els governs de Madrid.

Per això cal estar alerta, mostrant les zigazagues i les constants contradiccions nacionals dels botiflers.

A Mataró, per exemple, cal denunciar la postura servil del govern municipal de CiU, que enguany ha decidit mantenir la celebració de l'acte institucional del Dia de la Constitució espanyola. Aquest és un acte que fou imposat el 2007 pels espanyolistes del PPSOE, que només serveix per cantar les glòries d'una Transició que no fou modèlica ni pacífica i d'un text constitucional que barrà el pas a les opcions republicanes, socialistes i independentistes. Mantenir aquesta celebració és un anacronisme propi de patriotes de cap de setmana, que no són conseqüents. Per sort, el temps posa a casdascú al seu lloc.