El Jutjat d'Instrucció número 4 de Barcelona ha admès a tràmit la querella criminal que va presentar una cinquantena de persones que van patir el desallotjament de l'acampada de la Plaça de Catalunya del passat 27 de maig. En aquest sentit, el magistrat Josep Maria Miquel Porres ha acceptat obrir una investigació contra el director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, la llavors regidora de Seguretat de l'Ajuntament, Assumpta Escarp, i dos comandaments dels Mossos, l'intendent Antoni Antolín, cap del dispositiu, i el responsable aquell dia dels antiavalots, David Bordas.
Aquell dia les forces de seguretat municipals i autonòmiques van procedir, sense notificació prèvia, a desallotjar la Plaça de Catalunya per realitzar, segons van dir, tasques de neteja i retirada d'objectes perillosos. La majoria de concentrats van intentar resistir el desallotjament "per l'actitut intimidatòria dels policies i per protegir els objectius personals que hi tenien", segons la interlocutòria, que explica que "els agents van retenir els presents, que sumaven més de 100 persones, les quals van rebre un tracte intimidatori, amenaçador i vexatori amb amenaces de càrregues policials i prohibint-los d'anar al lavabo i menjar".
Alhora, prossegueix, "el servei de neteja anava retirant el campament que estava muntat, amunte4gant en camions tot el que trobava sense tenir cura [...] Sembla que aquests objectes foren amuntegats al Dipòsit Municipal del Sot del Migdia a la intempèrie i sense poder-ne recuperar la majoria o presentant danys irreversibles".
El text també fa referència al fet que els agents no anessin identificats. "Circumstància, sembla ser, que obeïa a les consignes rebudes dels superiors i especialment del Conseller d'Interior", diu la interlocutòria, que també posa de manifest la violència amb què va actuar la policia. En concret, diu: "La reacció dels agents va ésser violenta colpejant a les persones que estaven en actitud pacifica, malgrat els precs perquè s'aturessin els cops i la profusió d'expressions vexatòries". I esmenta explícitament l'ús de pilotes de goma. El resultat va ser més d'un centenar de persones ferides.
Els querellants celebren la decisió però lamenten que no s'investigui Felip Puig
En un comunicat, el Col·lectiu de Persones Agredides el 27-M s'ha mostrat satisfeta per la decisió del magistrat que, segons considera, "posa de manifest que els fets succeïts a la Plaça de Catalunya poden ser constitutius de delicte". El col·lectiu recorda que les conseqüències de l'actuació policial d'aquell dia "van ser centenars de persones retingudes durant llargues hores i centenars de persones ferides, algunes d'elles de gravetat".
Malgrat tot, el col·lectiu lamenta que el Jutjat d'Instrucció no es mostra competent per investigar la possible responsabilitat en aquests fets del conseller d'Interior, Felip Puig, per la seva condició d'aforat (gaudeix d’una jurisdicció privilegiada). En aquest sentit, ha anunciat que la seva comissió penal del moviment 15-M està estudiant les actuacions a dur a terme ja que considera que és "una de les persones responsables del que va succeir, per ser la persona que va prendre la decisió d'efectuar aquell operatiu, sent-ne el màxim responsable atès el seu càrrec i perquè va assumir-ne totes les conseqüències de forma pública".
El col·lectiu remarca que la investigació "suposarà la interpel·lació d’ambdós cossos policials [Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbnana] així com dels seus responsables polítics, que hauran de col·laborar amb la justícia per aclarir els fets i les responsabilitats que se n’hagin de derivar".
En aquest context, la Comissió Penal, així com els querellants que representa, confien en aquesta col·laboració i adverteixen que exigiran que s’emprin "tots els mitjans necessaris per evitar que es consumi la impunitat d’aquells greus fets".
Aquell dia les forces de seguretat municipals i autonòmiques van procedir, sense notificació prèvia, a desallotjar la Plaça de Catalunya per realitzar, segons van dir, tasques de neteja i retirada d'objectes perillosos. La majoria de concentrats van intentar resistir el desallotjament "per l'actitut intimidatòria dels policies i per protegir els objectius personals que hi tenien", segons la interlocutòria, que explica que "els agents van retenir els presents, que sumaven més de 100 persones, les quals van rebre un tracte intimidatori, amenaçador i vexatori amb amenaces de càrregues policials i prohibint-los d'anar al lavabo i menjar".
Alhora, prossegueix, "el servei de neteja anava retirant el campament que estava muntat, amunte4gant en camions tot el que trobava sense tenir cura [...] Sembla que aquests objectes foren amuntegats al Dipòsit Municipal del Sot del Migdia a la intempèrie i sense poder-ne recuperar la majoria o presentant danys irreversibles".
El text també fa referència al fet que els agents no anessin identificats. "Circumstància, sembla ser, que obeïa a les consignes rebudes dels superiors i especialment del Conseller d'Interior", diu la interlocutòria, que també posa de manifest la violència amb què va actuar la policia. En concret, diu: "La reacció dels agents va ésser violenta colpejant a les persones que estaven en actitud pacifica, malgrat els precs perquè s'aturessin els cops i la profusió d'expressions vexatòries". I esmenta explícitament l'ús de pilotes de goma. El resultat va ser més d'un centenar de persones ferides.
Els querellants celebren la decisió però lamenten que no s'investigui Felip Puig
En un comunicat, el Col·lectiu de Persones Agredides el 27-M s'ha mostrat satisfeta per la decisió del magistrat que, segons considera, "posa de manifest que els fets succeïts a la Plaça de Catalunya poden ser constitutius de delicte". El col·lectiu recorda que les conseqüències de l'actuació policial d'aquell dia "van ser centenars de persones retingudes durant llargues hores i centenars de persones ferides, algunes d'elles de gravetat".
Malgrat tot, el col·lectiu lamenta que el Jutjat d'Instrucció no es mostra competent per investigar la possible responsabilitat en aquests fets del conseller d'Interior, Felip Puig, per la seva condició d'aforat (gaudeix d’una jurisdicció privilegiada). En aquest sentit, ha anunciat que la seva comissió penal del moviment 15-M està estudiant les actuacions a dur a terme ja que considera que és "una de les persones responsables del que va succeir, per ser la persona que va prendre la decisió d'efectuar aquell operatiu, sent-ne el màxim responsable atès el seu càrrec i perquè va assumir-ne totes les conseqüències de forma pública".
El col·lectiu remarca que la investigació "suposarà la interpel·lació d’ambdós cossos policials [Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbnana] així com dels seus responsables polítics, que hauran de col·laborar amb la justícia per aclarir els fets i les responsabilitats que se n’hagin de derivar".
En aquest context, la Comissió Penal, així com els querellants que representa, confien en aquesta col·laboració i adverteixen que exigiran que s’emprin "tots els mitjans necessaris per evitar que es consumi la impunitat d’aquells greus fets".