Aquest any que avui comencem no és un any qualsevol pels Països Catalans. Enguany en farà 50 de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians [pdf llibre sencer] de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

La commemoració d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula i en l'agenda política el debat sobre què són i com han de ser els Països Catalans. Un debat que fou abandonat un cop aprovada la Constitució, els estatuts i la LOAPA. Només l'Esquerra Independentista ha mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

I és que resten en la llunyania aquelles enceses jornades de debat sobre els Països Catalans. Ens referim al primer Encontre de Ciències Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el maig del 1976 i les Jornades de Debat sobre els Països Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va jugar un per cabdal en aquells debats.

50 anys després, on tot comença a trontollar de nou i es qüestiona la monarquia, la constititució espanyola i l'Estat de les autonomies i fins i tot es qüestiona la pau de l'anomenada Batalla de València, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes [vídeo], "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir".

És per això que Llibertat.cat, coincidint amb el 50è aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, pren el compromís durant aquest any de difondre el pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En aquest sentit, durant aquest any farem diverses propostes en aquesta línia, ja sigui a través del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes. També ens sumarem a les propostes -i les difondrem- que segur que es faran arreu del país per commemorar aquest aniversari.

Cal remarcar que durant aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes en català i tres en castellà. El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme.