Només a cinc estats al món hi ha la possibilitat de revocar els càrrecs electes: als Estats Units, el Canadà, Suïssa, Cuba i Veneçuela. Els tres primers es van conformar sense la tutela d'una monarquia, mentre que els dos últims tenen engegats sengles processos revolucionaris. Una realitat que serveix per a il·lustrar la vulnerabilitat de la democràcia actual.

Segons l'historiador Abel Caldera, que divendres passat va pronunciar una conferència al Centre Social Terra de Benimaclet titulada Eleccions igual a democràcia?, "cal separar el dret a vot de la definició de democràcia”. L'acte, que formava part de les Jornades Li diuen democràcia... i no ho és, estava organitzat per l'Esquerra Independentista de València amb l'objectiu de reflexionar sobre el fet de confondre el dret a vot amb l'existència d'una vertadera democràcia.

Segons Caldera, l'efectivitat democràtica del dret a vot en els estats liberals és una creença molt estesa entre amples capes de la població, cosa que fa que sigui molt difícil de plantejar altres models de representació política. Tant és així que quan es van instaurar els estats liberals, aquest dret estava restringit a les classes benestants, i el sufragi universal hi arribà molt més tard, va assenyalar.

Al seu parer, per tal que un sistema electoral tingui èxit cal que aquest inclogui la màxima quantitat de gent sense que trontollin les seves bases. Per això, va dir, hi ha diferents models amb diversos graus de proporcionalitat, tot i que major proporcionalitat no significa, tanmateix, més democràcia. El més proporcional, va assenyalar, és el d'Israel, ja que aquest busca integrar els diversos orígens de la colonització jueva de Palestina, i no per això es pot considerar com a democràtic.

Caldera va remarcar que en la majoria de sistemes electorals occidentals el vot tendeix a ser conservador perquè els mecanismes d'elecció condicionen el vot.

Durant la xerrada es va debatre sobre el paper que ha de jugar la CUP a les institucions.