El consell de barri, com a figura s’aprova al plenari de l’Ajuntament el 2 d’octubre de 2009, amb posterioritat a grans processos claus en la història social i política de la ciutat com van ser l’ordenança de civisme, diversos projectes urbanístics i el Fòrum de les Cultures que van prescindir totalment de l’opinió i de la participació ciutadana, segons la formació independentista.

 

Per a la CUP de Barcelona,  l’objectiu dels responsables polítics de l’operació era debilitar el debat crític sobre el model de ciutat i orientar les energies dels col·lectius veïnals cap als temes més immediats, més propers i més petits. Aquest òrgan institucional es composa amb veu i vot d'un President del Consell (regidor del didtricte o President), un vicepresident, elegit per majoria de dos terços o per consens, el secretari del Consell de Barri, un conseller de districte de cada grup municipal, i les entitats i associacions de veïns i veïnes del barri, inscrites en el Registre de l’Ajuntament, per tant la resta d’entitats, col·lectius i persones poden participar-hi amb veu però sense vot.

 

Dins d'aquesta maquinaria municipal, la CUP de Barcelona també denuncia  que "per dinamitzar aquesta participació l’ordre del dia del consell de barri no es publica enlloc"

 

"El mandat 2001-2015 a Gràcia va començar a caminar amb un acord entre CiU i PSC sobre una reducció dels òrgans de participació del districte, un dels encàrrecs que Xavier Trias va fer a nivell de tota la ciutat al nou comissionat, Carles Agustí, i que requeria d’un cert consens polític" remarca la formació.

 

Tot i així, el nucli de Gràcia de la CUP de Barcelona  s’ha proposat fer d’aquest òrgan un espai per denunciar totes les retallades que estem patint als serveis públics, les mancances de democràcia en la gestió municipal i per també per mostrar les diverses reivindicacions dels col·lectius i dels moviments que lluiten al barri.