I després va anar explicant les successives lleis aprovades i aplicades per l'estat francés per fer desparéixer el català en favor de la llengua francesa, com ara les Lleis Ferry (a finals del segle XIX), que aprofitaren l'extensió de l'educació pública per anar bandejant el català. Tanmateix, com explicà la rossellonesa, el trencament de la transmissió de la llengua es va produir després de la II Guerra Mundial.

 

 D'altra banda, Serra també va explicar que la Catalunya Nord ha estat tradicionalment una de les àrees de l'estat francés més abandonades, amb poca inversió i un dels índexs d'atur més elevats de la República. La seua població no arriba al mig milió de persones, que tenen poc pes entre els 70 milions d'habitants de l'estat. La seua economia és eminent agrícola, però ha anat girant cap al sector terciari, predominant-hi el turisme de baixa qualitat.

 

La nord-catalana va explicar que en l'àmbit polític el sistema electoral francés deixa molt poc espai per a la representació institucional de forces minoritàries, però que als carrers de les comarques septentrionals s'han desenvolupat des dels anys 70 del segle passat importants lluites pel territori (contra centrals nuclears, pedreres, l'alta tensió...) i per la llengua. A més a més, apuntà que s'ha aconseguit que la diada del 7 de novembre tinga un caràcter polític. I la introducció del català al sistema públic d'ensenyament, encara que molt reduïda, és també una passa endavant aconseguida els darrers anys que podria ajudar a combatre el fort autoodi que senten els nord-catalans envers la seua llengua.        

 

La presentació de Marta Serra va acabar en un col·loqui molt enriquidor amb els assistents, que va servir per plantejar dubtes i compartir experiències. El cicle Conéixer la Catalunya Nord continuarà amb més actes que s'anunciaran amb antelació.