Cinquantenari de Josep Maria de Sagarra: recordant el seu compromís clandestí al FNC

El passat 31 d'octubre es va realitzar un homenatge a Josep Maria de Sagarra al crematori de Montjuïc, i l'endemà dia 1 de novembre concerts de música clàssica a Poble Nou i Les Corts, de les onze del matí a les dues de la tarda. La ciutat va recordar d’aquesta manera un dels autors que millor l’ha sabut retratar, tant en les seves obres teatrals —entre les quals La Rambla de les floristes o El Cafè de la Marina— com en les seves novel·les, en especial Vida privada, considerada la narració més emblemàtica de Barcelona, la que millor ha aconseguit plasmar les seves contradiccions socials i els seus anhels. Sagarra també va escriure un ampli repertori de poesia patriòtica al llarg de la seva vida.

Les memòries de Jaume Martínez Vendrell, el veterà cap de la Secció Militar del FNC, Una vida per Catalunya (1939-1946), expliquen la col.laboració de Sagarra amb l'organització patriòtica, especialment amb el seu front cultural i afavorint contactes i aixopluc.

Sagarra i el FNC (per Robert Surroca i Tallaferro)

Amb motiu del cinquantenari de la mort de Josep Maria Sagarra crec que es bo destacar una faceta d'ell gairebé desconeguda. A partir de 1944 col·labora amb el Front Nacional de Catalunya. Ell enllaçava l'Antoni Andreu amb el Monestir de Montserrat, amb Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i amb un dirigent d'Estat Català de Lleida que residia a Barcelona amb el nom de guerra de Mur. A casa seva s'havien fet algunes trobades i també havia servit de bústia de documentació de la que arribava d'Europa per trame-te-la als serveis d'espionatge anglesos.

Però el més curiós es el poema que va fer i que es va inclouré -naturalment sense signar- al portaveu clandestí del FNC Per Catalunya núm. 14, del 25 de desembre de 1945.

Crec que, per desconegut, val la pena publicar-lo.

« Amb tres Nadals de guerra i set més de vergonya,