Aquest divendres 25 de novembre es commemora el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Segons explica el col·lectiu feminista Cau de Llunes al seu manifest, aquest any fa 30 anys de la declaració del 25 de novembre com el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data va ser establerta a la Primera trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, a Bogotà el juliol del 1981, tot i que no va ser reconeguda per la ONU fins al 1999. Es va escollir aquest dia en homenatge a les Germanes Mirabal, fidels opositores al règim de Trujillo a la República Dominicana del 1930 – 1961.
Per difondre la causa a Twitter, es poden utilitzar les etiquetes #25N o #violènciamasclista.
23 catalanes mortes en el que portem d'any
La violencia masclista s'endú cada anys desenes de vides. En el que portem d'any, 23 dones catalanes han mort a mans de les seves parelles; 12 al País Valencià, 9 a Catalunya i 2 a les Illes Balears. Una xifra que ja supera el global de víctimes de l'any passat: 22, 12 a Catalunya, 8 al País Valencià i 2 a les Illes. És especialment remarcable l'augment de dones mortes al sud.
La violència de gènere, però, és molt més que això, ja que els maltractaments i humilacions es manifesten de múltiples maneres. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, fins a dia d’avui hi han hagut 10.283 agressions en l’àmbit de parella, 434 agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos.
D'altra banda, l'Enquesta de Violència Masclista a Barcelona revelava aquesta setmana que una de cada tres barcelonines ha patit una agressió masclista d'especial gravetat al llarg de la seva vida. Un 29,9% de barcelonines ha viscut alguna agressió masclista de gravetat al llarg de la seva vida; un 10,01% de les dones ha hagut de deixar la feina per una abús sexista, i un 16,3% ha sofert aquest tipus de violència en espais públics.
Les agressions greus, que segons l’enquesta ha patit gairebé una de cada tres dones barcelonines, inclouen violacions o intents de violació, tocaments sexuals amb violència física o amenaces, agressions físiques, amenaces perilloses i agressions com l’assetjament psicològic sever. La dada és tres punts superior a la mitjana catalana, que se situa al 26,6%.
D’entre el 10,1% de dones que han perdut la feina per agressions masclistes, les causes més habituals són l‘assetjament sexual (4,8%) i l‘acomiadament sexista per motius com un embaràs (5,3%). Al llarg de 2009, un 16,5% de les barcelonines es van sentir discriminades en sous o pel que fa a les possibilitats de promoció professional.
Les agressions que s’han comès a l’espai públic (116,3%) són fonamentalment comentaris verbals, acostaments, fregaments, exhibicionisme o amenaces. Encara que més del 4% eren fets delictius, només el 0,4% els van denunciar. Pel que fa a les agressions que es donen en l’àmbit domèstic, l’informe fa palès que les cometen majoritàriament persones conegudes, sobretot l’exmarit o exparella (36,5%), familiars (22,7%) o altres coneguts amb qui la víctima té menys relació (18,3%).
La CUP es compromet a aturar la submissió femenina
La CUP ha fet pública una reflexió respecte el Dia Internacional contra la violència de gènere en què es compromet a treballar per aturar la submissió de les dones i insta a "trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol, fruit del recompte de denúncies o morts anuals". La CUP insisteix que "si bé la violència física i psíquica que alguns homes exerceixen contra les seves companyes és un tipus de violència més explícita, no és l'única que pateixen les dones".
En aquest sentit, critica que en els darrers anys la burgesia "ha intentat imposar la idea que la igualtat ha estat assolida i que el discurs feminista ha quedat superat". "Aquesta, però, pensem que és una idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis interessos", denuncia. La formació denuncia el tràfic de dones i la permissivitat institucional amb els proxenetes i critica que "la reducció irreal, imposada i violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat".
Per tot plegat, consiera que només "mitjançant la inclusió de la perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem limitada". "Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden fora de la concepció social hegemònica", sentencia.
Les retallades afecten la igualtat de gènere
El manifest que ha fet públic Endavant (OSAN) critica les institucions, ja que "s'acomoden en la posició de buscar mesures policials i repressores" i "aproven retallades en educació, eina clau i bàsica per a poder construir una societat en la que no existeixin aquestes jerarquitzacions que provoquen rols de poder i formes de relació violentes". A més, destaca que la violència de gènere invisible entra en joc quan "les relacions desiguals entre els gèneres es basen en la divisió i la subordinació de les tasques i treballs en funció del sexe de les persones i es valoren socialment de forma desigual".
És per això que veu necessari redefinir el concepte de feminisme "perquè en una societat on tot allò referent al món masculí és sobrevalorat, ser feminista implica donar valor social a aquells rols, comportaments i actituds que són assignats al gènere femení". "Es fa necessària una transformació radical del sistema educatiu que desenvolupi i apliqui una coeducació real i que avanci cap a la destrucció dels conceptes tradicionals de masculinitat i feminitat en una situació d'absoluta igualtat", manifesta, i afegeix: "Es fa necessari l'empoderament de les dones però també de totes les persones sotmeses oprimides pel patriarcat, perquè el nostre objectiu és construir una societat lliure de relacions d'explotació i de dominació".
De la seva banda, el manifest de la CAJEI i Maulets assenyala que la violència contra les dones i lesbianes "compleix una funció molt determinada dins les societats patriarcals: perpetuar la dominació i els privilegis dels homes sobre les dones i, d'una manera diferent, dels homes heterosexuals sobre els homosexuals i transsexuals". L'organització demana acabar "amb el discurs paternalista i de victimització de les dones, com a éssers dèbils i submisos que cal protegir perquè són agredits" i aposta per "esdevenir dones lliures, autònomes, fortes, capaces d'autodefensar-nos". Un empoderament que segons diu s'ha de generar a través de la transformació del sistema educatiu, de l'autoorganització de les dones i del foment de l'autodefensa física per evitar agressions o respondre-les.
Per avançar cap a la plena igualtat, la Intersindical-CSC exigeix establir una Renda Bàsica Universal que doti les persones d'independència econòmica, així com assegurar un espai vital de seguretat per a les víctimes. En aquest sentit, considera imprescindible que les dones vexades rebin atenció psicològica per fer possible que redrecin les seves vides el més aviat possible. A més, insisteix que calen uns serveis socials que puguin actuar amb caràcter preventiu i veu necessari implementar polítiques actives de prevenció des de la proximitat.
En l'àmbit laboral, el sindicat considera que tots els convenis col·lectius haurien de contemplar el suport a les víctimes de violència de gènere ja que els centres de treball són un espai des del qual es poden detectar casos de maltractament.
D'altra banda, remarca que l'educació és una eina imprescindible per a conscienciar i formar en la igualtat la ciutadania i assenyala que "hem de treballar sense defallir per l'establiment d'un sistema social basat en la justícia i la igualtat, el desenvolupament integral de les persones".
Multitud d'actes
"A tu també t’afecta! Plantem cara!" és l'activitat que ha organitzat l’assemblea feminista revolucionària reusenca L’Hora Violeta, amb la col·laboració dels col·lectius feministes de la demarcació Cau de Llunes, de Tarragona, i Les Filles de les Fetilleres, de Torredembarra. L'acte consistirà en una acció teatral que pretén recollir i fer visibles les diferents formes de la violència de gènere, una actuació musical i una concentració, entre altres. El dissabte Cau de Llunes ha organitzat el tallar "Saps com t'afecta la violència de gènere?" a Tarragona.
A Girona el divendres se celebrarà una marxa de torxes a les set a la Plaça del Vi i dissabte a les quatre la xerrada Les retallades són violència de gènere sobre les conseqüències de la crisi i les retallades als serveis socials i als serveis públics són mesures d’opressió a les dones.
Pots consultar actes, convocatòries i cartells a l'agenda de Llibertat.cat.
Per difondre la causa a Twitter, es poden utilitzar les etiquetes #25N o #violènciamasclista.
23 catalanes mortes en el que portem d'any
La violencia masclista s'endú cada anys desenes de vides. En el que portem d'any, 23 dones catalanes han mort a mans de les seves parelles; 12 al País Valencià, 9 a Catalunya i 2 a les Illes Balears. Una xifra que ja supera el global de víctimes de l'any passat: 22, 12 a Catalunya, 8 al País Valencià i 2 a les Illes. És especialment remarcable l'augment de dones mortes al sud.
La violència de gènere, però, és molt més que això, ja que els maltractaments i humilacions es manifesten de múltiples maneres. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, fins a dia d’avui hi han hagut 10.283 agressions en l’àmbit de parella, 434 agressions sexuals i 19 matrimonis forçosos.
D'altra banda, l'Enquesta de Violència Masclista a Barcelona revelava aquesta setmana que una de cada tres barcelonines ha patit una agressió masclista d'especial gravetat al llarg de la seva vida. Un 29,9% de barcelonines ha viscut alguna agressió masclista de gravetat al llarg de la seva vida; un 10,01% de les dones ha hagut de deixar la feina per una abús sexista, i un 16,3% ha sofert aquest tipus de violència en espais públics.
Les agressions greus, que segons l’enquesta ha patit gairebé una de cada tres dones barcelonines, inclouen violacions o intents de violació, tocaments sexuals amb violència física o amenaces, agressions físiques, amenaces perilloses i agressions com l’assetjament psicològic sever. La dada és tres punts superior a la mitjana catalana, que se situa al 26,6%.
D’entre el 10,1% de dones que han perdut la feina per agressions masclistes, les causes més habituals són l‘assetjament sexual (4,8%) i l‘acomiadament sexista per motius com un embaràs (5,3%). Al llarg de 2009, un 16,5% de les barcelonines es van sentir discriminades en sous o pel que fa a les possibilitats de promoció professional.
Les agressions que s’han comès a l’espai públic (116,3%) són fonamentalment comentaris verbals, acostaments, fregaments, exhibicionisme o amenaces. Encara que més del 4% eren fets delictius, només el 0,4% els van denunciar. Pel que fa a les agressions que es donen en l’àmbit domèstic, l’informe fa palès que les cometen majoritàriament persones conegudes, sobretot l’exmarit o exparella (36,5%), familiars (22,7%) o altres coneguts amb qui la víctima té menys relació (18,3%).
La CUP es compromet a aturar la submissió femenina
La CUP ha fet pública una reflexió respecte el Dia Internacional contra la violència de gènere en què es compromet a treballar per aturar la submissió de les dones i insta a "trencar amb la dinàmica simplista impulsada pels governs i les institucions que han fet que aquesta diada sigui únicament un condol, fruit del recompte de denúncies o morts anuals". La CUP insisteix que "si bé la violència física i psíquica que alguns homes exerceixen contra les seves companyes és un tipus de violència més explícita, no és l'única que pateixen les dones".
En aquest sentit, critica que en els darrers anys la burgesia "ha intentat imposar la idea que la igualtat ha estat assolida i que el discurs feminista ha quedat superat". "Aquesta, però, pensem que és una idea radicalment falsa que, tanmateix, ha aconseguit desactivar la crítica feminista en els darrers temps i ha contribuït a que les dones assimilem i naturalitzem imposicions contràries als nostres propis interessos", denuncia. La formació denuncia el tràfic de dones i la permissivitat institucional amb els proxenetes i critica que "la reducció irreal, imposada i violenta de la dona a un únic model possible afecta de manera especialment preocupant a les nenes i a les dones joves que, per no ser marginades socialment, opten per assimilar-se al model imposat".
Per tot plegat, consiera que només "mitjançant la inclusió de la perspectiva femenina en tots els afers socials, recuperarem la integritat moral i física pròpia dels éssers humans i que ara veiem limitada". "Rebutgem i treballem per canviar aquesta societat patriarcal que genera violència cap a les dones i altres col·lectius que queden fora de la concepció social hegemònica", sentencia.
Les retallades afecten la igualtat de gènere
El manifest que ha fet públic Endavant (OSAN) critica les institucions, ja que "s'acomoden en la posició de buscar mesures policials i repressores" i "aproven retallades en educació, eina clau i bàsica per a poder construir una societat en la que no existeixin aquestes jerarquitzacions que provoquen rols de poder i formes de relació violentes". A més, destaca que la violència de gènere invisible entra en joc quan "les relacions desiguals entre els gèneres es basen en la divisió i la subordinació de les tasques i treballs en funció del sexe de les persones i es valoren socialment de forma desigual".
És per això que veu necessari redefinir el concepte de feminisme "perquè en una societat on tot allò referent al món masculí és sobrevalorat, ser feminista implica donar valor social a aquells rols, comportaments i actituds que són assignats al gènere femení". "Es fa necessària una transformació radical del sistema educatiu que desenvolupi i apliqui una coeducació real i que avanci cap a la destrucció dels conceptes tradicionals de masculinitat i feminitat en una situació d'absoluta igualtat", manifesta, i afegeix: "Es fa necessari l'empoderament de les dones però també de totes les persones sotmeses oprimides pel patriarcat, perquè el nostre objectiu és construir una societat lliure de relacions d'explotació i de dominació".
De la seva banda, el manifest de la CAJEI i Maulets assenyala que la violència contra les dones i lesbianes "compleix una funció molt determinada dins les societats patriarcals: perpetuar la dominació i els privilegis dels homes sobre les dones i, d'una manera diferent, dels homes heterosexuals sobre els homosexuals i transsexuals". L'organització demana acabar "amb el discurs paternalista i de victimització de les dones, com a éssers dèbils i submisos que cal protegir perquè són agredits" i aposta per "esdevenir dones lliures, autònomes, fortes, capaces d'autodefensar-nos". Un empoderament que segons diu s'ha de generar a través de la transformació del sistema educatiu, de l'autoorganització de les dones i del foment de l'autodefensa física per evitar agressions o respondre-les.
Per avançar cap a la plena igualtat, la Intersindical-CSC exigeix establir una Renda Bàsica Universal que doti les persones d'independència econòmica, així com assegurar un espai vital de seguretat per a les víctimes. En aquest sentit, considera imprescindible que les dones vexades rebin atenció psicològica per fer possible que redrecin les seves vides el més aviat possible. A més, insisteix que calen uns serveis socials que puguin actuar amb caràcter preventiu i veu necessari implementar polítiques actives de prevenció des de la proximitat.
En l'àmbit laboral, el sindicat considera que tots els convenis col·lectius haurien de contemplar el suport a les víctimes de violència de gènere ja que els centres de treball són un espai des del qual es poden detectar casos de maltractament.
D'altra banda, remarca que l'educació és una eina imprescindible per a conscienciar i formar en la igualtat la ciutadania i assenyala que "hem de treballar sense defallir per l'establiment d'un sistema social basat en la justícia i la igualtat, el desenvolupament integral de les persones".
Multitud d'actes
"A tu també t’afecta! Plantem cara!" és l'activitat que ha organitzat l’assemblea feminista revolucionària reusenca L’Hora Violeta, amb la col·laboració dels col·lectius feministes de la demarcació Cau de Llunes, de Tarragona, i Les Filles de les Fetilleres, de Torredembarra. L'acte consistirà en una acció teatral que pretén recollir i fer visibles les diferents formes de la violència de gènere, una actuació musical i una concentració, entre altres. El dissabte Cau de Llunes ha organitzat el tallar "Saps com t'afecta la violència de gènere?" a Tarragona.
A Girona el divendres se celebrarà una marxa de torxes a les set a la Plaça del Vi i dissabte a les quatre la xerrada Les retallades són violència de gènere sobre les conseqüències de la crisi i les retallades als serveis socials i als serveis públics són mesures d’opressió a les dones.
Pots consultar actes, convocatòries i cartells a l'agenda de Llibertat.cat.