Als Paísos Catalans i al conjunt de l'estat hi ha hagut confluències amb d'altres moviments com el nacionalisme i el socialisme. A Catalunya fou especialment Santi Vilanova, Josep Puig i d'altres pioners qui van desenvolupar teories econacionalistes que vinculaven natura, llengua i cultura. Especialment rellevant va ser el paper del moviment anti nuclear de l'època, que va irrompre amb força a Catalunya-

En el camp del socialisme Manuel Sacristan, un marxista veterà, va fer diferents apropaments a l'ecologisme i va desenvolupar teories que vinculaven la necessitat d'adequar les forces productives a la capacitat real del planeta per produir recursos. La justícia social i l'ecologisme tenen moltes coses en comú i per això el marxisme i l'ecologisme polític s'han entrelligat tot sovint.

Hi ha un moment de ruptura en clau ideològica que emergeix amb la publicació del llibre “Els límits del creixement”, impulsat pel Club de Roma al 1972 i que adverteix dels riscos de continuar amb un model de desenvolupament basat en el creixement econòmic il·limitat. Les tesis del club de Roma situen l'ecologisme en l'agenda mundial i el creixement dels partits verds comença a ser una realitat a molts països, especialment a Alemanya o a França.

Si ens situem al present i fem una mica de visió retrospectiva podem afirmar que l'esquerra social, política i sindical va irrompre a l'escena mundial en un context històric marcat per les grans transformacions socials i econòmiques inherents a la Revolució industrial Va ser aquest context convuls i complexe el que va originar el naixement de partits i sindicats d'esquerres, en un ventall ampli que anava de la socialdemocràcia al comunisme i que va tenir diferents expressions i trajectòries als cinc continents.

Avui, un segle després ens trobem davant d'una crisi civilitzatòria, climàtica i econòmica que sens dubte generarà nous contextos històrics i econòmics dels quals sorgiran nous corrents emancipadors. L'actual fase de globalització del sistema capitalista està generant enormes convulsions climàtiques amb efectes nocius per la salut del planeta, la biodiversitat i per la pròpia supervivència de la humanitat.  I crec que no cal ser un gran estudiós del tema per intuir que l'ecologisme social, polític, tindrà molt a dir els propers anys. I és en aquest sentit que refermo la meva crida a l'esquerra independentista per tal de fer una aposta irreversible en favor de l'ecologisme, per definir-ne nous horitzons i reformular-se a si mateixa. Cal que la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista es reconfigurin ideològicament i incorpori aquests nous llenguatges a la seva praxi diària, que s'impliqui a escala local, nacional i internacional amb l'ecologisme polític i social.

És del tot necessari des del meu punt de vista que les reivindicacions social i nacional, expressió màxima de l'emancipació, es vinculin a l'ambientalisme i l'ecologisme. El manteniment dels ecosistemes i la biodiversitat és clau per la justícia social i per l'equilibri cultural i lingüístic i en aquest sentit es fa palesa la necessitat d'establir vincles amb sectors socials marginats com ara la pagesia, que acumula una saviesa ancestral i una cultura del territori en vies d'extinció. D'altra banda, la CUP hauria de connectar discursivament i a nivell de praxi amb els moviments decreixentistes i amb els moviments en defensa del territori, com de fet ja ha vingut fent des de fa anys.

Amb la finalitat de fixar un espai propi la CUP ha de reforçar el seu discurs i praxi  ambientalista però des del meu punt de vista hauria de desmarcar-se dels sectors ecologistes que obvien el fet cultural i menyspreen les reivindicacions nacionals. De la mateixa manera que hauria de marcar certes distàncies amb els sectors ecologistes urbanocèntrics que desconeixen la totalitat del territori i menyspreen la ruralitat.

La nostra feina com a moviment políitc, social, sindical, que som, és acumular forces i establir aliances entre el món ecologista, l'esquerra rupturista i l'independentisme. Hi ha molt de camí per recórrer i molta feina a fer en aquest camp. Però estic convençut que la qualitat de la militància de la CUP i del conjunt de l'EI sabrà afrontar aquest repte amb garanties i ben aviat als Països Catalans es dibuixarà una alternativa política que sabrà trobar el seu espai, que no esdevindrà una marca electoral buida i que comptarà amb el reconeixement del moviment ecologista internacional.