Restitució de la senyera de Companys
Coincidint amb la commemoració de l'aniversari de la seva mort, aquest dissabte se celebrarà l'acte de restitució de la senyera de que el 23 d'agost del 1936, el president Companys va desplegar al baluard de Santa Amàlia del castell de Montjuïc per lliurar
de forma simbòlica el castell al poble. L'any passat, la Comissió de la Dignitat, va reivindicar, en un acte popular celebrat amb motiu del 70è aniversari de l'afusellament, la restitució de la bandera catalana que va col·locar l'any 36 sota les paraules: "La bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del castell que no serà mai més un presidi d'esclavitud i de mort".
Ara, 75 anys després de la seva col·locació, la Comissió de la Dignitat ha convocat juntament amb l'Ajuntament de Barcelona l'acte de la restitució de la senyera, que tindrà lloc a les 10 del matí al baluard de Santa Amàlia del Castell i serà presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i comptarà amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
La bandera -de 5x8 metres que onejarà a un pal de 15 metres d'altura- serà hissada de manera permanent en aquell indret, en homenatge al President Companys i a totes les víctimes que van patir la repressió franquista, en la lluita per la llibertat i per Catalunya. En acabar l'acte, la Comissió de la Dignitat convida a dirigir-se al fossar de Santa Elena per a fer-hi una ofrena floral al lloc on van afusellar al president Companys fa 71 anys. Allà hi reivindicarà l'anul·lació del procés judicial de Companys i els de la resta de víctimes del franquisme.
El fill de Pedro Urraca, l'agent que va capturar i deportar Lluís Companys, ha donat els diaris i fotos del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest dissabte a les onze del matí es farà efectiva la signatura de l'acord de donació a l'Arxiu Nacional del fons de Pedro Urraca Rendueles, agregat policial a l'ambaixada espanyola a París durant l'ocupació alemanya, que va participar en la detenció, l'interrogatori i el trasllat del president Companys des de l'exili fins a Madrid.
El fons personal de Pedro Urraca conté documents sobre els darrers mesos de vida del president Lluís Companys. Entre d'altres, hi ha els dietaris de Pedro Urraca. La fita s'ha assolit gràcies a un treball d'investigació de Gemma Aguilera publicat al setmanari El Temps. Els documents, consultables a l'Arxiu, revelaran el que aquest personatge fosc -que va liderar una xarxa d'agents secrets de caça de republicans- va aconseguir mantenir en secret fins a la seva mort, fins i tot pel seu fill.
5 cartes inèdites del president Companys escrites des de la presó
L'Associació Memòria i Història de Manresa ha fet
sortir a la llum cinc cartes inèdites del president Lluís Companys i sis
missives, també inèdites, d'Enric Pérez Farràs. Les cartes van ser
escrites a l'industrial i polític Jaume Creus quan tots dos estaven
empresonats pels Fets del Sis d'Octubre de 1934. També s'han recuperat
dues epístoles de Josep Dencàs, dues de Pere Foix, una de Frederic
Escofet, una de Manuel Carrasco i Formiguera i una de Josep Canudas.
Aquestes cartes formen part de 29 carpetes de documents que el drapaire Gabriel Domínguez López, del barri de Gràcia, va trobar fa anys en un pis de Barcelona i que han estat facilitades a l'Associació per Ignasi Mas i Santacreu. Les 29 carpetes salvades de l'oblit estan classificades entre les lletres "C" i "F". De la resta de carpetes no se'n sap res. Tota la documentació ha estat lliurada a l'Arxiu Comarcal del Bages pel seu ingrés posterior a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El destinatari d'aquestes cartes va ser l'industrial i polític Jaume Creus i Ventura, natural de Molins de Rei i domiciliat a Barcelona, home d'Estat Català i d'Esquerra Republicana de Catalunya, íntim amic dels presidents Macià i Companys. També s'han recuperat cartes de Manuel Carrasco i Formiguera, Josep Dencàs, Pere Foix, Frederic Escofet i Josep Canudes, com també còpies de cartes que Jaume Creus va enviar a Lluís Companys, Enric Pérez Farràs, Joan Casanovas, Josep M. Espanya i Ventura Gassol, una correspondència que evidencia l'amistat que Jaume Creus tenia amb personalitats molt destacades de la vida política de l'etapa republicana.
Ara fa poc més d'un any l'associació ja va donar a conèixer papers inèdits relacionats amb Lluís Companys, el més rellevant dels quals fou el manuscrit de la seva esposa Carme Ballester que narrava la detenció del president.
Altres actes d'homenatge
A dos quarts de deu el Govern farà una ofrena floral a la tomba del president Companys i a dos quarts d'onze al monument a Companys del Fossat de Santa Eulàlia.
A Sabadell, diverses entitats de la ciutat han organitzat aquest dissabte un acte d'homenatge i divulgació de la seva figura. La cita és a la masia de Can Rull (darrera del Parc Catalunya) a partir del migdia. En primer lloc, l'escriptor Roc Casagran farà una lectura de poemes escollits per a l'ocasió. Seguidament, es realitzarà la conferència de l'historiador Eduard Masjoan, especialitzat en l'obrerisme del segle XX.
D'altra banda, en diverses ciutats se celebraran ofrenes florals, com a Vic, on Òmnium Osona commemorarà el 71è aniversari de l'afusellament amb un acte que tindrà lloc a dos quarts de dotze a la Plaça Lluís Companys. L'homenatge començarà amb una ofrena flora. L'himne nacional de Catalunya clourà l'acte i es donarà pas a la resta d'actes tradicionals que des de fa una colla d'anys es fan cada any davant el monòlit de qui fou l'únic president elegit democràticament a Europa assassinat per un règim feixista.
"La defensa del més feble fou una constant al llarg de la seva vida"
"Per a Companys la defensa del més feble, enfront dels abusos del diner o de l’estat, fou una constant al llarg de la seva vida", explica Barrera amb motiu del 71è aniversari de l'afusellament, que detalla que el seu bagatge ideològic estava format per un republicanisme d’esquerres, un obrerisme de defensa del més feble enfront de la patronal i un catalanisme federalista.
Respecte al judici sumaríssim, Barrera assenyala: "Que després de 35 anys de la mort del dictador, encara no s’hagi anul·lat la sentència contra l’únic President de Govern elegit democràticament, afusellat durant el període de la II Guerra Mundial, genera força reflexions". Segons Barrera, "Companys és el símbol de la Catalunya combatent, que no claudica, de tots els afusellats, exiliats, empresonats per la seva lluita en defensa de l’alliberament nacional i social dels Països Catalans".
{youtube}pkYkSnjbu5U{/youtube}
{youtube}aVRUq9VmLdc{/youtube}
{youtube}iz8pjA9PGyg{/youtube}
Per saber-ne més:
Als 71 anys de l’assassinat del President Lluís Companys
"Lluís Companys. Un home de govern", d'Arnau Gonzàlez i Vilalta
Apunts sobre la trajectòria política del President Lluís Companys