Una cosa que sí que està assegurada és el quart disc de Cesk Freixas, que amb només cinc dies (de quartanta) de micromecenatge ha aconseguit la financiació col·lectiva per tal de produïr-lo. I parlant de cançó protesta, el 29 d'octubre hi haurà el primer festival de dedicació exclusiva, sota el títol de La cançó necessària, a Granollers.

Després de cinc anys del seu darrer àlbum, Feliu Ventura torna amb el seu millor disc, l'esperat Música i lletra, onze nous temes plens de delicadesa i textos colpidors; tot un acte de fe en la melodia i en els textos curosos, intencionals i compromesos. El disc va sortir la diada de l'Onze de setembre amb el diari Ara -tot i que a les botigues no hi arribava fins el 21- amb portada d'Antoni Miró, va estar signant-ne a la mostra d'entitats dels Països Catalans, i el 15 d'octubre el presentarà a L'auditori de Barcelona.

Una novetat en part curiosa i totalment grata és la dels Col·lapse, un grup de hardcore punk de Barcelona amb membres dels extints Cinder i The gundown, que començaren en anglès a mitjans 2009 sota el nom de Decline. El seu debut, Mínima esperança, és un LP d'onze pistes on s'hi noten les seves influències per grups com Dag Nasy, Embrace o els darrers Minor threat.

Els teus colors és el primer disc dels joves Alerta, la banda gracienca hereva d'Skatasun. El seu punk rock amb secció de vents i moments d'ska serveix per donar a conèixer el seu missatge: des de l'òptica del jovent precaritzat amb un futur fotut, el seu objectiu darrer és agitar consciències per a posar-se "alerta" davant les injustícies socials.

Els Alerta formen part d'Amplificador, un col·lectiu d'onze grups unit per la mateixa passió per la música i amb l'objectiu de fer pinya i recolzar-se mútuament per continuar tocant amb energies renovades. Ara han tret el recopilatori promocional Ens farem sentir! on a part dels graciencs també hi ha: Kòdul, Skandal band, N'crisi, The skaparates, Acció festiva, Eskac i mat, Banda bandarra, Ressaka ska, Carpa Juanita i Raska.

El mes passat en Valtonyc treia la seva quarta referència, Jazz amb llàgrimes de ron, íntegrament en la llengua de l'illa. Al jove mallorquí el hip hop li serveix com a vàlvula d'escapament: hi aboca tots els seus neguits i sentiments, i a estones te un discurs de confrontació frontal amb l'ordre establert.

La gent d'Artificial beach vénen de València, amb excomponents de Linea de fuego, Join the rejects i Glass knife, però també de Barcelona amb la veu dels Amenaça. Aquest mesclat tant punk sona com només podria sonar: hardcore punk molt cru i vuitantero. Defineixen la seva proposta com "hardcore macarra polititzat a la vora del mediterrani", i al seu Bandcamp es pot escoltar la seva demo de set talls.

Per acabar, i pels qui ja heu vist el vídeo d'Obrint pas al Fuji rock, enllaçar tres bons videoclips de tres segons discs: Que pari tot, del cantautor Josep Romeu; Violència dels valencians Orxata sound system; i Deixalles dels penedesencs Eina.

 

{youtube}9JkUdtwbSq0{/youtube}

{youtube}A0Xsf5C_v28{/youtube} 

{youtube}lTtMkN0XV8Y{/youtube} 

{youtube}FBAj_qD2uFY{/youtube}