Per a la Plataforma, “renunciar a una infraestructura com el tren de Llevant quan hi ha signat un conveni de finançament publicat al BOE núm. 42, de 18 de febrer de 2009, que estableix 443 milions d’euros, és una decisió errònia, poc meditada, i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca. Errònia perquè sols hi ha una decisió pitjor que no cobrir una necessitat: començar-la i deixar-la aturada. Deixar a mitges una infraestructura suposa tudar els doblers de la inversió feta i incrementar-ne el cost final quan es reprengui. Poc meditada. No pensada. Sense haver-la inclosa en cap programa electoral ni municipal ni autonòmic. Decidida per sorpresa sense comptar amb cap dels sectors afectats. Fins i tot les Associacions Hoteleres de la zona ja han manifestat el seu rebuig a aquesta aturada i el seu compromís favorable al restabliment de la línia ferroviària”.

“Finalment”, assenyala la Plataforma, “aquesta decisió augmenta el desequilibri territorial de Mallorca, mostrant el desconeixement de l’illa que tenen els seus governants, margina i converteix els ciutadans de Llevant en uns ciutadans de segona categoria, mantenint-nos aïllats dels recursos i serveis bàsics (sanitat, educació) i de lleure. Quan totes les grans despeses de la Comunitat Autònoma es destinaran a infraestructures de Palma: segon cinturó, Palau de congressos i Platja de Palma. No podem permetre que es renunciïn a doblers aprovats i que vénen de Madrid”.

“Bé per necessitat: no tenim cotxe, no en volem tenir o no tenim edat per conduir-lo. Bé per comoditat i seguretat: sabem que quan anam dins un tren no hem de preocupar-nos dels perills de la carretera i podem llegir, dormir o parlar. Bé per sostenibilitat: el tren és el mitjà de transport ecològic per excel·lència. Bé per l’activitat econòmica que genera”, continua el manifest, “demanam que es reprenguin les obres del tren Manacor-Artà-Cala Rajada; que s’exigeixi el compliment del Conveni ferroviari de la línia Manacor-Artà-Cala Rajada; que es renegociï amb el Ministeri de Foment l’addenda anual de les aportacions; i que es faci un calendari real per a la finalització de la línia fins Artà i la continuació fins a Cala Rajada”.

La Plataforma conclou que “fa 14 anys que demanam que el tren arribi. Tenim raons i arguments. Hi ha els doblers. La comarca és un clam per al tren. Per això tornam a convocar una mobilització de tota la comarca dia 6 de novembre a Son Servera. Serà la vuitena marxa pel tren. També organitzarem una recollida de signatures per presentar al President de la Comunitat Autònoma i a la Delegació de Govern. Estam en marxa i seguirem en marxa per demanar que el tren es posi en marxa, ja! Ningú no ens aturarà! Via lliure al tren!”.

MANIFEST PEL TREN DE LLEVANT 2011

En marxa, ja!
VIA LLIURE AL TREN
 

Dia 27 de juliol de 2011 el conseller de Mobilitat anuncià la suspensió de les obres de la línia del tren Manacor-Artà-Cala Rajada.

A hores d’ara els batles de la comarca no han rebut cap comunicació oficial, ni tan sols se’ls ha convocat per explicar-los aquesta decisió.

Renunciar a una infraestructura com el tren de llevant (Manacor-Artà-Cala Rajada) quan hi ha signat un conveni de finançament publicat al BOE núm. 42, de 18 de febrer de 2009, que estableix 443 milions d’euros, és una decisió errònia, poc meditada, i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca.

Errònia perquè sols hi ha una decisió pitjor que no cobrir una necessitat: començar-la i deixar-la aturada. Deixar a mitges una infraestructura suposa tudar els doblers de la inversió feta i incrementar-ne el cost final quan es reprengui.

Poc meditada. No pensada. Sense haver-la inclosa en cap programa electoral ni municipal ni autonòmic. Decidida per sorpresa sense comptar amb cap dels sectors afectats. Fins i tot les Associacions Hoteleres de la zona ja han manifestat el seu rebuig a aquesta aturada i el seu compromís favorable al restabliment de la línia ferroviària.

Finalment, aquesta decisió augmenta el desequilibri territorial de Mallorca, mostrant el desconeixement de l’illa que tenen seus governants, margina i converteix els ciutadans de Llevant en uns ciutadans de segona categoria, mantenint-nos aïllats dels recursos i serveis  bàsics (sanitat, educació) i de lleure.

Quan totes les grans despeses de la Comunitat Autònoma es destinaran a infraestructures de Palma: segon cinturó, Palau de congressos i Platja  de Palma. No podem permetre que es renunciïn a doblers aprovats i que vénen de Madrid.

Bé per necessitat: no tenim cotxe, no en volem tenir o no tenim edat per conduir-lo.
Bé per comoditat i seguretat: sabem que quan anam dins un tren no hem de preocupar-nos dels perills de la carretera i podem llegir, dormir o parlar.
Bé per sostenibilitat: el tren és el mitjà de transport ecològic per excel·lència.
Bé per l’activitat econòmica que genera.
DEMANAM:

1. Que es reprenguin les obres del tren Manacor-Artà-Cala Rajada.
2. Que s’exigeixi el compliment del Conveni ferroviari de la línia Manacor-Artà-Cala Rajada.
3. Que es renegociï amb el Ministeri de Foment l’addenda anual de les aportacions.
4. Que es faci un calendari real per a la finalització de la línia fins Artà i la continuació fins a Cala Rajada.

Fa 14 anys que demanam que el tren arribi. Tenim raons i arguments. Hi ha els doblers. La comarca és un clam per al tren. Per això tornam a convocar una mobilització de tota la comarca dia 6 de novembre a Son Servera. Serà la vuitena marxa pel tren.
També organitzarem una recollida de signatures per presentar al President de la Comunitat Autònoma i a la Delegació de Govern.

Estam en marxa i seguirem en marxa per demanar que el tren es posi en marxa, ja!

Ningú no ens aturarà!
Via lliure al tren!

Una mica d'història del tren al Llevant


L'any 1998, un grup de joves del Llevant de Mallorca, començaren a plantejar la idoneïtat de reobrir la línia de tren fins a Artà (en aquells moments sols hi havia tren fins a Inca) i a estendre-la fins a Cala Rajada. Eren un grup petit, però amb moltes ganes de fer feina, i amb la col·laboració del GOB i dels Ajuntaments de la comarca, organitzaren amb èxit la primera Marxa pel Tren.

Aquella primera marxa recorregué les antigues vies des d'Inca i Cala Rajada fins a Manacor, i comptà amb la participació de més de 1000 persones. Va ser l'inici d'un moviment reivindicatiu que s'ha manifestat en defensa del tren governàs qui governàs, ha organitzat un total de set marxes pel tren, dues festes reivindicatives, l'edició d'un conte i, sobretot, que ha fet una gran feina de sensibilització a la comarca i a l'illa en general sobre la necessitat i dret de tenir un transport públic segur, econòmic, ecològic, còmode i de futur com és el tren. I que ara es veu obligat a tornar a manifestar-se.

Quan els Joves de Llevant plantejaren per primera vegada la necessitat que el tren tornàs al Llevant, no tothom s'hi mostrà d'acord. Feia 21 anys que s'havia tancat la línia, a favor de l'ús del cotxe i del transport en autocars d'AUMASA. El 98, el servei d'autocars ja era deficient (encara ho és ara) però la majoria de famílies ja tenien cotxe propi i s'havien fet inversions en carreteres a la zona. Molts prengueren per bojos i idealistes aquell grup de joves, però de cada vegada són menys, la societat ha canviat.

Mostres d'aquests canvis en la societat foren l'alegria i emoció amb què reberen els manacorins el retorn del tren l'any 1993. I no només la rebuda que en feren el dia de la inauguració, sinó també molts mesos posteriors, en què es podien veure els veïnats sortint a rebre el tren, de cada dia amb més passatgers. El retorn del tren fins a Manacor suposà la revitalització de la zona de l'Estació i que Manacor fos més capital de comarca. Sineuers i petrers ja tenien més bo de fer arribar a Manacor. I gent de Sant Llorenç, Son Servera i Artà, començà a emprar en els seus trajectes fins a Palma o Inca la combinació cotxe i tren. Tot i tenir un “tren de joguina” (el tren que tenim té moltes mancances) , el nombre de cotxes que circulen per les carreteres és menor del que seria si no el tenguéssim.

Des del 93, molta gent ha fet del tren el seu mitjà de transport habitual. I tota una comarca esperava que abans del 2011 el tren arribàs a Artà i el projecte fins a Cala Rajada estàs redactat. 

L'any 2009 se signà el conveni entre el govern autonòmic i el central que havia d'eliminar parcialment el greuge que patim els mallorquins quant a inversions en transport públic. Les obres començaren, massa poc a poc, i ara l'excusa de la crisi ha servit per aturar-les en sec, deixant la reivindicació de milers de persones enlaire i sense cap consideració cap als pobles de Sant Llorenç, Artà, Son Servera i Capdepera.

Per això, una vegada més, ens mourem per dir: En marxa, ja! Via lliure al tren de Llevant.