Bonet va admetre aleshores que s'havia aprofitat del seu càrrec com a secretari de l'Ibatur durant el govern de Jaume Matas (PP) per emetre factures per uns treballs que mai no van fer-se i ingressant el cost d'aquests treballs en un compte bancari d'algú del seu entorn, que posteriorment li entregava els diners desviats.
El cas Scala i el cas Pasarel.la
15 juliol 2009. El cas Scala, origens del Pasarel.la: Felip Ferré, ex regidor de Lloseta (PP), imputat en l'anomenat "cas Scala" que investiga la corrupció en el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB), assegura que el llavors president del Govern Jaume Matas (PP) coneixia la trama.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma, Piedad Marín, ha aixecat el secret del sumari sobre una de les peces del "cas Scala", a la qual pertanyen les declaracions de Ferré, en què el ex regidor de Lloseta explica que va lliurar un projecte anomenat "Honey moon", per captar turistes xinesos mitjançant un concurs de televisió.
L'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i el CDEIB van invertir 550.000 euros en aquest projecte, dels que "la destinació s'ignora", i sobre el qual Ferré assegura que Matas estava informat.
Ferré, casat amb una neboda de Matas, afirma en la seva declaració que "Jaume Matas sempre estava cobert, ja que intentava eludir tot contacte directe" amb l'ex regidor: "Em deia que això ho havíem de parlar per telèfon".
L'imputat acusà a l'ex conseller de Comerç, Indústria i Energia i diputat del grup popular al Parlament balear, Josep Juan Cardona, d'haver-se lucrat amb fons del CDEIB.
Ferré va dir a la jutge que va rebre l'encàrrec de Cardona de "inflar la factura" de la Fira Gourmet organitzada a Miami l'abril de 2006, i que havia de fer-ho perquè "així ho havia dit Matas".
Ferré també implica en la seva declaració a l'ex director general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, a l'ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, i al soci d'aquesta última, Arnaldus Mateu Van den Hurko, d'haver creat una trama de corrupció vinculada a tres empreses: Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong.
Ferré va informar a la jutge que "inicialment els diners que aconseguien a través d'aquestes societats era per al Partit Popular, s'entregava a Miquel Ramis (ex secretari executiu de Comunicació del PP balear), i posteriorment s'els quedaven Cardona , Viaene i Ordinas". Una altra frase de la declaració de Ferré: "Antònia Ordinas em va ordenar inflar la factura de Gourmet amb el 40% i això eren ordres directes de Matas".
L'ex regidor assegura que finalment la factura va ser de 20.654,06 euros, dels que va entregar un 40% a Ordinas: "No sé si van arribar a Matas, la meva conclusió és que una part dels diners va anar a parar al PP", assegurà en la seva declaració.
Joan Flaquer, diputat del PP i ex conseller de Turisme
Per altra banda, el diputat del PP i ex conseller de Turisme, Joan Flaquer, va assegurar que "mai" va demanar comissions ni va "inflar factures" en benefici del PP mentre ocupava aquest alt càrrec, després que l'ex regidor de Lloseta i imputat en el cas Scala, Felip Ferré, l'hagués implicat en la trama de corrupció ordida al voltant del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) durant el passat mandat del PP.
Així ho va subratllar Flaquer, acompanyat pel secretari general del PP a les illes, Guillem Estarellas, va agrair el suport rebut pel PP i va afirmar tenir la consciència "absolutament tranquil.la" al voltant de la gestió que va dur a terme al capdavant de la conselleria, en què "vaig poder haver-me equivocat moltes vegades sobre actuacions promocionals com a persona que sóc, però estic orgullós del meu treball i defensaré la meva honorabilitat amb el cap ben alt".
Flaque va negar "totes i cadascuna de les acusacions" abocades contra ell per Ferré, que a més va afirmar davant la jutge que l'ex president del Govern, Jaume Matas, va ordenar inflar factures per finançar el partit. Davant aquestes declaracions, Estarellas va subratllar que el PP "mai ha estat finançat de forma il.legal" i, per tant, Matas "no podia estar al corrent d'aquest fet perquè mai s'ha produït". També va expressar el suport del seu partit cap als membres del PP implicats per part de l'ex regidor de Lloseta en el cas CDEIB, referint-se a Flaquer, l'ex conseller de Comerç, Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, i l'ex portaveu del PP balear, Miquel Ramis, com "grans gestors en un dels millors governs que han tingut les illes".
5 agost de 2009. La Policia Nacional deté a vuit persones, en relació amb "l'operació Espasa". Tres d'elles, l'enginyer Miguel Ángel Verger, l'exdirector general d'Esports del Consell de Mallorca, Antoni Palerm, i l'arquitecte Ignasi AS, són posades en llibertat hores després.
Els altres cinc detinguts són l'exdirector general balear d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester (foto), el portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, l'ex gerent del consorci, Jorge Moisés, el director de l'agència de comunicació Nimbus, Miguel Romero, i el cap d'obres de la UTE constructora (FCC i Melchor Mascaró), Miguel Ángel Rodríguez.
6 agost de 2009. El portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, demana el "habeas corpus" per a prestar declaració davant del jutge, després de negar-se a fer-ho davant la Fiscalia.
9 agost de 2009. Els cinc detinguts queden en llibertat amb fiança, després del pagament de 50.000 i 15.000 euros. Les fiances més elevades, de 50.000 euros, van ser abonades per l'ex gerent del velòdrom, Jorge Moisés, i l'exdirector general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester (PP).
13 agost de 2009. L'expresident del Govern balear Jaume Matas s'ofereix a declarar voluntàriament davant el jutge.
14 agost de 2009. Declaren els germans Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l'alemany Ralph Schürmann. El jutge fixa una fiança civil de 1,2 milions.
27 agost de 2009. Rafael Durán dimiteix com a portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, encara que segueix com a regidor.
10 setembre de 2009. El jutge José Castro demana a la Fiscalia que li sigui remesa la investigació sobre el patrimoni de l'expresident Jaume Matas (PP) i el seu cunyat Fernando Areal, en relació amb aquest cas.
18 setembre de 2009. El Govern aprova que es presentarà com a part perjudicada en les diligències prèvies, una vegada que s'ha aixecat el secret de sumari.
14 octubre de 2009. El jutge José Castro, cita l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) a declarar com a imputat en el cas, el futur 23 de març de 2010, per la seva gestió durant la construcció del Pavelló i per enriquiment il.lícit. A més, estan citats la seva esposa, María Teresa Areal, el seu cunyat Fernando Areal (que ja va declarar com a imputat), i el president de la companyia Gesa-Endesa, Bartomeu Reus.
21 octubre de 2009. L'ex assessor jurídic de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Miguel Ángel Bonet declara com a testimoni davant el jutge instructor del cas per explicar la contractació de la campanya de publicitat del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista amb l'empresa Nimbus.
18 de desembre 2009. María Antonia Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms. No hi va acudir al·legant que per la seva condició d'aforada com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).
24 desembre de 2009. En un acte el jutge José Castro s'imputa de nou delictes a l'ex president balear, Jaume Matas (PP), entre ells prevaricació, suborn, malversació de fons i apropiació indeguda.
2010
2 febrer de 2010. El magistrat considera "inevitable" que s'investigui el patrimoni de l'expresident Matas en relació amb una possible desviació de fons públics en la construcció del velòdrom.
3 de febrer 2010. Per ordre del jutjat número 10, encarregat del cas arran de la querella interposada per la Fiscalia Anticorrupció, s'obre l'operació del cas Voltor. La investigació fins ara apunta que els encausats podien haver comès els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, frau a l'administració i suborn.
5 de febrer 2010. Dos dies després que esclatés el cas, el president socialista balear, Francesc Antich, expulsà els nacionalistes democrata-cristians d'Unió Mallorquina del Govern de coalició de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament, sota la tenaça unida del PP i UM.
6 de febrer de 2010. L'exconseller Miquel Nadal (UM) -que està també imputat en altres quatre causes de corrupció- és detingut en el marc del cas Voltor, pel qual ha de pagar una fiança de 100.000 euros per evitar la presó. Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre, Antoni Oliver i el comptable d'UM Álvaro Llompart paguen també entre 75.000 euros i 100.000 de fiança per esquivar la presó.
17 febrer de 2010. L'eurodiputada i expresidenta del PP, Rosa Estaràs, manté davant el jutge que l'expresident Jaume Matas va ser qui va proposar la construcció del velòdrom i nega haver participat en les reunions del seu patronat com a vicepresidenta de l'Executiu.
18 febrer de 2010. L'ex conseller de Turisme i diputat del PP, Joan Flaquer, compareix davant el jutge com a testimoni, i en la seva declaració ha coincidit amb Rosa Estaràs en què el president Matas va plantejar la conveniència de construir el velòdrom després de ser-li adjudicat a Palma el Campionat del Món de Ciclisme.
Aquest mateix dia, el periodista Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), va ser imputat en una peça separada del "cas" en relació amb un suposat finançament il.legal del PP. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i li imputa els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.
22 de gener 2010. Segona demanda de comparecencia de María Antonia Munar, exvicepresidenta del govern per Unió Mallorquina, després de negar-se a compareixer el desembre passat. Va fer acte de presència aquest cop, però es va acollir al dret de no declarar en espera de que el cas fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes.
15 març de 2010. Dulce Linares, que va ser directora de gabinet de l'expresident Jaume Matas (PP), declarà com a imputada davant el jutge que les decisions "més importants" del velòdrom les prenia l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, però sempre "amb la consulta" amb Jaume Matas (PP).
15 març, 2010. La policia deté l'ex-conseller de Turisme, Francesc Buils (UM) i l'empresari Jacint Farrús, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d'IB3, en el marc de l'operació Voltor, que investiga presumptes irregularitats en l'Institut d'Estratègia Turística de les Illes (Inestur). Tots dos són acusats de malbaratament de fons públic i de frau. A més, també han estat detinguts dos empresaris de Minser, empresa que va rebre per concurs directe 600.000 euros de l'ex-conseller de Turisme Miquel Àngel Flaquer (UM).
El cas Voltor és el primer que esquitxà la legislatura i el govern de coalició d'Antich i Munar, i pel qual van detenir-se deu persones, entre elles alts càrrecs d'UM al govern de Francesc Antich. La detenció de càrrecs executius d'UM va ser el detonant de l'expulsió d'aquest partit del govern.
Francesc Buils va ser nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal (UM), també detingut per aquest cas de corrupció, entre altres casos. Francesc Buils també va ser director insular de Medi Ambient i de Funció Pública, i va ocupar el càrrec de conseller executiu de Presidència del Consell Insular de Mallorca. Són ja uns quants els càrrecs d'UM implicats en el cas Voltor, com ara l'ex-president del partit, Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre i Antoni Oliver, ex-directors generals; i Àlvaro Llompart, comptable d'UM.
17 Març 2010. Munar declara pel cas Maquillatge: L'ex-presidenta del Parlament de les Illes i del Consell, Maria Antònia Munar (UM), ha acudit aquest matí a les 10 enmig d'una gran expectació a declarar davant el jutge. S'espera que expliqui la seva presumpta vinculació amb Vídeo U, una de les principals productores investigades dins el cas Maquillatge, i que respongui a les acusacions de Miquel Nadal. Munar va dimitir i va anunciar que deixava la política arran d'aquestes acusacions.
De la declaració en depèn el futur judicial de Munar, a la qual se li podrien imposar mesures cautelars, car Munar declara per primera vegada com a ciutadana i no com a aforada, després d'haver renunciat a la presidència del Parlament i a la seva acta de diputada. És la tercera vegada que Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms.
Francesc Buils i Jacinto Farrús, també als jutjats: L'ex-conseller de Turisme d'Unió Mallorquina (UM) Francesc Buils, l'empresari de la comunicació Jacinto Farrús, i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, detinguts en el marc de l'Operació Voltor, són interrogats per la jutgessa que instrueix aquesta trama de corrupció que suma ara una vintena d'arrestats des que s'obrí el passat 3 de febrer, entre ells ex-alts càrrecs del govern i ex-dirigents d'UM.
Es van detenir els ex-directors generals del govern, Antoni Oliver i Joan Sastre, els ex-presidents d'UM Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, i diversos empresaris vinculats al partit. Tant Miquel Nadal, Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre, Antoni Oliver com el comptable d'UM Álvaro Llompart van eludir ingressar a presó després de despositar fiances d'entre 75.000 i 100.000 euros.
19 de març. L'exconseller Francesc Buils (UM), l'empresari Jacinto Farrús i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, paguen 100.000 euros de fiança per sortir en llibertat .
23 de març de 2010. Jaume Matas declara com a imputat en el cas Palma Arena. També ho fan la seva dona, Maite Areal, el seu cunyat, Fernando Areal, i el seu presumpte testaferro, Bartomeu Reus. La compareixença de Matas es posposa al dia 24 després que fossin conegudes noves proves incriminatòries.
24 de març de 2010. A la segona jornada de declaracions, Matas, que declara durant sis hores, es desvincula de la gestió econòmica i administrativa del velòdrom Palma Arena i justifica l'increment del seu patrimoni personal en els seus ingressos familiars. La seva esposa, Maite Areal, es nega a declarar, i el seu advocat, Rafael Perera, anuncia un recurs per demanar la nul.litat de les converses telefòniques intervingudes al seu client. L'ex conseller d'Obres Públiques i presumpte testaferro, Bartomeu Reus, diu que el pis de Madrid és seu i nega ser testaferro.
25 de març de 2010. L'expresident balear reconeix haver comès un frau fiscal a l'explicar que els 400.000 euros i els que va reformar el seu pis de luxe de Palma, conegut com "el palauet", van ser abonats amb diners pagats en "blanc" i en "negre". Insisteix en desvincular-se del sobrecost en la construcció del Palma Arena i responsabilitza l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester (PP).
26 de març de 2010. La Fiscalia demana per a Jaume Matas (PP) presó provisional eludible mitjançant el pagament d'una fiança de 3.000.000 d'euros i la retirada del seu passaport per delictes de corrupció. A més, els fiscals demanen que es prohibeixi la seva sortida d'Espanya i que comparegui cada quinze dies davant el Jutjat, després de més de quinze hores de compareixença.
29 de març de 2010. Jaume Matas anuncia la seva baixa temporal de militància del Partit Popular el mateix dia en què el jutge havia de fer públic l'ordre de processament contra ell, que finalment ha endarrerit per aquest dimarts, Mariano Rajoy ha acceptat la seva decisió i li desitja "el millor i que, si pot, demostri la seva innocència".
30 de març de 2010. El jutge decreta presó per a Jaume Matas eludible sota fiança de 3.000.000 d'euros com demanava la Fiscalia. L'expresident balear tindrà tres dies hàbils, fins a la mitjanit del 7 d'abril, per fer efectiu el pagament si no vol anar a la presó. El magistrat ordena la retirada del passaport i l'obliga a declarar davant el jutjat els dies 1 i 15 de cada mes i sempre que així se li requereixi.
14 Abril 2010. La jutge aixeca el secret de sumari del cas Voltor, pel qual es van detenir una vintena de persones, entre les quals hi ha Francesc Buils (UM a la foto) i Antoni Oliver, a més de l'ex-conseller de Turisme Miquel Nadal (UM), l'ex-director general de Planificació Turística, Joan Sastre, l'ex-president d'Unió Mallorquina (UM) Miquel Àngel Flaquer, i uns quants empresaris vinculats a aquesta formació política. Nou dels arrestats es troben en llibertat amb fiança (veure febrer i març passats).
10/06/2010. NOVA YORK- La princesa espanyola Infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin, posen per assistir a la cerimònia del premi Societat de les Amèriques celebrada a Nova York, el 9 de juny de 2010. El President de Telefónica, César Alierta, i l'empresari panameny Stanley Motta, van ser premiats amb la Medalla d'Or de la Americas Society.
"Urdangarìn ha salido en el Caso Matas debido a un pago de 1.2 millones de euros que recibió el Instituto Nóos, que Iñaki dirigía, por parte del Gobierno Balear. De ser cierto el enfado de los Reyes, cobraría mas fuerza el rumor de que la Reina Doña Sofia no quiso posar junto a èl a la entrada del hospital Clinic de Barcelona, donde coincidieron en la visita al Monarca".
Juny 30, 2010. Registres a Madrid i Palma vinculen Gürtel i Ibatur: La Policia Judicial realitza diversos registres en empreses de Madrid i Palma en el marc de la "operació Passarel.la" contra la corrupció, ordenada pel jutjat numero dos de Palma i relacionats amb el desviament de fons públics a través de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), en l'anomenat 'cas Ibatur'.
A Madrid es registraren les empreses Match Golf Consulting i Over Comunicació i a Mallorca la Fundació Balears Sostenible, de Valldemossa, el club de golf de Pula, a Son Servera, la seu a Palma de l'agència de publicitat Clave, i les dependències de la seva filial d'organització d'esdeveniments La Moderna, a Santa Maria.
Fonts properes a la investigació, lligada a la gestió de l'Ibatur durant l'anterior legislatura del PP, digueren que la policia judicial també va demanar documentació sobre activitats de Clave a Llucmajor.
Match Golf Consulting i el Reial Pula Golf van organitzar durant la legislatura de Jaume Matas i el PP, el torneig de golf Mallorca Classic, que se celebrava a les instal.lacions de Pula i que va patrocinar Ibatur amb una aportació anual de 4,7 milions d'euros entre 2004 i 2007. La Fiscalia Anticorrupció i la policia analitzaren els contractes subscrits entre l'Institut Balear de Turisme, l'Ibatur, adscrit a la Conselleria de Turisme, i el Reial Pula Golf.
La funció del Ibatur com institut públic és la promoció turística de les illes, a Espanya i a nivell internacional, a través de campanyes, fires i activitats de tot tipus, com la celebració d'aquest torneig internacional de golf que regularment es realitza en aquest camp situat al municipi mallorquí de Son Servera. El 2007, després del canvi de govern, el llavors conseller de Turisme, Francesc Buils (Unió Mallorquina), va rescindir el contracte de patrocini al.legant que era nul de ple dret.
Vincles amb Gürtel
Pel que fa a Over Comunicació, lligada a Over Màrqueting i relacionada amb el "cas Gürtel", va ser l'empresa encarregada de publicitar la "targeta verda", un carnet de descomptes per a turistes que va posar en marxa el Govern del PP presidit per Jaume Matas, per reemplaçar els ingressos previstos amb l'ecotaxa, implantada pel Pacte de Progrés que va ser durament atacat pel PP i els empresaris turístics balears.
La targeta va ser gestionada per la Fundació Balears Sostenible que va dirigir, de 2003 a 2007, Pau Collado, imputat en el "cas Gürtel" com a conseller delegat de Easy Concept, empresa propietat de l'empresonat Francisco Correa. Collado va dirigir el referit organisme durant la legislatura sota el mandat de Jaume Matas (PP).
El Grup Clave va ser un dels principals adjudicataris de contractes de publicitat de l'administració durant aquella legislatura i va realitzar nombrosos treballs per a la Conselleria de Turisme.
4 Juliol 2010. Els ex-gerents de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía i Raimundo Alabern, l'ex-secretari i ex-assessor jurídic de l'empresa pública, Miquel Àngel Bonet, un dels socis propietaris del grup Clave Comunicación, Juan Velasco, i l'empresari de relacions públiques Kamal Dorai, tots presumptament vinculats amb la trama de corrupció durant la legislatura de Jaume Matas al voltant d'Ibatur, declaren davant el jutge, que els va imposar presó eludible sota fiança.
Es tracta de cinc dels 13 detinguts des de dimarts 29 de juny, quan va començar l'operació, que investiga el desviament de fons públics mitjançant contractes irregulars a través d'aquesta empresa del govern del PP balear. Els detinguts van començar a prestar declaració al matí davant el magistrat del jutjat d'instrucció número 2 de Palma, Juan Ignacio Lope Sola, encarregat de les investigacions arran de la querella que va interposar la Fiscalia Anticorrupció.
El jutge va decretar presó eludible sota fiança de 30.000 euros per a l'ex-director gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía. També va demanar presó eludible sota fiança de 100.000 euros per a Juan Velasco, un dels socis propietaris de Clave, i per a l'ex-gerent d'Ibatur Raimundo Alabern, amb fiança de 350.000 euros. Tots tres tenien setanta-dues hores per abonar-les, cosa que van fer. També la pagà l'ex-assessor jurídic d'Ibatur, Miquel Àngel Bonet, a qui el jutge va ampliar la fiança que ja se li havia imposat de 85.000 euros a 250.000. El jutge, finalment, va retirar el passaport a l'empresari Kamal Dorai.
En les declaracions a la policia, els quatre funcionaris d'Ibatur van apuntar cap als ex-alts càrrecs de l'empresa com les persones de qui sortien les ordres sobre l'adjudicació de contractes, la majoria a Clave, i sobre l'emissió de factures falses.
A més dels cinc encausats que van declarar ahir, també s'han detingut aquesta setmana un altre dels socis de Clave; Alberto Vergés, quatre caps de secció d'Ibatur, F.T.B., L.S., A.G. i P.P.; l'empresari de Gestora Balear de Negocis, José Calvo; el presumpte testaferro d'aquest, Mariano Villalba, i la dona de Kamal Dorai, Francisca J.
Escorcolls a Mallorca i Madrid
L'operació Passarel·la, encara sota secret de sumari, va començar amb els escorcolls al Pula Golf de Son Servera, on hi ha la Fundació Balears Sostenible, empresa al capdavant de la qual la legislatura passada hi havia Pau Collado, encausat també en la trama Gürtel del PP. Paral·lelament, agents de policia van entrar a la seu de l'empresa Clave Comunicación a Palma, un dels principals grups de comunicació de les Illes, i en dependències relacionades amb aquesta companyia a Santa Maria i Llucmajor. La investigació del cas s'estén a dues empreses de Madrid, Over Marketing i Match Golf, que també s'han escorcollat.
20 Juliol 2010. El magistrat Juan Ignacio Lope Sola ordena arrestar dos empresaris de l'àmbit de la publicitat, Guillem Deyà. propietari de l'empresa Espiral, i Bartomeu Morey, propietari de Centro de Comunicación Creativa, encarregats d'el·laborar fulletons de promoció turística de les Balears. Segons sembla, la declaració de Bartomeu Morey desencadenà l'intervenció del jutge i el fiscal anticorrupció sobre Juan Carlos Alía, l'ex-gerent de l'Ibatur amb Jaume Matas.
El jutge instructor de l''operació Passarel·la, Juan Ignacio Lope Sola, decidí l'empresonament de Juan Carlos Alia, qui es trobava en llibertat sota fiança de 30.000 euros per la seva implicació en el cas, imputant-li delictes de malversació de fons públics i contra la hisenda pública. El magistrat ordenà la presó provisional sense fiança de l'alt càrrec del govern de Jaume Matas (PP) quan va conèixer nous fets incriminatoris que apuntaven que Alía exigia una comissió del 10% pels encàrrecs del seu departament.
21 Juliol 2010. El propietari del grup Trui Espectacles, Miquel Jaume, alliberat amb una fiança de 15.000 euros després de declarar durant més de tres hores al jutge, que li imputà els delictes de falsedat en document mercantil, suborn i frau. Miquel Jaume fou detingut després que la policia escorcollés les oficines de Trui Espectacles dins el marc de l'operació Passarel·la. El propietari de Trui és un dels empresaris més coneguts i importants de Mallorca dins el sector de l'espectacle.
L'operació, oberta pel jutge Juan Ignacio Lope Sola, investiga ara si Ibatur afavoria deliberadament el grup Trui i l'empresa Feria Service. De fet, Trui absorbí Feria Service l'any 2004 i, segons les investigacions, totes dues empreses van guanyar pràcticament tots els concursos de contractes d'Ibatur mentre governà Jaume Matas. Aquestes empreses també haurien muntat, contractades pel govern a traves d'un concurs públic, els expositors de les Illes a diverses fires turístiques com Fitur (Madrid), ITB (Berlín) i World Travel Market (Londres).
D'altra banda, el nom de Feria Service ja havia aparegut relacionat amb una altra de les empreses investigades en el cas Ibatur, Over Marketing, que, a la vegada, és al sumari del cas Gürtel. Amb aquesta nova detenció, ja se n'han fet setze en aquesta operació.
9 Agost, 2010. L'ex-conseller de Turisme balear d'Unió Mallorquina, Francesc Buils, l'ex-director gerent de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur), Antoni Oliver, l'ex-batlle i ex-regidor de Sóller, Antonio Arbona, i dos encausats més del cas Voltor declaren al jutjat d'instrucció número 10 de Palma, Mari Carmen Abrines, que centrarà els interrogatoris en l'adjudicació des de l'empresa pública d'un contracte de 12.000 euros a Arbona per un servei que, segons la investigació, no es va fer mai.
En concret, avui al matí han de comparèixer Antonio Arbona i la tècnic laboral d'Inestur, Catalina de Miguel, tots dos encausats, com també la tècnic superior de comptabilitat de l'empresa, María Victoria Guijarro, en aquest cas com a testimoni. Després passaran pel jutjat Francesc Buils, Antoni Oliver i el gerent de l'Institut d'Inversions per la Millora de l'Entorn Turístic (Imet) i regidor d'Alaró, Antoni Rebassa, també com a encausats.
Es tracta d'uns fets pels quals la fiscalia va demanar l'obertura de la peça quatre del cas, perquè considerava que Buils va ordenar a Oliver i Rebassa la contractació d'Arbona, assistit per l'advocat Jaime Campaner, per 12.000 euros (quantitat màxima per la qual es pot adjudicar un contracte sense haver de convocar un concurs) per portar a terme un assessorament sobre turisme actiu i senderisme a la serra de Tramuntana. A aquest primer contracte que es va abonar a l'ex-batlle de Sóller i aleshores guia i tècnic especialista en turisme, en va seguir una ampliació de 3.000 euros que també va rebre pel mateix concepte, tot plegat malgrat que la fiscalia sosté que l'única intenció de Buils era recompensar l'antiga amistat que l'unia amb Arbona, perquè segons l'acusació pública no s'han trobat documents que justifiquin aquell assessorament.
14 Gener 2011. Cas Palma Arena: 6 nous detinguts a l'operació "claveguera" a Ses Illes: Sis persones detingudes per la policia espanyola en el marc de l'Operació Claveguera, en què s'investiga una nova trama de corrupció destapada a l'illa després que es va detectar una facturació d'1.000.000 d'euros per sobre del seu valor real. Els detinguts són dues dones, entre elles la principal responsable d'una d'aquestes empreses, i quatre homes, un d'ells és Gabriel Perelló, tècnic de la conselleria de Medi Ambient del Govern insular i enginyer industrial de professió.
Des de primera hora del matí, agents de la Policia Nacional registraren les dependències de Medi Ambient, a Palma de Mallorca, i diverses empreses adjudicatàries en les localitats d'Inca i Manacor, en presència de dos fiscals anticorrupció.
Segons ha explicat el conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Cosme Bonet, la investigació, dirigida per la Fiscalia Anticorrupció, tractaria d'aclarir un desviament de fons detectat en Medi Ambient. Bonet ha revelat que el cas va arribar a la Fiscalia després que aquest estiu els serveis jurídics del Consell encarregaren una auditoria "en detectar que hi havia una sobrefacturació en el departament de Medi Ambient que podia superar el milió".
El conseller de Presidència ha explicat que aquestes irregularitats afecten a la recollida de residus sòlids i urbans de la Part Forana des de 2005.
El departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca va estar gestionat durant la passada legislatura per Unió Mallorquina, ja implicada en altres afers de corrupció al govern de Ses Illes, així com l'expresident del PP Jaume Matas, l'arquitecte Santiago Calatrava o Iñaki Urdangarín, als casos Pasarel.la i Palma Arena.
Amb l'arribada del Pacte després de les últimes eleccions, els regionalistes d'Unió Mallorquina van seguir controlant aquest departament, fins que la ruptura del govern va provocar la sortida de Catalina Julve (U.M.) i l'entrada de Marilena Tugores, del Bloc, des de febrer de 2010.
Després de conèixer la notícia dels registres, Tugores va abandonar la reunió del ple ordinari que celebrava el Consell per a acudir a les dependències. L'investigació se centra en la possible falsificació de contractes i factures de la recollida d'escombraries per 1 milió d'euros. Segons fonts de la policia, no es descarten més detencions.
11 de Febrer 2011. L'ultra Intereconomía impulsa La Gaceta a les Balears: L’edició balear del diari La Gaceta és previst que surti el pròxim mes de març, dos mesos i escaig abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El grup franquista Intereconomía –al qual pertany aquesta capçalera– havia decidit impulsar aquest projecte els ideòlegs del qual són alguns empresaris locals vinculats al Partit Popular, com l’empresari de comunicació mallorquí Jacinto Farrús (empresari, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d'IB3, detingut i en llibertat amb 100.000 euros de fiança) i l’exdirector de TVE a Balears, Vicente Eguindanos.
Entre aquests, destaca Jacinto 'Sinto' Farrús, un personatge molt polèmic, imputat en el cas Voltor, un dels afers de corrupció que han esquitxat Unió Mallorquina. Farrús ha estat molt vinculat a la dreta balear a través de les seves activitats televisives. És el propietari de l’empresa Servei Balear de Televisió (SBT), que entre altres programes per a IB3 s’ocupa dels Informatius i i Canal 4 –vinculada a SBT–, una emissora mallorquina de televisió.
El cas Voltor
El cas Voltor va esclatar el 3 de febrer de 2010 –quan van ser detinguts, entre d’altres, els expresidents d’UM, Miquel Àngel Flaquer i Miquel Nadal (foto amb Mª Antònia Munar)– i que té el seu epicentre en diversos contractes fets dels de l’Institut d’Estratègia Turística de les Balears i el Consorci d’Informàtica Legal de Mallorca per desviar diners de l’erari públic cap a butxaques particulars. El 15 de març, en una segona fase de les investigacions, el jutge va ordenar la detenció de Jacinto Farrús i tres persones més. Dos dies després tots quatre va sortir de la presó després de dipositar una fiança de 100.000 euros i amb l’obligació de presentar-se al jutjat.
Abans però, el 5 de febrer –dos dies després que esclatés el cas–, el president balear, Francesc Antich, havia expulsat els nacionalistes del Govern de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament. Farrús, que en alguns moments va tenir una bona relació amb Antich, es va llençar en mans dels conservadors. Les seves relacions amb la facció més ultra del PP es posa en evidència un cop que ha transcendit que el director d’aquesta edició balear de La Gaceta serà Vicente Eguindanos.
Vicente Eguindanos era el director del centre territorial de TVE a Balears a l'etapa del PP amb Jaume Matas i darrerament és el Delegat del grup Intereconomía al'arxipèlag i, per tant, una persona embafada de l'ideari ultra del holding que presideix Julio Ariza. Uns posen els diners (Farrús i els empresaris que li donin suport en el projecte) i els altres intenten que el PP recuperi el poder a les Balears i acabar amb l'etapa progressista que lidera Antich. La Gaceta ja ha començat a marcar estil en afers balears impulsante un atac contra el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, molt actiu en la investigació de la corrupció del PP balear id'UM.
1 desembre 2010: Albiol i Torró denuncien una trama entorn el Centre de Convencions de València: Esquerra Unida (EUPV) dóna a conéixer la seua investigació sobre els sobrecostos del Centre de Convencions de Castelló, projecte encarregat a l'arquitecte Santiago Calatrava i gestionat per la Societat Projectes Temàtics de la CV (SPTCV), dependent de la Generalitat.
Després d'accedir al projecte i a l'avantprojecte, Lluís Torró i Marina Albiol denuncien les mentides oficials publicades fins el moment i desvelen una trama fosca -la de SPTCV- farcida de "documents en baüls", seus d'empreses públiques "instal·lades en barracons" i un llarg plec més d'interrogants "molt, molt sospitosos".
Vídeo Torro i Albiol
El cas Scala i el cas Pasarel.la
15 juliol 2009. El cas Scala, origens del Pasarel.la: Felip Ferré, ex regidor de Lloseta (PP), imputat en l'anomenat "cas Scala" que investiga la corrupció en el Consorci per al Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB), assegura que el llavors president del Govern Jaume Matas (PP) coneixia la trama.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Palma, Piedad Marín, ha aixecat el secret del sumari sobre una de les peces del "cas Scala", a la qual pertanyen les declaracions de Ferré, en què el ex regidor de Lloseta explica que va lliurar un projecte anomenat "Honey moon", per captar turistes xinesos mitjançant un concurs de televisió.
L'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i el CDEIB van invertir 550.000 euros en aquest projecte, dels que "la destinació s'ignora", i sobre el qual Ferré assegura que Matas estava informat.
Ferré, casat amb una neboda de Matas, afirma en la seva declaració que "Jaume Matas sempre estava cobert, ja que intentava eludir tot contacte directe" amb l'ex regidor: "Em deia que això ho havíem de parlar per telèfon".
L'imputat acusà a l'ex conseller de Comerç, Indústria i Energia i diputat del grup popular al Parlament balear, Josep Juan Cardona, d'haver-se lucrat amb fons del CDEIB.
Ferré va dir a la jutge que va rebre l'encàrrec de Cardona de "inflar la factura" de la Fira Gourmet organitzada a Miami l'abril de 2006, i que havia de fer-ho perquè "així ho havia dit Matas".
Ferré també implica en la seva declaració a l'ex director general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, a l'ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, i al soci d'aquesta última, Arnaldus Mateu Van den Hurko, d'haver creat una trama de corrupció vinculada a tres empreses: Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong.
Ferré va informar a la jutge que "inicialment els diners que aconseguien a través d'aquestes societats era per al Partit Popular, s'entregava a Miquel Ramis (ex secretari executiu de Comunicació del PP balear), i posteriorment s'els quedaven Cardona , Viaene i Ordinas". Una altra frase de la declaració de Ferré: "Antònia Ordinas em va ordenar inflar la factura de Gourmet amb el 40% i això eren ordres directes de Matas".
L'ex regidor assegura que finalment la factura va ser de 20.654,06 euros, dels que va entregar un 40% a Ordinas: "No sé si van arribar a Matas, la meva conclusió és que una part dels diners va anar a parar al PP", assegurà en la seva declaració.
Joan Flaquer, diputat del PP i ex conseller de Turisme
Per altra banda, el diputat del PP i ex conseller de Turisme, Joan Flaquer, va assegurar que "mai" va demanar comissions ni va "inflar factures" en benefici del PP mentre ocupava aquest alt càrrec, després que l'ex regidor de Lloseta i imputat en el cas Scala, Felip Ferré, l'hagués implicat en la trama de corrupció ordida al voltant del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) durant el passat mandat del PP.
Així ho va subratllar Flaquer, acompanyat pel secretari general del PP a les illes, Guillem Estarellas, va agrair el suport rebut pel PP i va afirmar tenir la consciència "absolutament tranquil.la" al voltant de la gestió que va dur a terme al capdavant de la conselleria, en què "vaig poder haver-me equivocat moltes vegades sobre actuacions promocionals com a persona que sóc, però estic orgullós del meu treball i defensaré la meva honorabilitat amb el cap ben alt".
Flaque va negar "totes i cadascuna de les acusacions" abocades contra ell per Ferré, que a més va afirmar davant la jutge que l'ex president del Govern, Jaume Matas, va ordenar inflar factures per finançar el partit. Davant aquestes declaracions, Estarellas va subratllar que el PP "mai ha estat finançat de forma il.legal" i, per tant, Matas "no podia estar al corrent d'aquest fet perquè mai s'ha produït". També va expressar el suport del seu partit cap als membres del PP implicats per part de l'ex regidor de Lloseta en el cas CDEIB, referint-se a Flaquer, l'ex conseller de Comerç, Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, i l'ex portaveu del PP balear, Miquel Ramis, com "grans gestors en un dels millors governs que han tingut les illes".
5 agost de 2009. La Policia Nacional deté a vuit persones, en relació amb "l'operació Espasa". Tres d'elles, l'enginyer Miguel Ángel Verger, l'exdirector general d'Esports del Consell de Mallorca, Antoni Palerm, i l'arquitecte Ignasi AS, són posades en llibertat hores després.
Els altres cinc detinguts són l'exdirector general balear d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester (foto), el portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, l'ex gerent del consorci, Jorge Moisés, el director de l'agència de comunicació Nimbus, Miguel Romero, i el cap d'obres de la UTE constructora (FCC i Melchor Mascaró), Miguel Ángel Rodríguez.
6 agost de 2009. El portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, demana el "habeas corpus" per a prestar declaració davant del jutge, després de negar-se a fer-ho davant la Fiscalia.
9 agost de 2009. Els cinc detinguts queden en llibertat amb fiança, després del pagament de 50.000 i 15.000 euros. Les fiances més elevades, de 50.000 euros, van ser abonades per l'ex gerent del velòdrom, Jorge Moisés, i l'exdirector general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester (PP).
13 agost de 2009. L'expresident del Govern balear Jaume Matas s'ofereix a declarar voluntàriament davant el jutge.
14 agost de 2009. Declaren els germans Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l'alemany Ralph Schürmann. El jutge fixa una fiança civil de 1,2 milions.
27 agost de 2009. Rafael Durán dimiteix com a portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, encara que segueix com a regidor.
10 setembre de 2009. El jutge José Castro demana a la Fiscalia que li sigui remesa la investigació sobre el patrimoni de l'expresident Jaume Matas (PP) i el seu cunyat Fernando Areal, en relació amb aquest cas.
18 setembre de 2009. El Govern aprova que es presentarà com a part perjudicada en les diligències prèvies, una vegada que s'ha aixecat el secret de sumari.
14 octubre de 2009. El jutge José Castro, cita l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) a declarar com a imputat en el cas, el futur 23 de març de 2010, per la seva gestió durant la construcció del Pavelló i per enriquiment il.lícit. A més, estan citats la seva esposa, María Teresa Areal, el seu cunyat Fernando Areal (que ja va declarar com a imputat), i el president de la companyia Gesa-Endesa, Bartomeu Reus.
21 octubre de 2009. L'ex assessor jurídic de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Miguel Ángel Bonet declara com a testimoni davant el jutge instructor del cas per explicar la contractació de la campanya de publicitat del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista amb l'empresa Nimbus.
18 de desembre 2009. María Antonia Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms. No hi va acudir al·legant que per la seva condició d'aforada com a parlamentària la seva declaració havia de tenir lloc davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).
24 desembre de 2009. En un acte el jutge José Castro s'imputa de nou delictes a l'ex president balear, Jaume Matas (PP), entre ells prevaricació, suborn, malversació de fons i apropiació indeguda.
2010
2 febrer de 2010. El magistrat considera "inevitable" que s'investigui el patrimoni de l'expresident Matas en relació amb una possible desviació de fons públics en la construcció del velòdrom.
3 de febrer 2010. Per ordre del jutjat número 10, encarregat del cas arran de la querella interposada per la Fiscalia Anticorrupció, s'obre l'operació del cas Voltor. La investigació fins ara apunta que els encausats podien haver comès els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, frau a l'administració i suborn.
5 de febrer 2010. Dos dies després que esclatés el cas, el president socialista balear, Francesc Antich, expulsà els nacionalistes democrata-cristians d'Unió Mallorquina del Govern de coalició de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament, sota la tenaça unida del PP i UM.
6 de febrer de 2010. L'exconseller Miquel Nadal (UM) -que està també imputat en altres quatre causes de corrupció- és detingut en el marc del cas Voltor, pel qual ha de pagar una fiança de 100.000 euros per evitar la presó. Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre, Antoni Oliver i el comptable d'UM Álvaro Llompart paguen també entre 75.000 euros i 100.000 de fiança per esquivar la presó.
17 febrer de 2010. L'eurodiputada i expresidenta del PP, Rosa Estaràs, manté davant el jutge que l'expresident Jaume Matas va ser qui va proposar la construcció del velòdrom i nega haver participat en les reunions del seu patronat com a vicepresidenta de l'Executiu.
18 febrer de 2010. L'ex conseller de Turisme i diputat del PP, Joan Flaquer, compareix davant el jutge com a testimoni, i en la seva declaració ha coincidit amb Rosa Estaràs en què el president Matas va plantejar la conveniència de construir el velòdrom després de ser-li adjudicat a Palma el Campionat del Món de Ciclisme.
Aquest mateix dia, el periodista Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), va ser imputat en una peça separada del "cas" en relació amb un suposat finançament il.legal del PP. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i li imputa els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.
22 de gener 2010. Segona demanda de comparecencia de María Antonia Munar, exvicepresidenta del govern per Unió Mallorquina, després de negar-se a compareixer el desembre passat. Va fer acte de presència aquest cop, però es va acollir al dret de no declarar en espera de que el cas fos assumit per la màxima instància judicial de les Illes.
15 març de 2010. Dulce Linares, que va ser directora de gabinet de l'expresident Jaume Matas (PP), declarà com a imputada davant el jutge que les decisions "més importants" del velòdrom les prenia l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, però sempre "amb la consulta" amb Jaume Matas (PP).
15 març, 2010. La policia deté l'ex-conseller de Turisme, Francesc Buils (UM) i l'empresari Jacint Farrús, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d'IB3, en el marc de l'operació Voltor, que investiga presumptes irregularitats en l'Institut d'Estratègia Turística de les Illes (Inestur). Tots dos són acusats de malbaratament de fons públic i de frau. A més, també han estat detinguts dos empresaris de Minser, empresa que va rebre per concurs directe 600.000 euros de l'ex-conseller de Turisme Miquel Àngel Flaquer (UM).
El cas Voltor és el primer que esquitxà la legislatura i el govern de coalició d'Antich i Munar, i pel qual van detenir-se deu persones, entre elles alts càrrecs d'UM al govern de Francesc Antich. La detenció de càrrecs executius d'UM va ser el detonant de l'expulsió d'aquest partit del govern.
Francesc Buils va ser nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal (UM), també detingut per aquest cas de corrupció, entre altres casos. Francesc Buils també va ser director insular de Medi Ambient i de Funció Pública, i va ocupar el càrrec de conseller executiu de Presidència del Consell Insular de Mallorca. Són ja uns quants els càrrecs d'UM implicats en el cas Voltor, com ara l'ex-president del partit, Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre i Antoni Oliver, ex-directors generals; i Àlvaro Llompart, comptable d'UM.
17 Març 2010. Munar declara pel cas Maquillatge: L'ex-presidenta del Parlament de les Illes i del Consell, Maria Antònia Munar (UM), ha acudit aquest matí a les 10 enmig d'una gran expectació a declarar davant el jutge. S'espera que expliqui la seva presumpta vinculació amb Vídeo U, una de les principals productores investigades dins el cas Maquillatge, i que respongui a les acusacions de Miquel Nadal. Munar va dimitir i va anunciar que deixava la política arran d'aquestes acusacions.
De la declaració en depèn el futur judicial de Munar, a la qual se li podrien imposar mesures cautelars, car Munar declara per primera vegada com a ciutadana i no com a aforada, després d'haver renunciat a la presidència del Parlament i a la seva acta de diputada. És la tercera vegada que Munar és citada als jutjats per a declarar dins del cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms.
Francesc Buils i Jacinto Farrús, també als jutjats: L'ex-conseller de Turisme d'Unió Mallorquina (UM) Francesc Buils, l'empresari de la comunicació Jacinto Farrús, i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, detinguts en el marc de l'Operació Voltor, són interrogats per la jutgessa que instrueix aquesta trama de corrupció que suma ara una vintena d'arrestats des que s'obrí el passat 3 de febrer, entre ells ex-alts càrrecs del govern i ex-dirigents d'UM.
Es van detenir els ex-directors generals del govern, Antoni Oliver i Joan Sastre, els ex-presidents d'UM Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, i diversos empresaris vinculats al partit. Tant Miquel Nadal, Miquel Àngel Flaquer, Joan Sastre, Antoni Oliver com el comptable d'UM Álvaro Llompart van eludir ingressar a presó després de despositar fiances d'entre 75.000 i 100.000 euros.
19 de març. L'exconseller Francesc Buils (UM), l'empresari Jacinto Farrús i dos propietaris de l'empresa d'informàtica Minser, Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, paguen 100.000 euros de fiança per sortir en llibertat .
23 de març de 2010. Jaume Matas declara com a imputat en el cas Palma Arena. També ho fan la seva dona, Maite Areal, el seu cunyat, Fernando Areal, i el seu presumpte testaferro, Bartomeu Reus. La compareixença de Matas es posposa al dia 24 després que fossin conegudes noves proves incriminatòries.
24 de març de 2010. A la segona jornada de declaracions, Matas, que declara durant sis hores, es desvincula de la gestió econòmica i administrativa del velòdrom Palma Arena i justifica l'increment del seu patrimoni personal en els seus ingressos familiars. La seva esposa, Maite Areal, es nega a declarar, i el seu advocat, Rafael Perera, anuncia un recurs per demanar la nul.litat de les converses telefòniques intervingudes al seu client. L'ex conseller d'Obres Públiques i presumpte testaferro, Bartomeu Reus, diu que el pis de Madrid és seu i nega ser testaferro.
25 de març de 2010. L'expresident balear reconeix haver comès un frau fiscal a l'explicar que els 400.000 euros i els que va reformar el seu pis de luxe de Palma, conegut com "el palauet", van ser abonats amb diners pagats en "blanc" i en "negre". Insisteix en desvincular-se del sobrecost en la construcció del Palma Arena i responsabilitza l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester (PP).
26 de març de 2010. La Fiscalia demana per a Jaume Matas (PP) presó provisional eludible mitjançant el pagament d'una fiança de 3.000.000 d'euros i la retirada del seu passaport per delictes de corrupció. A més, els fiscals demanen que es prohibeixi la seva sortida d'Espanya i que comparegui cada quinze dies davant el Jutjat, després de més de quinze hores de compareixença.
29 de març de 2010. Jaume Matas anuncia la seva baixa temporal de militància del Partit Popular el mateix dia en què el jutge havia de fer públic l'ordre de processament contra ell, que finalment ha endarrerit per aquest dimarts, Mariano Rajoy ha acceptat la seva decisió i li desitja "el millor i que, si pot, demostri la seva innocència".
30 de març de 2010. El jutge decreta presó per a Jaume Matas eludible sota fiança de 3.000.000 d'euros com demanava la Fiscalia. L'expresident balear tindrà tres dies hàbils, fins a la mitjanit del 7 d'abril, per fer efectiu el pagament si no vol anar a la presó. El magistrat ordena la retirada del passaport i l'obliga a declarar davant el jutjat els dies 1 i 15 de cada mes i sempre que així se li requereixi.
14 Abril 2010. La jutge aixeca el secret de sumari del cas Voltor, pel qual es van detenir una vintena de persones, entre les quals hi ha Francesc Buils (UM a la foto) i Antoni Oliver, a més de l'ex-conseller de Turisme Miquel Nadal (UM), l'ex-director general de Planificació Turística, Joan Sastre, l'ex-president d'Unió Mallorquina (UM) Miquel Àngel Flaquer, i uns quants empresaris vinculats a aquesta formació política. Nou dels arrestats es troben en llibertat amb fiança (veure febrer i març passats).
10/06/2010. NOVA YORK- La princesa espanyola Infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin, posen per assistir a la cerimònia del premi Societat de les Amèriques celebrada a Nova York, el 9 de juny de 2010. El President de Telefónica, César Alierta, i l'empresari panameny Stanley Motta, van ser premiats amb la Medalla d'Or de la Americas Society.
"Urdangarìn ha salido en el Caso Matas debido a un pago de 1.2 millones de euros que recibió el Instituto Nóos, que Iñaki dirigía, por parte del Gobierno Balear. De ser cierto el enfado de los Reyes, cobraría mas fuerza el rumor de que la Reina Doña Sofia no quiso posar junto a èl a la entrada del hospital Clinic de Barcelona, donde coincidieron en la visita al Monarca".
Juny 30, 2010. Registres a Madrid i Palma vinculen Gürtel i Ibatur: La Policia Judicial realitza diversos registres en empreses de Madrid i Palma en el marc de la "operació Passarel.la" contra la corrupció, ordenada pel jutjat numero dos de Palma i relacionats amb el desviament de fons públics a través de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), en l'anomenat 'cas Ibatur'.
A Madrid es registraren les empreses Match Golf Consulting i Over Comunicació i a Mallorca la Fundació Balears Sostenible, de Valldemossa, el club de golf de Pula, a Son Servera, la seu a Palma de l'agència de publicitat Clave, i les dependències de la seva filial d'organització d'esdeveniments La Moderna, a Santa Maria.
Fonts properes a la investigació, lligada a la gestió de l'Ibatur durant l'anterior legislatura del PP, digueren que la policia judicial també va demanar documentació sobre activitats de Clave a Llucmajor.
Match Golf Consulting i el Reial Pula Golf van organitzar durant la legislatura de Jaume Matas i el PP, el torneig de golf Mallorca Classic, que se celebrava a les instal.lacions de Pula i que va patrocinar Ibatur amb una aportació anual de 4,7 milions d'euros entre 2004 i 2007. La Fiscalia Anticorrupció i la policia analitzaren els contractes subscrits entre l'Institut Balear de Turisme, l'Ibatur, adscrit a la Conselleria de Turisme, i el Reial Pula Golf.
La funció del Ibatur com institut públic és la promoció turística de les illes, a Espanya i a nivell internacional, a través de campanyes, fires i activitats de tot tipus, com la celebració d'aquest torneig internacional de golf que regularment es realitza en aquest camp situat al municipi mallorquí de Son Servera. El 2007, després del canvi de govern, el llavors conseller de Turisme, Francesc Buils (Unió Mallorquina), va rescindir el contracte de patrocini al.legant que era nul de ple dret.
Vincles amb Gürtel
Pel que fa a Over Comunicació, lligada a Over Màrqueting i relacionada amb el "cas Gürtel", va ser l'empresa encarregada de publicitar la "targeta verda", un carnet de descomptes per a turistes que va posar en marxa el Govern del PP presidit per Jaume Matas, per reemplaçar els ingressos previstos amb l'ecotaxa, implantada pel Pacte de Progrés que va ser durament atacat pel PP i els empresaris turístics balears.
La targeta va ser gestionada per la Fundació Balears Sostenible que va dirigir, de 2003 a 2007, Pau Collado, imputat en el "cas Gürtel" com a conseller delegat de Easy Concept, empresa propietat de l'empresonat Francisco Correa. Collado va dirigir el referit organisme durant la legislatura sota el mandat de Jaume Matas (PP).
El Grup Clave va ser un dels principals adjudicataris de contractes de publicitat de l'administració durant aquella legislatura i va realitzar nombrosos treballs per a la Conselleria de Turisme.
4 Juliol 2010. Els ex-gerents de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía i Raimundo Alabern, l'ex-secretari i ex-assessor jurídic de l'empresa pública, Miquel Àngel Bonet, un dels socis propietaris del grup Clave Comunicación, Juan Velasco, i l'empresari de relacions públiques Kamal Dorai, tots presumptament vinculats amb la trama de corrupció durant la legislatura de Jaume Matas al voltant d'Ibatur, declaren davant el jutge, que els va imposar presó eludible sota fiança.
Es tracta de cinc dels 13 detinguts des de dimarts 29 de juny, quan va començar l'operació, que investiga el desviament de fons públics mitjançant contractes irregulars a través d'aquesta empresa del govern del PP balear. Els detinguts van començar a prestar declaració al matí davant el magistrat del jutjat d'instrucció número 2 de Palma, Juan Ignacio Lope Sola, encarregat de les investigacions arran de la querella que va interposar la Fiscalia Anticorrupció.
El jutge va decretar presó eludible sota fiança de 30.000 euros per a l'ex-director gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía. També va demanar presó eludible sota fiança de 100.000 euros per a Juan Velasco, un dels socis propietaris de Clave, i per a l'ex-gerent d'Ibatur Raimundo Alabern, amb fiança de 350.000 euros. Tots tres tenien setanta-dues hores per abonar-les, cosa que van fer. També la pagà l'ex-assessor jurídic d'Ibatur, Miquel Àngel Bonet, a qui el jutge va ampliar la fiança que ja se li havia imposat de 85.000 euros a 250.000. El jutge, finalment, va retirar el passaport a l'empresari Kamal Dorai.
En les declaracions a la policia, els quatre funcionaris d'Ibatur van apuntar cap als ex-alts càrrecs de l'empresa com les persones de qui sortien les ordres sobre l'adjudicació de contractes, la majoria a Clave, i sobre l'emissió de factures falses.
A més dels cinc encausats que van declarar ahir, també s'han detingut aquesta setmana un altre dels socis de Clave; Alberto Vergés, quatre caps de secció d'Ibatur, F.T.B., L.S., A.G. i P.P.; l'empresari de Gestora Balear de Negocis, José Calvo; el presumpte testaferro d'aquest, Mariano Villalba, i la dona de Kamal Dorai, Francisca J.
Escorcolls a Mallorca i Madrid
L'operació Passarel·la, encara sota secret de sumari, va començar amb els escorcolls al Pula Golf de Son Servera, on hi ha la Fundació Balears Sostenible, empresa al capdavant de la qual la legislatura passada hi havia Pau Collado, encausat també en la trama Gürtel del PP. Paral·lelament, agents de policia van entrar a la seu de l'empresa Clave Comunicación a Palma, un dels principals grups de comunicació de les Illes, i en dependències relacionades amb aquesta companyia a Santa Maria i Llucmajor. La investigació del cas s'estén a dues empreses de Madrid, Over Marketing i Match Golf, que també s'han escorcollat.
20 Juliol 2010. El magistrat Juan Ignacio Lope Sola ordena arrestar dos empresaris de l'àmbit de la publicitat, Guillem Deyà. propietari de l'empresa Espiral, i Bartomeu Morey, propietari de Centro de Comunicación Creativa, encarregats d'el·laborar fulletons de promoció turística de les Balears. Segons sembla, la declaració de Bartomeu Morey desencadenà l'intervenció del jutge i el fiscal anticorrupció sobre Juan Carlos Alía, l'ex-gerent de l'Ibatur amb Jaume Matas.
El jutge instructor de l''operació Passarel·la, Juan Ignacio Lope Sola, decidí l'empresonament de Juan Carlos Alia, qui es trobava en llibertat sota fiança de 30.000 euros per la seva implicació en el cas, imputant-li delictes de malversació de fons públics i contra la hisenda pública. El magistrat ordenà la presó provisional sense fiança de l'alt càrrec del govern de Jaume Matas (PP) quan va conèixer nous fets incriminatoris que apuntaven que Alía exigia una comissió del 10% pels encàrrecs del seu departament.
21 Juliol 2010. El propietari del grup Trui Espectacles, Miquel Jaume, alliberat amb una fiança de 15.000 euros després de declarar durant més de tres hores al jutge, que li imputà els delictes de falsedat en document mercantil, suborn i frau. Miquel Jaume fou detingut després que la policia escorcollés les oficines de Trui Espectacles dins el marc de l'operació Passarel·la. El propietari de Trui és un dels empresaris més coneguts i importants de Mallorca dins el sector de l'espectacle.
L'operació, oberta pel jutge Juan Ignacio Lope Sola, investiga ara si Ibatur afavoria deliberadament el grup Trui i l'empresa Feria Service. De fet, Trui absorbí Feria Service l'any 2004 i, segons les investigacions, totes dues empreses van guanyar pràcticament tots els concursos de contractes d'Ibatur mentre governà Jaume Matas. Aquestes empreses també haurien muntat, contractades pel govern a traves d'un concurs públic, els expositors de les Illes a diverses fires turístiques com Fitur (Madrid), ITB (Berlín) i World Travel Market (Londres).
D'altra banda, el nom de Feria Service ja havia aparegut relacionat amb una altra de les empreses investigades en el cas Ibatur, Over Marketing, que, a la vegada, és al sumari del cas Gürtel. Amb aquesta nova detenció, ja se n'han fet setze en aquesta operació.
9 Agost, 2010. L'ex-conseller de Turisme balear d'Unió Mallorquina, Francesc Buils, l'ex-director gerent de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur), Antoni Oliver, l'ex-batlle i ex-regidor de Sóller, Antonio Arbona, i dos encausats més del cas Voltor declaren al jutjat d'instrucció número 10 de Palma, Mari Carmen Abrines, que centrarà els interrogatoris en l'adjudicació des de l'empresa pública d'un contracte de 12.000 euros a Arbona per un servei que, segons la investigació, no es va fer mai.
En concret, avui al matí han de comparèixer Antonio Arbona i la tècnic laboral d'Inestur, Catalina de Miguel, tots dos encausats, com també la tècnic superior de comptabilitat de l'empresa, María Victoria Guijarro, en aquest cas com a testimoni. Després passaran pel jutjat Francesc Buils, Antoni Oliver i el gerent de l'Institut d'Inversions per la Millora de l'Entorn Turístic (Imet) i regidor d'Alaró, Antoni Rebassa, també com a encausats.
Es tracta d'uns fets pels quals la fiscalia va demanar l'obertura de la peça quatre del cas, perquè considerava que Buils va ordenar a Oliver i Rebassa la contractació d'Arbona, assistit per l'advocat Jaime Campaner, per 12.000 euros (quantitat màxima per la qual es pot adjudicar un contracte sense haver de convocar un concurs) per portar a terme un assessorament sobre turisme actiu i senderisme a la serra de Tramuntana. A aquest primer contracte que es va abonar a l'ex-batlle de Sóller i aleshores guia i tècnic especialista en turisme, en va seguir una ampliació de 3.000 euros que també va rebre pel mateix concepte, tot plegat malgrat que la fiscalia sosté que l'única intenció de Buils era recompensar l'antiga amistat que l'unia amb Arbona, perquè segons l'acusació pública no s'han trobat documents que justifiquin aquell assessorament.
14 Gener 2011. Cas Palma Arena: 6 nous detinguts a l'operació "claveguera" a Ses Illes: Sis persones detingudes per la policia espanyola en el marc de l'Operació Claveguera, en què s'investiga una nova trama de corrupció destapada a l'illa després que es va detectar una facturació d'1.000.000 d'euros per sobre del seu valor real. Els detinguts són dues dones, entre elles la principal responsable d'una d'aquestes empreses, i quatre homes, un d'ells és Gabriel Perelló, tècnic de la conselleria de Medi Ambient del Govern insular i enginyer industrial de professió.
Des de primera hora del matí, agents de la Policia Nacional registraren les dependències de Medi Ambient, a Palma de Mallorca, i diverses empreses adjudicatàries en les localitats d'Inca i Manacor, en presència de dos fiscals anticorrupció.
Segons ha explicat el conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Cosme Bonet, la investigació, dirigida per la Fiscalia Anticorrupció, tractaria d'aclarir un desviament de fons detectat en Medi Ambient. Bonet ha revelat que el cas va arribar a la Fiscalia després que aquest estiu els serveis jurídics del Consell encarregaren una auditoria "en detectar que hi havia una sobrefacturació en el departament de Medi Ambient que podia superar el milió".
El conseller de Presidència ha explicat que aquestes irregularitats afecten a la recollida de residus sòlids i urbans de la Part Forana des de 2005.
El departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca va estar gestionat durant la passada legislatura per Unió Mallorquina, ja implicada en altres afers de corrupció al govern de Ses Illes, així com l'expresident del PP Jaume Matas, l'arquitecte Santiago Calatrava o Iñaki Urdangarín, als casos Pasarel.la i Palma Arena.
Amb l'arribada del Pacte després de les últimes eleccions, els regionalistes d'Unió Mallorquina van seguir controlant aquest departament, fins que la ruptura del govern va provocar la sortida de Catalina Julve (U.M.) i l'entrada de Marilena Tugores, del Bloc, des de febrer de 2010.
Després de conèixer la notícia dels registres, Tugores va abandonar la reunió del ple ordinari que celebrava el Consell per a acudir a les dependències. L'investigació se centra en la possible falsificació de contractes i factures de la recollida d'escombraries per 1 milió d'euros. Segons fonts de la policia, no es descarten més detencions.
11 de Febrer 2011. L'ultra Intereconomía impulsa La Gaceta a les Balears: L’edició balear del diari La Gaceta és previst que surti el pròxim mes de març, dos mesos i escaig abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El grup franquista Intereconomía –al qual pertany aquesta capçalera– havia decidit impulsar aquest projecte els ideòlegs del qual són alguns empresaris locals vinculats al Partit Popular, com l’empresari de comunicació mallorquí Jacinto Farrús (empresari, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d'IB3, detingut i en llibertat amb 100.000 euros de fiança) i l’exdirector de TVE a Balears, Vicente Eguindanos.
Entre aquests, destaca Jacinto 'Sinto' Farrús, un personatge molt polèmic, imputat en el cas Voltor, un dels afers de corrupció que han esquitxat Unió Mallorquina. Farrús ha estat molt vinculat a la dreta balear a través de les seves activitats televisives. És el propietari de l’empresa Servei Balear de Televisió (SBT), que entre altres programes per a IB3 s’ocupa dels Informatius i i Canal 4 –vinculada a SBT–, una emissora mallorquina de televisió.
El cas Voltor
El cas Voltor va esclatar el 3 de febrer de 2010 –quan van ser detinguts, entre d’altres, els expresidents d’UM, Miquel Àngel Flaquer i Miquel Nadal (foto amb Mª Antònia Munar)– i que té el seu epicentre en diversos contractes fets dels de l’Institut d’Estratègia Turística de les Balears i el Consorci d’Informàtica Legal de Mallorca per desviar diners de l’erari públic cap a butxaques particulars. El 15 de març, en una segona fase de les investigacions, el jutge va ordenar la detenció de Jacinto Farrús i tres persones més. Dos dies després tots quatre va sortir de la presó després de dipositar una fiança de 100.000 euros i amb l’obligació de presentar-se al jutjat.
Abans però, el 5 de febrer –dos dies després que esclatés el cas–, el president balear, Francesc Antich, havia expulsat els nacionalistes del Govern de centreesquerra balear, per evitar que l’Executiu s’associés a la corrupció, decisió que va provocar que des de llavors quedés en minoria al Parlament. Farrús, que en alguns moments va tenir una bona relació amb Antich, es va llençar en mans dels conservadors. Les seves relacions amb la facció més ultra del PP es posa en evidència un cop que ha transcendit que el director d’aquesta edició balear de La Gaceta serà Vicente Eguindanos.
Vicente Eguindanos era el director del centre territorial de TVE a Balears a l'etapa del PP amb Jaume Matas i darrerament és el Delegat del grup Intereconomía al'arxipèlag i, per tant, una persona embafada de l'ideari ultra del holding que presideix Julio Ariza. Uns posen els diners (Farrús i els empresaris que li donin suport en el projecte) i els altres intenten que el PP recuperi el poder a les Balears i acabar amb l'etapa progressista que lidera Antich. La Gaceta ja ha començat a marcar estil en afers balears impulsante un atac contra el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, molt actiu en la investigació de la corrupció del PP balear id'UM.
1 desembre 2010: Albiol i Torró denuncien una trama entorn el Centre de Convencions de València: Esquerra Unida (EUPV) dóna a conéixer la seua investigació sobre els sobrecostos del Centre de Convencions de Castelló, projecte encarregat a l'arquitecte Santiago Calatrava i gestionat per la Societat Projectes Temàtics de la CV (SPTCV), dependent de la Generalitat.
Després d'accedir al projecte i a l'avantprojecte, Lluís Torró i Marina Albiol denuncien les mentides oficials publicades fins el moment i desvelen una trama fosca -la de SPTCV- farcida de "documents en baüls", seus d'empreses públiques "instal·lades en barracons" i un llarg plec més d'interrogants "molt, molt sospitosos".
Vídeo Torro i Albiol