Tot seguit es féu lectura d’un manifest on s'exposava el sentit i rumb que prendrà l’assemblea. Per acabar la diada, el cantautor Jordi Montañez va amenitzar el sobretaula tot presentant el seu darrer disc Dolça Victòria. 

Manifest de presentació

Sovint, als concerts, a les festes, a les manifestacions, es senten crits com “visca la terra lliure” o “visca Catalunya lliure”. Aquests crits mostren el desig del nostre poble d'esdevenir ple després de 300 anys d'ocupació hispana-francesa. Però aquestes proclames, per si soles, no ens apropen més a la llibertat.

Des d'aquell llunyà 11 de setembre, a la nostre comarca, al igual que arreu dels Països Catalans, el sentiment de llibertat s'ha mantingut viu: des dels Micalets, passant pels militants de la ERC popular dels anys 30, pels obrers que un juliol de fa 75 anys sortiren als carrers a construir una nova societat o dels lluitadors antifranquistes que volgueren evitar una mort dolça al dictador.

Tanmateix, aquest històric esperit combatiu del nostre poble es veié anestesiat per allò que en digueren la transició: van dir que viurem en llibertat, en democràcia, que seriem tots iguals, que respectarien a tots els pobles. Però va resultar ser un engany, l'enèsim, i avui diem prou: que ni som lliures ni som iguals. Aquell llegat, aquell compromís de fer d'aquesta una terra justa, l'agafa avui l'Esquerra Independentista. Els seus propòsits són clars: construir uns Països Catalans reunificats, lliures, populars, ecològics, sense classes ni discriminacions per raó de gènere, orientació sexual, color de pell o origen.

Però actualment el combat ja no es lliura darrera muralles o barricades, ni amb pedrenyals o fusells, però tampoc sols votant cada 4 anys o anant de tant en tant a una manifestació. Avui els canvis, i que se n'assabentin aquells senyors apoltronats que es diuen d'esquerres, que es diuen independentistes, es realitzen mitjançant la mobilització popular: mai cap nació ha aconseguit la seva independència, ni mai les classes populars han millorat la seva situació sense autoorgantizar-se en tots als fronts.

I en aquest progrés històric de confrontació amb l'Estat, l'eina que agafa avui el poble català és la Unitat Popular, és a dir, l'aliança de totes les classes populars i anticapitalistes de la societat fonamentada sobre un programa de reivindicacions concretes per tal d'impulsar el canvi social. Per tant, és de la mobilització de tots moviment transformadors de la societat, d'on sorgeix la força de la Unitat Popular, i sobre la pràctica de la lluita concreta on descansa la seva cohesió.

Així aquest canvi, sols és factible amb la mobilització-organització de tot el poble català; tothom s'ha d'involucrar en l'alliberament nacional. Tots i totes ens hem d'afegir a la lluita: ja sigui en l'àmbit juvenil, amb les assembles de joves o Maulets, en l'àmbit estudiantil amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, en el front institucional amb les Candidatures d'Unitat Popular o a la feina amb la Coordinadora Obrera Sindical. Però ningú, ningú que cridi “visca la terra lliure”, ningú que estigui d'acord amb els objectius de l'Esquerra Independentista, pot quedar al marge de la lluita i de l'organització.Qui us prometi que pot solucionar els vostres problemes, qui digui que acabarà amb els problemes de poble, menteix; ni cap partit, ni cap lider, ni cap govern ho farà mai; únicament nosaltres podem solucionar els nostres problemes.

Per tant, des de l'ADBE volem aportar el nostre granet de sorra en aquest procés; no estem aquí per convèncer als convençuts, ni per sobreviure en la marginalitat política i social, sinó per incidir directament en la societat, treballant amb les associacions de veïns, amb els col·lectius juvenils i amb les organitzacions culturals.Amb aquest propòsit, pretenem esdevenir:  

  1. una organització que enquadri i mobilitzi el jovent baix-empordanenc compromès políticament

  2. un espai de conscienciació nacional i social

  3. en el front cultural, promoure una cultura d'una banda, popular, separada de l'elitisme de les formes culturals de les classes dominants, i de l'altre, un lleure alternatiu oposat a l'oci evasiu propi del capitalisme.

  4. Una eina d'agitació i propaganda

  5. un col·lectiu des d'on es promogui la participació en el debat sobre la creació d'un model de poble i comarca més just, sostenible, solidari i associatiu.

  6. Ser una veu de denúncia i defensa davant les actituds feixistes, sexistes i racistes.

L'any 1919, Antonio Gramsci, des d'una presó italiana, intentant organitzar els obrers en comitès, els hi va dir: “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència; emocioneu-vos, per què necessitarem tot el nostre entusiasme; organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”. La filosofia segueix sent la mateixa: Només un poble organitzat és capaç d'assolir els objectius als quals aspira.

Visca la terra lliure!