Milers de persones al carrer, l'etiqueta #somescola arrasant a Twitter, centenars d'adhesions al vostre manifest... Felicitats per aquest poder de convocatòria!

Doncs sí, la plataforma Somescola.cat ha aconseguit esdevenir un instrument que canalitza una necessitat social: l'alarma creada arran del qüestionament del model d'escola catalana per part de la justícia espanyola. Si no existís, caldria inventar-la.

Com valoreu la reacció que han tingut els ciutadans del Principat?

Les mobilitzacions del dilluns 12 de setembre per l'escola en català i a favor de la llengua són les més multitudinàries en anys. La ciutadania ha percebut el perill real que allò que ha funcionat durant tres dècades se'n vagi en orris, i ha sortit al carrer a expressar-ho, en tots els punts del país. Tot Catalunya va vibrar a les 7 de la tarda sota un mateix lema: "Per un país de tots, l'escola en català".

"Que la prudència no ens faci traïdors", proclama Jordi Carbonell. L'Estat, amb les seves contínues agressions, ha aconseguit posar fi a aquest excés de prudència dels catalans?

Home, la prudència no és pas enemiga de la contundència. De fet des de Somescola.cat demanem prudència, perquè estem tractant un tema altament sensible, i l'excitació mai és bona consellera. Ara bé, també fomentem la contundència en la resposta serena, que no ens ha de fer perdre els nervis ni l'objectiu fonamental, que és el de treballar en positiu per un model d'escola catalana en català.

Per què la vostra plataforma defensa la immersió lingüística com el millor model per als nostres infants?

Perquè gràcies a aquest mètode les poblacions catalanes no estan dividides en dues comunitats per raó de llengua. Tots els menors de quaranta anys han anat a una escola plegats, i on la llengua era una, el català. L'escola no és només un espai per als aprenentatges, sinó també per a la socialització i la construcció de ciutadania, i no separar per raons de llengua ens ha estalviat tensions socials innecessàries.

Però la salut de la llengua depèn de moltes altres variables, no només de l'escola.

Per descomptat. L'ús escolar no garanteix l'ús social, però el possibilita. Els esforços d'immersió lingüística, en un moment com l'actual, han de traspassar les parets de l'escola i envair l'espai social, la comunitat, el municipi. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament impulsa des de fa gairebé deu anys un programa, els "Plans educatius d'entorn", en el qual s'avança en aquest direcció, implicant i comprometent tota la ciutadania per la immersió.

Estratègicament, quin seria el millor context per la vitalitat de la llengua?

El de les relacions socials informals. Que la llengua obri les portes a tot un món de diversió, de gaudi, de creixement personal, de relacions socials significatives. Quan la llengua connecta amb el cor de les persones, aleshores aquella llengua té garantida la seva supervivència.

Amb la independència l'escola catalana estaria assegurada...

No ho sabem.

Bé, la normalització lingüística es podria aplicar de totes totes, sense entrebancs. Es farien polítiques perquè el català recuperés tots els seus àmbits d'ús i l'estat espanyol ja no tindria influència per desnaturalitzar-les...

Bé, es tracta d'una hipòtesi sobre la qual ens manquen moltes dades objectives com per poder afirmar-ho. No està garantit que una Catalunya independent, amb un afany d'internacionalització i de presència al món, capgirés el model actual i es dediqués a promoure l'anglès com a llengua vehicular. 

Almenys faríem callar els tribunals espanyols, que malgrat el que diguin tot sabem que la realitat és molt diferent i que en moltes escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, el català és quasi residual... 

Les irregularitats existeixen. Però també existeix un cos d'inspecció, i uns serveis destinats a protegir el sistema actual, i proporcionar recursos perquè aquest sigui viable. Tothom coincideix a dir que la immersió ha tingut molt més èxit a infantil i primària que a secundària. Sigui com sigui, les eines hi són, i caldrà veure quina és l'actitud dels poders públic a l'hora de fer-les servir.

Amb els anys millorem o empitjorem? I amb la immigració?

Amb la nova immigració millorem, perquè els nouvinguts saben que han de fer un esforç important per integrar-se aquí, i reconeixen que el català els és imprescindible per aconseguir-ho. És trist veure que un castellà no entengui el paper de la llengua catalana per a Catalunya, i un paquistanès o un senegalès ho entengui a la primera.

Somescola.cat es mobilitza només quan arriben sentències espanyolistes o també la resta de l'any?

Somescola.cat neix arran de la sentència del TS del passat 22 de desembre 2010, però ja en els seus inicis va veure molt clar que això no era un esprint sinó una cursa de fons, i té un calendari d'activitats i mobilitzacions preparat des de fa mesos. La propera activitat serà el 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, en el qual convidarem l'alumnat de les escoles a fer activitats sobre la llengua, i a la tarda celebrarem un gran debat amb experts de màxim nivell sobre la immersió, a la UB.

La unitat de la llengua és un element cabdal per la seva perviviència. Somescola.cat treballa pel català a la resta de Països Catalans? Col·labora amb les entitats que hi treballen?

Sí, és clar, tenim una visió i una projecció de territoris de parla catalana. El passat 27 de juny Somescola.cat es va reunir amb representants d'entitats valencianes i de les Illes en defensa de l'escola en català, i tenim previst acordar un marc de treball conjunt en breu, tot i que les situacions de cada territori són ben diverses.

A les Illes Balears la immersió lingüística està sentenciada, ja que ni el seu govern el defensa. Al País Valencià el govern vol implantar un model trilingüe quan ja ara milers d'alumnes que ho demanen no poden estudiar en la llengua pròpia. A la Catalunya Nord la llengua catalana perviu gràcies a la voluntat de la Bressola, i a la Franja de Ponent el català és nul a l'escola. Somescola.cat no hauria de lluitar, des del Principat si es vol, per la llengua al conjunt del país? En les protestes només s'ha fet referència a Catalunya...

A poc a poc i bona lletra. Tenim clara consciència i voluntat de treballar des d'una perspectiva àmplia, però el primer és articular una plataforma forta i cohesionada, de manera que el treball en xarxa amb altres territoris posterior sigui eficaç i permeti la consecució d'objectius concrets.