La independčncia, una necessitat urgent!

Per Xavier Oca, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) 
 

“Som una nació”, “Som escola”... som un poble que s’entesta a existir; un poble que segueix aspirant a organitzar-se en una societat cohesionada, justa, lliure i democràtica, que ens permeti, a totes i a tots, realitzar-nos materialment i culturalment com a persones i viure sense complexos la nostra identitat.

Però diem-ho clarament: som una nació ocupada, que ha hagut de resistir durant més de 350 anys les constants ofensives d’uns estats hostils a la nostra existència. I tant hi fa el vernís que aquests estats (Espanya i França) hagin utilitzat en cada moment històric: la realitat és tossuda, i ni la república francesa, ni la monarquia espanyola han estat, són, ni podran ser mai, marcs democràtics per al poble català.

03/09/2011 16:32 Opinió

Espanya és irreformable... si més no, en positiu! L’evolució de la política espanyola, de l’acció de l’aparell de l’estat contra el nostre poble en els darrers 30 anys, i la recent reforma constitucional aprovada al més pur estil de república bananera, ens demostra que la seva única possible evolució no és cap altra que la involució en termes nacionals i socials, que la liquidació fins i tot d’aquesta enganyifa anomenada “estat de les autonomies”.

Fa més de 30 anys que l’independentisme denunciava la via morta que suposava l’autonomisme... i el temps ens ha donat definitivament la raó! L’esperpèntic procés de reforma estatutària, el continu espoli econòmic, les renovades agressions a la nostra llengua, la cohesió social i la identitat nacional i el foment sistemàtic de la catalanofòbia com a ideologia hegemònica a l’Estat espanyol certifiquen una sentència de claredat diàfana: No serem res sense un Estat propi!

Sense independència no hi haurà democràcia, doncs dia rere dia, els polítics espanyols continuen negant el poble català com a font de sobirania. Sense independència no hi pot haver ni polítiques socials ni sortida a la crisi, ja que el poble català és robat per partida doble (per explotació i per espoli). I sense independència serà impossible definir un model social integrador que faci de la nostra llengua una eina de cohesió i convivència.

Parlem, doncs, com diuen alguns “dels problemes reals”: un dels nostres principals problemes, sense la resolució del qual ens serà impossible encarar-ne seriosament cap altre, és la submissió a uns estats hostils. I és un problema que adquereix dia a dia dimensions alarmants i que només ens deixa un camí: la conquesta de la plena sobirania.

Continuar defensant a hores d’ara el model autonòmic o l’entelèquia del federalisme respecte els qui ostenten i exerceixen cada dia més la condició d’ocupants i opressors és, ras i curt, una traïció al nostre poble. Necessitem la independència i la necessitem ara. Ens hi va la nostra existència col·lectiva.

Com deia Jordi Carbonell ara fa 35 anys... que la prudència no ens faci traïdors!