La seva eliminació suposaria un retrocés en el procés de normalització lingüística i que se basa en la declaració de la llengua catalana com a idioma propi i cooficial juntament amb el castellà, així com en el mandat adreçat a les institucions públiques de les Balears dirigit a garantir l’ús normal i oficial de tots dos idiomes, "adoptant les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i les condicions per assolir la igualtat plena entre aquestes llengües". La declaració i el mandat estan regulats en l’article 4 de l’Estatut.

Davant aquesta sentència aclaridora, l’OCB adverteix al president José Ramón Bauzá que els anuncis de derogar el requisit lingüístic fets pel seu Govern es basen en els mateixos arguments que el recurs rebutjat. Per a l’OCB, a més, els objectius són els mateixos: fer retrocedir el dret dels ciutadans de les Illes Balears a adreçar-se en català a l’administració pública. Segons l’entitat, el president hauria de reflexionar sobre la sentència, abans de prendre mesures que siguin contràries a la lletra i l’esperit de l’Estatut d’Autonomia de les Balears, la reforma del qual fou aprovada per àmplia majoria l’any 2007. L’OCB demana, per tant, a Bauzá, que aturi les reformes regressives anunciades i que torni al consens en matèria de llengua que va definir l’aprovació i el desplegament, fa 25 anys, de la Llei de Normalització Lingüística. 

Per saber-ne més:

és de 200 persones es manifesten a Palma per exigir que el català sigui un requisit