Recordem que al desembre del 2010 el TS va ordenar a la Generalitat que adaptés el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament, a través de tres resoluciones que estimaven els recursos contra les anteriors resolucions contencioses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats sostenien que el sistema català s'ha d'adaptar "a la nova situació creada" per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la CAC que es va fer públic el juliol del 2010 -i que va tenir la com a resposta la gran manifestació del 10-J- atorgabs tots els privilegis jurídics a la llengua espanyola per sobre del català. Del conjunt d'aspectes polèmics d'aquesta sentència l'agressió frontal contra el català despunta pel seu contingut supremacista, que atempta de mort contra la llengua catalana. La jurisdicció màxima espanyola torpedina l'articulació de la llengua catalana com a element de cohesió. El català passarà a ser llengua de segon rang, -encara més- ja que només el coneixement de la llengua espanyola serà requisit exigible en les relacions comercials, laborals o acadèmiques.
La sentència determinava que el deure de saber l'espanyol no es pot comparar amb el del català, una llengua que passa a ser una llengua amb protecció jurídica nul.la. La sentència va suposar un nou atemptat contra la cohesió social i la normalització lingüística a l'escola.
I ara el TSJC amenaça
En el seu escrit, el TSJC explica que els pares (vinculats a grups espanyolistes amb tendències ultradretanes, amb advocats com Gómez-Rovira) que van guanyar la sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la sentència. L'alt tribunal català va demanar a la Conselleria que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS. La Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i l'espanyol. El Govern autonòmic concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.
El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a "insuficients"
aquestes explicacions per considerar que es compleix la sentència del
Suprem, i recorda que l'alt tribunal espanyol establia que l'espanyol
havia de ser llengua vehicular, amb una proporció que podia establir el
Departament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més" ni
sigui una proporció "il·lusòria o simplement un artifici de mera
aparença".
Aquesta interlocutòria en forma d'amenaça és del 28 de juliol, però com el mes d'agost passa a ser inhàbil, el Departament encara podria presentar-hi un recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència. Ara el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
L'incompliment d'aquesta sentència que imposa l'espanyol a les escoles podria ser castigat durament, tal i com amenaça el TSJC, i estableix que pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem, la mesura que sol.licitava l'entitat ultra t Convivència Cívica Catalana.El Departament d'Ensenyament, com és habitual en casos de conflicte, no ha fet encara cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no recurs en contra.
Per saber-ne més:
Mig miler de persones s'apleguen a la plaça de Sant Jaume contra les sentències del Tribunal Suprem
La CUP convoca concentracions de protesta arreu del país
El Tribunal Suprem estableix que el castellà ha de ser vehicular a les escoles de Catalunya
| Mobilitzacions per l'ensenyament en català al País Valencià |
El TC ataca ara el consum i el cinema en català
El català no serà preferent ni a l'Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida
El Govern es personarà en el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Acollida
La Plataforma per la Llengua denuncia l'actitud hostil de la "Defensora del Pueblo"
La Defensora del Pueblo és filla d'un falangista radical, Carlos Cava de Llano
Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català
Salou: "Benvingudes a Catalunya, parlem català"
L'Obra Cultural Balear presenta "La llengua és la clau"
Maulets presenta la campanya «El bilingüisme aixafa el català»
L’Esquerra Independentista es manifesta en defensa del català a Barcelona